Resultats de la cerca
Es mostren 2445 resultats
Antoni Puiggarí

Antoni Puiggari
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
  Militar
Historiador i militar rossellonès d’expressió francesa.
Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…
, 
Giovanni Porta
Música
Compositor italià.
Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon  Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates…
filla de la caritat
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina dedicada a l’assistència dels pobres i a l’ensenyament, fundada el 1633 per Vicenç de Paül i per Lluïsa de Marillac, a França, i aprovada per l’arquebisbe de París el 1646.
Ha esdevingut la congregació femenina més estesa per tot el món el 1985 tenia 30 500 membres Fins el 1964, que fou simplificat l’hàbit, fou característica d’aquesta congregació la gran toca alada de fil blanc S'establí al Principat al s XVIII a Barcelona, a l’hospital de la Santa Creu el 1790, i el 1792 a Reus i a Lleida Al s XIX s’expandí per la península Ibèrica i creà el primer noviciat, a Madrid 1893 La província canònica de Barcelona que comprèn el Principat, les Balears i la província aragonesa d’Osca té actualment 1 168 religioses en 101 establiments, 83 dels quals són al…
La Valletta
Ciutat
Capital de l’estat de Malta.
Principal centre i port, situat al NW de l’illa, sobre un promontori rocallós, el Sceberras, que s’aixeca entre els golfs de Gran Port, a llevant, i Marsamucetto, a ponent Centre turístic i comercial Centre d’ensenyament superior University of Malta, fundada el 1592 per Climent VIII Fou fundada el 1566 pel gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem o de l’Hospital hospitaler Jean Parisot de La Valette, del qual prengué el nom, i esdevingué capital de l’illa el 1570 Ha estat una important base naval i militar de primera importància a la Mediterrània, aprofitada pels britànics…
Vallbona
L’església de Santa Maria de Vallbona
© Fototeca.cat
Masia
  Abadia
 
						Masia o antiga abadia cistercenca ( Santa Maria de Vallbona 
						), situada al peu de l’Albera, dins el municipi d’Argelers (Rosselló), a la vall de la riera de Vallbona 
						 (afluent, per l’esquerra, del torrent Ravener). 
Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844 Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi installaren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard 1243 A la fi del s XV, sota l’abat Pere de la Roca 1486-90, la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del s XVI, sota el règim d’abats comendataris, molts d’…
Valielles
Història
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.
Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer…
Gabriela Morreale de Castro
Medicina
Química i endocrinòloga d’origen italià.
Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i deficiència de iode…
Vil·la de Salut l’Aliança
Medicina
Mutualitat d’assistència mèdica i quirúrgica fundada a Barcelona l’any 1904, inicialment destinada als treballadors de la Societat l’Aliança (Germandat de Cambrers de Barcelona), però ben aviat (1906) oberta a totes les entitats obreres i al públic en general.
Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits Aviat 1906 es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per tot Catalunya…
el Cappont
Raval
Antic raval de Lleida format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, del marge esquerre del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava.
Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al llarg del s XIX…
Ponç

Representació de sant Ponç
Cristianisme
Màrtir romà.
Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’església de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
