Resultats de la cerca
Es mostren 3921 resultats
Alva Myrdal
Història
Sociologia
Sociòloga i diplomàtica sueca.
Presidenta de la federació sueca de dones professionals 1935-38 i 1940-42, inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50 Directora 1951-56 del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia 1956-61, fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament 1966-73 Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel de la pau amb…
Knut Wicksell
Economia
Economista suec, teòric del marginalisme.
També tingué activitats polítiques i socials, sempre amb una actitud radical Defensà la llibertat d’expressió, l’ampliació del sufragi, els drets de les dones i la limitació de naixements, així com una distribució més justa de la riquesa i la renda Coneixedor dels clàssics i dels primers marginalistes, es lliurà a la ciència econòmica el darrer decenni del s XIX La primera aportació important fou Über Wert, Kapital und Rente ‘Sobre valor, capital i renda’, 1893, seguida d’un treball capdavanter de teoria monetària, Geldzins und Güterpreise ‘Interès monetari i preus de béns de…
Joan Marroig i Vicens
Història
Anarcosindicalista.
Obrer del port i, ocasionalment, pintor, fou un dels dirigents de la Federació Local de Societats Obreres, organitzada el 1901, i un dels vocals obrers de la junta local de reformes socials 1900-03 A partir de 1909-10 anà a Inca, on creà una persistent influència de l’anarcosindicalisme El 1918, de nou a Palma, facilità l’entesa amb els socialistes i fou un dels organitzadors de la Federació de Societats Obreres de la casa del poble Es convertí llavors en el màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims, com anteriorment ho havia estat de La Marítima Terrestre Collaborà…
Miroslav Krleža
Literatura
Escriptor croat.
Seguí la carrera militar i després es dedicà a la literatura Entre altres càrrecs fou vicepresident de l’Acadèmia Iugoslava de Ciència i Art, director de l’Institut Croat de Lexicografia i director de la Unió Iugoslava d’Escriptors D’estil vigorós i conviccions fermes, no dubtà mai en les seves obres a criticar les injustícies socials i la política del seu país Cal destacar la trilogia dramàtica Glembajevi ‘La família Glembaj’, 1932, la novella Povratak Filipa Latinovića ‘El retorn de Felip Latinović’, 1960 i els reculls de relats, Hrvatski bog Mars ‘El croat déu Mart’, 1922 i…
Joan Nepomucè García-Nieto i París
Política
Cristianisme
Sociòleg i jesuïta.
Nascut en el si d’una família burgesa fundadora de la Banca Riva i García, ingressà en la Companyia de Jesús i s’especialitzà en estudis socials Compaginà les seves tasques d’investigació i de docència amb el ministeri pastoral en una parròquia obrera de Cornellà de Llobregat i també amb una intensa activitat política i sindical Intervingué en la creació de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya i, juntament amb Alfons Carles Comín, fundà Cristians pel Socialisme Darrerament estava dedicat a la Fundació Utopia, creada per a…
pla Beveridge
Sociologia
Pla de reforma social britànic que es desprèn del Report on Social Insurance and Allied Services (1942), formulat per la comissió presidida per William H. Beveridge-.
El pla Beveridge pretenia de redistribuir la renda nacional a través de les assegurances socials i els subsidis familiars, els quals variaven en funció del nombre, de l’edat i del sexe dels membres de la família La contribució al finançament del programa anava a mitges entre els patrons i els treballadors, d’una banda, i els ingressos procedents dels imposts, de l’altra Aquest pla, considerat una fita molt important en l’establiment del Welfare State, fou plenament incorporat a la legislació anglesa en tres lleis promulgades el 1946 i el 1948, i tingué un ampli ressò,…
American Philosophical Society
Institució fundada el 1743 a Filadèlfia (EUA) per Benjamin Franklin ‘‘per la promoció dels coneixements útils’’.
És l’acadèmia més antiga dels EUA i fou constituïda seguint el model de les europees La institució ha tingut un notable paper en el desenvolupament tant de les lletres com de les ciències del seu país És dividida en cinc seccions ciències exactes, ciències naturals, ciències socials, humanitats i membres en general Financia i dirigeix recerques en tots els camps de les ciències, i la seva activitat principal en les humanitats ha estat la investigació històrica Concedeix el Magellanic Premium, que és el premi científic més antic de l’Amèrica del Nord Té 600 membres, 100 dels quals…
Louis Antoine Léon Saint-Just
Història
Polític francès.
Es donà a conèixer en l’ambient revolucionari amb Esprit de la révolution et de la constitution de la France 1791 Diputat d’un radicalisme extremat, a la Convenció 1792, i fervent partidari de Robespierre, formà part del Comitè de Salvació Pública 1793-94, des d’on propugnà una política de terror Plenament lliurat a la revolució, reorganitzà els exèrcits del Rin i del nord, que aconseguiren èxits importants, actuà amb decisió contra Hébert i Danton i inicià una política de reformes socials, basades en les lleis de ventós, que confiscaven els béns dels sospitosos per a donar-los…
Gustav Stresemann
Història
Polític alemany.
Diputat del partit nacional-liberal 1907, fou el fundador del partit populista 1918 Nomenat canceller 1923, formà un govern de coalició amb els socialistes Reprimí amb energia les revoltes socials, però, abandonat pels socialistes, hagué de dimitir Com a ministre d’afers estrangers, féu costat al pla Dawes i al pla Young, participà en la conferència de Locarno i signà el pacte Briand-Kellog de renúncia a la guerra 1928 Escriví Von der Revolution bis zum Frieden von Versailles ‘De la Revolució fins a la pau de Versalles’, 1919 EL 1926 li fou atorgat el premi Nobel de la Pau, que…
Viktor Platonovič Nekrasov
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Fou oficial durant la Segona Guerra Mundial, experiència que reflectí en V Okopakh Stalingrada ‘En les trinxeres de Stalingrad’, 1946, reconeguda com una de les novelles bèlliques més importants V rodnom gorode ‘A la ciutat nadiua’, 1954, crònica de la postguerra, tingué una acollida favorable No obstant això, amb la publicació de Kira Georgievna 1961, que palesa les diferències socials a l’URSS, i del reportatge sobre el seu viatge als EUA Po obe storomy okeana ‘D’ací i d’allà de l’oceà’, 1962, s’iniciaren les seves diferències amb el règim soviètic El 1974 s’exilià a París, on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina