Resultats de la cerca
Es mostren 1563 resultats
edat
Geologia
Temps transcorregut des de la formació d’un material o un relleu determinats.
Hom empra normalment el concepte d' edat relativa , el qual consisteix simplement a afirmar que un estrat, una formació, un fòssil o una roca són més antics o més moderns que uns altres El concepte d’edat relativa es basa fonamentalment en dos principis el de la superposició dels estrats estratigrafia i el de l’evolució orgànica A la pràctica, hom la determina pels fòssils trobats en un estrat o una formació determinats segons l’estat evolutiu en què són, l’estrat o formació és més o menys antic o modern Però hom ha intentat també d’establir l’edat absoluta de la Terra i de les seves…
Castell d’Aler (Benavarri)
Art romànic
El lloc d’Aler és situat a ponent de Benavarri, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador Sembla que aquest indret fou conquerit i organitzat vers mitjan segle XI per un tal Guifré Sal la, fundador del llinatge dels Aler, el qual estava al servei del rei Ramir I d’Aragó El fill de Guifré Salla, dit Bernat Guifré, conquerí l’any 1089 dues terceres parts de Palazuelo per al rei Pere I d’Aragó i concedí a Sant Vicenç de Roda una heretat a Calbera ja hauria mort probablement quan el bisbe Ramon Guillem consagrà l’any 1105 l’església de Santa Maria d’Aler Els seus fills…
Pompeu Crehuet i Pardas

Pompeu Crehuet i Pardas
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa, La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb…
,
Les salines i els saladars de Villena
Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada Rafael Paulo Les salines i els saladars de Villena 217, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori Avui, però, la major part ha estat dessecada, per obres de…
bromit
Química
Qualsevol sal de l’àcid bromós, en la qual el brom actua amb el nombre d’oxidació +3.
Presenta l’estructura següent MBrO 2 x , on M és un metall i x el seu nombre d’oxidació
euhalobi
Ecologia
Dit de l’organisme marí que requereix una elevada concentració de sal en el medi en què habita.
copulació
Química
Reacció de substitució aromàtica per una sal de diazoni com a agent electrofílic; en resulta un compost azo.
En general, la copulació es produeix en una primera fase, per mitjà d’un intermediari cis-, el qual, ulteriorament, amb més o menys rapidesa, es transforma en trans-, gairabé sempre més estable La copulació té un considerable valor tècnic en la fabricació de colorants, atesa la gran facilitat d’obtenir una gran varietat de colorants azo, de qualsevol color de l’espectre visible
azolitmina
Química
Sal potàssica de l’àcid azolítmic, poc soluble en aigua, molt soluble en àlcalis diluïts, hidròxids o carbonats.
Es troba en la tintura de tornassol i n'és un dels colorants principals És emprat com a indicador en substitució del tornassol la seva zona de viratge es troba entre el pH 4,5 vermell i el 8,3 blau És emprat com a indicador per a àcids minerals, orgànics no per a hidroxiàcids i alcaloides, i també per a la preparació de medis bacteriològics
azofenol
Química
Denominació genèrica dels composts intensament acolorits que resulten fàcilment en copular una sal de diazoni amb un fenol.
El clorur de benzendiazoni copula molt ràpidament amb el fenol, en solució alcalina i a la temperatura del bany de glaç, i forma el p -hidroxiazobenzè, d’agulles groc taronja que es fonen a 152°C
Maria-Mercè Marçal i Serra
Maria-Mercè Marçal i Serra
© Família Marçal
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra La seva poesia representa l’aportació més sòlida de la poesia femenina i feminista de la literatura catalana contemporània Estudià filologia romànica i participà en el naixement de Llibres del Mall Collaborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara Reduccions , Escrivim a les parets i Dones en lluita La seva primera obra, Cau de llunes 1977, guardonada amb el premi Carles Riba 1976, s’obria amb l’ideari contundent d’una divisa que ha illuminat, de fet, tota la seva obra agrair a l’atzar haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i tenir el tèrbol atzur de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina