Resultats de la cerca

Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i també d’una zona…

De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…

Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes illustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal liberalisme Les juntes de govern regional contribuïren decisivament a la seva celebració a la mateixa Junta Central es donaren tres tendències la conservadora, representada per Floridablanca, la reformista i moderada, de patró anglès, representada per Jovellanos, i la progressista,…

El castell De tot el conjunt d’edificacions que componen el recinte del castell, centrades per una plaça i envoltades d’una muralla, destaca, d’època romànica, una gran torre de planta quadrangular situada al costat de l’església feta amb carreus molt ben escairats de mida mitjana, es pot datar entre els segles XII i XIII La resta de construccions poden ser ja gòtiques, fins i tot posteriors, a causa de les nombroses restauracions que s’hi han dut a terme L’església És un edifici del segle XII format per una nau de planta rectangular capçada per un absis carrat, al qual es van afegir sengles…

Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les…

Situació Perspectiva de la façana de ponent de l’església, adossada al seu mas homònim ECSA - M Anglada La capella de Sant Miquel està annexionada a una gran casa homònima, a prop del torrent de Calabret, en el vessant esquerre del Segre i a 930 m d’altitud, que queda a sobre del poble d’Alàs Mapa 35-10216 Situació 31TCG776892 S’hi arriba per una pista forestal d’1,3 km de recorregut, que s’inicia en el trencall de la carretera de Cerc a Ortedó, que es troba on comença un fort revolt abans d’arribar a Ortedó a 9 km de la Seu d’Urgell, o sigui a 5 km de Cerc El trencall queda al costat de…

Situació Portal del carrer del Raval, únic element visible de les muralles medievals de la població ECSA – V Roca Les restes de l’antiga muralla d’Organyà es troben al centre de la vila, al carrer del Raval Mapa 34–11253 Situació 31TCG620746 Organyà és al km 110 de la carretera C-1313 Lleida-Puigcerdà MTV-VRM Història El lloc d’Organyà, amb la seva església de Santa Maria, és documentat des de l’any 993 A partir d’aquesta data, i en la documentació alt-medieval, les mencions a la vila són nombroses Organyà és també una de les parròquies consignades en l’acta de consagració de la Seu Al…

Situació Sector de migdia d’aquest edifici, el més ben conservat de la caseria abandonat de la Coma ECSA – JA Adell L’església de Sant Romà és situada entre la casería del petit veïnat, totalment abandonat, de la Coma, a l’esquerra del torrent de la Coma, en un replà elevat de la muntanya Mapa 34–11253 Situació 31TCG713873 El camí per anar-hi surt d’Arfa, seguint el marge esquerre del Segre, fins arribar al torrent de la Coma, on hi ha un mas i un camí que segueix el torrent, només apte per a vehicles tot terreny, i que en uns 3 km de recorregut, amb l’últim tram difícil, porta al veïnat de…

L’església parroquial de Sant Martí és situada a la part alta de la vila, just al costat del castell Un dels primers esments documentals d’Altafulla data de l’any 1060, quan la seva fortalesa, consignada com a castro Altafolia , és mencionada com a límit territorial de la part de llevant del puig d’Ullastrell, el qual fou donat en aquella data pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, en propi alou Malgrat que una de les citacions més antigues del lloc correspon, com s’ha dit, a l’any 1060, la seva església parroquial, dedicada…

Situació L’església parroquial de Sant Esteve és situada al petit nucli de Gavàs, al peu de la serra de Camprime, al nord-est d’Unarre i a una altitud de 1 390 m MLIR Mapa 34-9182 Situació 31TCH494229 Història El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 —quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum a les persones d’Isarn Dat i la seva muller Balla, d’aquest lloc—, formava part de la Vall d’Àneu, i, per tant, estava sotmès als seus privilegis i a la seva peculiar organització eclesiàstica Malauradament, no es disposa de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de…