Resultats de la cerca

D’estil popular, publicà, en poesia, Íntimes 1952, i en teatre, Dos secrets dins la nit 1956, El gran sotrac 1957 i Cançó de tots els temps 1978 Dirigí la revista Mes

El seu contingut literari es basava en la poesia amatòria i en ocasions la poesia satírica Les formes poètiques que adoptava eren, generalment, la barzelletta la més popular, l’oda, el capitolio i l' strambotto , i més tard també la canzone i el soneto Des del punt de vista musical, la frottola era composta, generalment, per a quatre veus, d’estil primer bàsicament homofònic i, posteriorment, més contrapuntístic D’harmonia senzilla i diatònica, la veu superior era la més important i, el baix, el contracant principal, mentre que les veus de contralt i tenor tenien la…

Presta una atenció preferent a les comarques tarragonines, bé que ha anat diversificant-ne el catàleg A final de la dècada del 2000 oferia una cinquantena de colleccions dedicades a l’excursionisme “La Butxaca de Muntanya”, “Manuals de Muntanya”, “Petjades”, guies de natura “Conèixer”, “Espais Naturals”, monografies locals “La Creu de Terme” temàtica castellera “L’Aixecador”, divulgació històrica “Memòria del Segle XX”, memòries “El Bagul”, cuina “El Cullerot”, narrativa, poesia “Sinalefa” i assaig “Prisma”, “El Tinter”, entre d’altres Publica les obres guanyadores dels premis…

Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa,…

Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat…

Fill de Leopoldo Panero  i germà de Leopoldo María Residí en diversos països europeus i americans, i l'any 1985 s'establí a Torroella de Montgrí La seva poesia, de trajectòria independent, de veu personal i que ha exercit un mestratge en els poetes joves, vol explicar al lector la seva presència en el món a través de recorreguts per les friccions que aquest oposa als seus desigs i les reflexions que susciten els objectes, les vivències i les circumstàncies Medita sobre l’amor i la mort, amb sovintejades allusions al suïcidi Ell i la seva família foren objecte del documental El…

Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de…

Viatjà per Europa i s’establí a París, on estudià les civilitzacions precolombines i fou influït per l’avantguarda El 1930, any que publicà les Leyendas de Guatemala , retornà al seu país, on més tard fundà la Universitat Popular 1942 i s’orientà cap a la diplomàcia Amb El señor Presidente 1946, novella que denunciava la dictadura d’Estrada Cabrera, configurà el món de violència i embrutiment que desenvolupà després a Hombres de maíz 1949, la trilogia Viento fuerte 1950, El Papa verde 1954 i Los ojos de los enterrados 1960, Week-end en Guatemala 1956, El ahijadito 1961, Mulata de tal 1963, El…

Germana del també escriptor Terenci Moix Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada  Gauche Divine  a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, conreà diversos gèneres, com la novella, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage Baladas para el dulce Jim 1969, A imagen y semejanza 1970, premi Vizcaya,  Call me Stone 1969, No Time for flowers 1971, etc Els llibres de relats i les novelles reflecteixen el…

Ha conreat la poesia amb Sènia de petits vicis 1989, Arran de pantomima 1991, Dèria i fallera 1996 i Sediments d’albaina i maregassa 2002, i la narrativa amb Dotze contes i una nota necrològica 1985, Siamangorina 1986, premi Joanot Martorell de Gandia 1985, Numen entre els escacs 1987, premi 25 d’Abril de Benissa, Al cor, la quimereta 2002, Guarda’t dels jocs del destí 2005, premi Vila de Puçol de narrativa 2004 i Vestals de Roma 2018 És autora de l’antologia Eròtiques i despentinades Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona 2008, amb…