Resultats de la cerca

Ha estat membre de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, del Centro Cultural de los Ejércitos, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacant en la modalitat de floret Es proclamà campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en sis ocasions, tres vegades en categoria júnior 1977, 1978, 1979 i tres en categoria sènior 1977, 1978, 1979 Amb la selecció espanyola participà en quatre Campionats del Món, un en categoria sènior 1978, i tres en categoria júnior També fou internacional en una Universíada 1979 És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre

Competí pel Club Esportiu INEF de Barcelona i disputà sis Copes d’Europa de tamborí sala 2006-11, on assolí la tercera posició 2011 formant equip amb Neus Serra, Aida Domínguez, Aina Hernando, Sònia Marturano i Anna Castells Participà en diversos torneigs internacionals de les especialitats de sala, clàssic, platja i tambourelli i formà part de la selecció catalana en diverses ocasions Fou membre fundadora de la Federació Catalana de Tamborí FCT i secretària de l’entitat des de l’any 2008 Forma part de l’equip docent que imparteix els cursos de formació organitzats per la FCT

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior 1984 i sis en sènior 1992-95, 1997, 1998 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en cinc Mundials 1991, 1993, 1994, 1995, 1997 i en un Campionat d’Europa 1992 Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del 1995, els diplomes…

Situació Fortalesa medieval en la qual destaca l’esvelta torre rodona J Recarens La casa forta o torre de Roca-salva, anomenada Torre de Sant Climent, és situada al vessant del puig Galí, damunt de la plana d’Amer Mapa L38-12295 Situació 31TDG702509 Abans d’arribar a Amer, venint d’Anglès, surt a mà dreta una pista que travessa el riu Brugent per una passera i puja cap a la Torre de Sant Climent, que veiem al davant, al peu de les muntanyes Cal deixar a mà dreta la pista que porta a l’església de Sant Climent Hem de deixar l’auto en un revolt tancat situat al mateix nivell de la fortificació…

Exterior de l’edifici, amb la porxada de la planta baixa i el finestral de la sala del Consell obrat el 1509 ECSA – GSerra Vic ha conservat refosa, en l’actual ajuntament, l’antiga casa del Consell de la partida reial o casa de la Ciutat, del final del segle XIV En forma el cos de més a llevant, delimitat pel carrer de la Ciutat i les places del Pes i de Sant Felip Neri Aquesta plaça és la successora de la Plaça Nova, que es va agençar al segle XIV en el límit entre les jurisdiccions reial i de Montcada La profusió d’escuts reials i de la ciutat a les façanes de la casa no es pot deslligar d’…

Fill de Francesc Díaz Alonso, fou conegut com Chico Díaz Format al CN Barcelona, fou jugador de paleta de cuir, pala curta i trinquet Davanter, en pala curta aconseguí set Campionats de Catalunya amb J Sala 1987, Francisco Bakero 1988, 1989, Antonio Carretero 1991, 1993, 1995 i Abraham Pereira 1992, i fou campió d’Espanya de clubs amb Antxon Mena 1993 En paleta de cuir, fou campió de Catalunya amb Sala 1987, Carretero 1994, Bakero 1996, Agustí Calvo 1996 i Àlex García 1997 En trinquet ho fou amb Calvo 1996 Exercí de seleccionador i entrenador de l’equip català de pala curta i paleta 2006-08

Formà part del Club Fides i de la Sala d’Armes Montjuïc en diverses etapes Entre el 1978 i el 1980 participà en tres Campionats del Món júnior En l’àmbit absolut, guanyà cinc Campionats d’Espanya individuals 1994, 1997, 1999, 2001, 2003 i set per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc 1994, 1996, 1999, 2000, 2001, 2003, 2007 També es proclamà campiona de Catalunya d’esgrima en catorze ocasions 1981-84, 1988-92, 1995, 1996, 1997, 2004, 2006 També guanyà en alguna ocasió el Circuit Wilkinson D’altra banda, participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en tres Campionats del Món d’esgrima 1985…

En la modalitat de tir en sala fou campió d’Espanya en cinc ocasions 1994, 1995, 1997, 1998, 1999 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí la sisena posició, i en els Mundials de Londres 1997 i Nova Zelanda 1999, en els quals guanyà la medalla d’argent per equips Amb la selecció espanyola assolí la medalla de bronze en la Copa d’Europa 1996 i els títols de campió d’Europa per equips en sala 1996, 1999 Fou secretari del Club Tir Arc Olesa 1990-2003 i president de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física FCEDF 2008-11

Comprenia dos patis 52 m T 56 m, i 27 m T 42 m envoltats de columnates, precedits cadascun per un piló o porta monumental una sala hipòstila 30 m T 40 m que comprenia originalment quaranta-vuit columnes, només vint-i-nou de les quals es conserven dos vestíbuls hipòstils una sala i, finalment, el santuari, amb quatre columnes quadrades Fora del temple hi havia una sèrie d’edificis inclosos en el recinte sagrat, delimitat per una paret de maons diverses construccions destinades a magatzems, a habitacions dels escribes i dels funcionaris i a arxius, el palau de Ramsès II i un santuari de Sethi I

Començà el 1930, a l’estudi que tenia amb Grau i Sala El 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic Es presentà als Salons de Montjuïc i de Primavera i, individualment, a Madrid per primer cop el 1948 —on fou seleccionat per al Salón de los Once—, a Barcelona, a les Galeries Laietanes 1949, 1953 i 1957 i a la Sala Parés 1981, 1983, 1986, a Bilbao i a Santander, i en exposicions collectives del Carnegie Institute de Pittsburgh i de la Primera i la Tercera Bienal Hispanoamericana Evolucionà des d’un estricte realisme cap a una representació simbolista que oscilla entre la vaporositat i una…