Resultats de la cerca

Format a Pittsburgh per la confluència de l’Allegheny i del Monongahela, corre en direcció W-SW i assenyala el límit entre els estats d’Ohio, Indiana i Illinois, al N, Virgínia a l’W i Kentucky al S La seva conca recull una gran part de les aigües que s’escolen a l’W de l’altiplà apalatxià A la primavera el cabal mitjà a la desembocadura, superior al del Mississipí, és de 8 500 m 3 /s Una adequada xarxa de canals facilita la navegació en tot el trajecte, la qual cosa el converteix en una via de comunicació magnífica entre les àrees carboníferes del curs superior i els centres industrials de…

La capital és Morelia Limita amb els estats de Jalisco, Guanajuato, Querétaro, Mèxic, Guerrero i Colima El territori és accidentat al N per la Cordillera Neo-volcánica, d’activitat volcànica recent, i al S per l’extrem NW de la Sierra Madre del Sur Entre ambdues serralades es troba la vall del riu Tepatepec, afluent del Balsas límit meridional de l’estat El clima és temperat al N i tropical plujós al centre i a la costa La població, la major part de la qual es concentra al N a la vall del riu Lerma i vora el llac de Chapala, és mestissa La ciutat més important és Morelia L’…

Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer…

S'estèn entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló coll de Sant Joan, 807 m alt i el riu, límit septentrional del terme que comprèn, també, un petit sector del curs més baix de l’Adasig, afluent de l’Aglí per la dreta El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar Es conreen 131 ha, destinades bàsicament a la vinya 128 ha, 104 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters i farratge i el cens ramader és nul La cooperativa vinícola té una capacitat de 8 000 hl El…

Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII…

Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi ha magatzems de preparació de fruita El poble 1 417 h agl 2006, quartellers 42 m alt és a llevant de Quart, població de la qual depengué eclesiàsticament des del 1547 fins al 1902 abans depenia de Sagunt l’església parroquial de Santa Anna és obra del 1669 Fou lloc de moriscs 70 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Uixó Antiga alqueria islàmica, pertangué, com Quart, als Pròixida, comtes d’Almenara, des del s XVII, i després també als comtes de Faura Es conserva una casa senyorial del s XVI La banda de música de Quartell,…

El sector més proper al riu és regat per la séquia de Bellús i és destinat a horta, blat de moro i cereals El secà, a les terres més altes, accidentades pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa 212 m alt, és destinat a vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters El 48% de la població activa treballa a la indústria dels municipis veïns Aquesta ha estat la causa de l’estancament de la població que es manté des del 1900 entre 300 i 400 habitants El poble 388 h agl 2006, vorassequians 155 m alt és al límit amb el terme de Sant Pere d’Albaida L’església parroquial la Mare de Déu…

Hom la indica per Σ f n Si { F n } té per límit una funció f , hom diu que la sèrie Σ f n és convergent cap a la funció f i que f és la seva suma, dins el domini on això tingui sentit Si les f i són funcions potencials, f i x = a i x i , la sèrie Σ f n és anomenada sèrie de potències Si la variable x és complexa hom pot demostrar que hi ha un nombre positiu R tal que per a tot x tal que | x | < R la sèrie numèrica Σ a n x n és absolutament convergent, mentre que per a tot x tal que | x | > R la sèrie numèrica Σ a n x n és divergent R és anomenat aleshores radi de…

Antiga capella situada al mateix límit entre Bigues i l’Ametlla, al serrat dit de Santa Creu Estava dedicada a la Santa Creu i a santa Maria, però fou coneguda també com Santa Maria de la Creu Consta que existeix el 1253 i tenia un sacerdot o benefici fundat que se n’encarregava, documentat el 1301 Tingué algunes serventes o donades que s’ocupaven de la capella durant els segles XIII i XIV La seva jurisdicció fou motiu de plets constants entre els rectors de Bigues i de l’Ametlla, per això el 1599 el bisbe va autoritzar el trasllat del benefici a la parroquial de Bigues i va…

Es tracta d’un santuari marià de la parròquia de Tiurana situat al nord-est del terme, al límit amb el municipi de Bassella La primera referència documental d’aquesta església és del segle XI L’any 1088 Bernat, la seva muller Trinlo, Guillem i Mir van vendre als esposos Arnau i Adelaida un sagrer que havien heretat del seus pares al comtat d’Urgell, al terme de la Clua, al lloc dit Santa Maria de Solers, pel preu de tres sous Segons que es dedueix d’aquest instrument, el lloc de Solers era terme del castell de la Clua, i al voltant de l’església de Santa Maria s’havia constituït una …