Situació
Sector de migdia d’aquest edifici, el més ben conservat de la caseria abandonat de la Coma.
ECSA – J.A. Adell
L’església de Sant Romà és situada entre la casería del petit veïnat, totalment abandonat, de la Coma, a l’esquerra del torrent de la Coma, en un replà elevat de la muntanya.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG713873.
El camí per anar-hi surt d’Arfa, seguint el marge esquerre del Segre, fins arribar al torrent de la Coma, on hi ha un mas i un camí que segueix el torrent, només apte per a vehicles tot terreny, i que en uns 3 km de recorregut, amb l’últim tram difícil, porta al veïnat de la Coma. (JAA)
Història
El lloc de la Coma és citat l’any 987 en un document de venda d’uns alous situats en diversos termes del comtat d’Urgell, entre els quals apareix el terme de la Coma, vinculat a Adrall i Nabiners. Posteriorment el torrent de la Coma, o la serra de la Coma, o el lloc de la Coma, s’esmenten com a límit, per ponent, d’alous situats al terme de les parròquies de Sant Esteve i Sant Sadurní de Nabiners, en documents datats els anys 1067, 1076 i 1083.
L’església de Sant Romà, relacionada amb Sant Sadurní —d’Arfa—, amb Sant Fruitós —de Fontelles— i amb Sant Martí d’Adraén, apareix esmentada en un document del 1007 (1009). En un document posterior de permuta, del 1009 (1010), l’“apendicio de Sancto Romano” és esmentat de nou vinculat a l’“apendicio Sancti Saturnini” d’Arfa.
L’església de Sant Romà de la Coma de Nabiners era sufragània de Nabiners i abans del seu abandó era annexa de la parroquial de la Bastida d’Hortons. (MLIC)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat, amb un cel ras pla, i acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau, que presenta signes evidents d’haver estat reformat, després que l’absis original s’enderrocà. Fou reconstruït més alt, deixant l’arc d’obertura absidal original com una mena d’arc triomfal de l’absis actual; a nivell baix no presenta cap tipus de ressalt i a mitja alçada es conserva l’arrencada de la volta de l’absis original.
A la nau primitiva s’afegí un porxo a ponent. Aquest fou incorporat posterioment a l’interior de l’església, tot construint-se una nova façana a la meitat de l’amplada del porxo i anul·lant els seus arcs laterals. El mur de façana original fou substituït per un gran arc que suporta un cor, però s’hi mantingué el campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs escanyats, que queda, curiosament, emplaçat a la part central de la teulada.
L’edifici és totalment arrebossat per dins i per fora, fet que impedeix de precisar-ne les característiques constructives, que en alguns punts deixen entreveure un aparell de reble irregular, amb cantonades ben formades.
En el seu estat actual es fa difícil precisar una data per a aquest edifici, força senzill, que en qualsevol cas és una obra rural, i potser arcaïtzant, probablement construïda dins el segle XI, sense excloure, però, cap altra hipòtesi cronològica. (JAA)
Bibliografia
- Baraut, 1980, vol. III, doc. 210, pàgs. 41–42, doc. 297, pàgs. 128–129 i doc. 309, pàgs. 140–141; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 810, pàgs. 171–172; Baraut, 1984–85, vol. VII, doc. 906, pàgs. 38–39 i doc. 986, pàgs. 110–111.