Resultats de la cerca

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament…

Vida Fill de cantants d’òpera, el 1907 s’installà a Barcelona Estudià piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell Director de l’Orquestra de Pau Casals, collaborà, des del 1922, a l’Oficina Musical del Cançoner Popular de Catalunya, al costat de Francesc Pujols, recollint cançons de Mallorca i Menorca També feu de crític musical i assagista a "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya" a partir del 1923, i formà part de l’equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya El 1927 posà música a un documental sobre l’illa de Mallorca dirigit per Josep M Verguer, que es convertí…

Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael Gil, en què actuà, li…

Vida A set anys començà a treballar en La Passió del seu poble A Barcelona estudià teatre al Centre d’Estudis Nous, i a París es formà a l’escola d’interpretació de Jacques Lecoq El 1971 cofundà el grup Comediants i també forma part del nucli que creà el Teatre Lliure de Barcelona 1976 És una de les actrius més representatives del teatre català modern Ocasionalment també ha fet de directora i ha rebut els premis Memorial Margarida Xirgu 1981-82 per La nit de les tríbades , el Nacional de Teatre 1984 de la Generalitat per Al vostre gust , el Max de les arts escèniques 2001 per Esperando a…

Solia tenir poques escenes i pocs personatges i no hi havia intervenció del cor l’estructura, segons sembla, fou creada per Sofró de Siracusa s V aC són conservats fragments de mims seus i d’Herodes, entre els grecs, i de Dècim Laberi i Cneu Matius, entre els romans El caràcter satíric que tenia entre els grecs esdevingué grotesc amb els romans Representava sàtires polítiques, religioses, de costums o paròdies literàries, amb acompanyament de cant Similar a l'atellana en molts aspectes tipus característics, diàlegs enginyosos, etc, se'n diferenciava en la manca d’ús de màscares i en el fet…

Debutà a nou anys doblant papers infantils, i posteriorment, també molt sovint, veus de bruixes i altres personatges de fantasia Com a dobladora, destacaren els seus doblatges dels personatges Boy 1947 a Tarzan’s New York Adventure 1942, de Richard Thorpe Arliss Cooper a la telesèrie Dallas  1983, i ET 1986, de Steven Spielberg Treballà també sovint en teatre, ràdio i televisió En teatre, entre d’altres, actuà a La ferida lluminosa , de Josep Maria de Sagarra 1954  No és mai tard si s’arriba d’hora 1957, de Jaume Villanova  Un home entre herois 1958, de Rafael Tasis  Els dimecres…

S'inicià professionalment al cor del Gran Teatre del Liceu , on  destacà després de diversos anys de cantar petits papers, sobretot quan abandonà la corda de baix i adoptà la de baríton Hi debutà l’any 1970 amb Aïda , de Giuseppe Verdi , l’obra del qual esdevingué el principal vehicle de la seva projecció Des d’aleshores inicià una brillant carrera internacional, amb un repertori centrat en l’òpera italiana de Donizetti a Puccini , a més de Verdi El 1980 inaugurà la temporada del Teatro alla Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi, amb un gran èxit El 1983 féu el debut a la…

Debutà el 1936 en el film de Rosario Pi, Molinos de viento Interpretà després dues pellícules a l’Estat francès i el 1939 s’installà definitivament a Itàlia, on des del 1945 alternà els escenaris amb la pantalla Interpretà sempre papers humans i de palesa sensibilitat Unida sentimentalment des del 1941, i posteriorment casada, amb Vittorio de Sica , protagonitzà els films dirigits per ell, Un garibaldino al convento 1941, La porta del cielo 1946 i Cuore 1948, codirigida amb Duilio Coletti, i hi formà també sovint parella en diverses cintes, entre d’altres, en algunes de Carlo…

Durant la Segona Guerra Mundial serví a la Royal Air Force Posteriorment inicià la carrera d’actor, interpretant papers secundaris La seva trajectòria tingué un punt d’inflexió quan Terence Fisher el féu protagonitzar les noves versions de  Frankenstein   The Curse of Frankenstein, 1957 i  Dracula  1958 i, posteriorment, The Mummy 1959, interpretacions que, gràcies al seu físic una gran alçada i faccions escardalenques i inquietants el convertirien en un clàssic del gènere de terror A banda de diverses seqüeles de Dràcula, protagonitzà o coprotagonitzà The Hound of the…

A deu anys el seu pare va ser destinat a un camp de concentració a França i la seva mare a un centre per a refugiats Posteriorment, la família s’embarcà al Winnipeg , el vaixell que Pablo Neruda aconseguí per a portar més de 2500 exiliats de la Guerra Civil a Xile A Santiago de Xile estudià art dramàtic a la Universidad Católica i debutà als escenaris el 1948 a El burlador de Sevilla Hi conegué també altres exiliats, com Joan Oliver  i Xavier Benguerel, que la posaren en contacte amb la cultura catalana Tornà a Catalunya 1956, on actuà a La cárcel de cristal , de Juli Coll, i collaborà amb l…