Resultats de la cerca
Es mostren 1987 resultats
depuració plasmàtica
Biologia
Volum de plasma, expressat en ml/min, que ha estat depurat d’una substància determinada pel ronyó o per un altre òrgan, en una unitat de temps.
Segons la fórmula que en el ronyó hom pot expressar per en què DP u és el volum de plasma depurat per unitat de temps ml/min P x , la concentració plasmàtica d’una substància determinada g/l O x , la concentració en orina de la substància estudiada g/l i VO u , el volum d’orina per unitat de temps ml/min Com que l’acció més important del ronyó és la de depurar el plasma de les substàncies innecessàries, la mesura de la depuració d’aquestes substàncies és un bon mètode per a valorar la funció renal Hom empra especialment la depuració plasmàtica de la creatinina, que normalment és de 125…
fil d’estopa
Transports
Fil que hom empra per a omplir les costures en l’operació de calafatar les embarcacions.
paper assecant

Paper assecant
Tecnologia
Química
Paper no encolat i gruixut que hom empra per a assecar la tinta d’un escrit.
malla
Química
Teixit obert, generalment de fil metàl·lic, que hom empra com a sedàs en els garbells industrials.
Hom classifica les malles segons les dimensions de l’obertura del teixit, mitjançant el nombre de malla
reble
Literatura
Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers; falca.
sifó
Medicina
Tub encorbat que hom empra per a trascolar líquids, rentar cavitats o bé com a drenatge.
dia
Astronomia
Espai de temps que empra un astre a donar una volta completa sobre el seu eix.
fitoteràpia
Farmàcia
Medicina
Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.
Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la riquesa de…
ereradora
Agronomia
Branca forcada que hom empra per a sostenir l’erer al temps d’ererar el gra.
mètode científic
Filosofia
Mètode de coneixement propi de la ciència que combina les dades empíriques amb la formulació matemàtica de regularitats, relacions i generalitzacions sobre els esdeveniments i els objectes que conformen la realitat.
Té moltes semblances amb l’anomenat mètode hipoteticodeductiu , pel qual es verifica i es posa a prova una hipòtesi sobre un determinat fenomen natural que permeti construir una teoria científica sobre el seu funcionament i permeti predir-ne determinats efectes susceptibles de quantificació en el millor dels casos És central també en el mètode científic l’ús de la inducció per a formular proposicions generals a partir de les dades observades, les quals, en la mesura que sigui possible, s’obtenen a través de l’ experimentació Pel que fa a la quantificació en el procés de verificació o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina