Cartell de la Unió de Pagesos, s.d.
FCG-AHCONC
La pagesia esdevingué una classe gairebé incòmoda per a la política tecnocràtica del règim, notablement orientada al desenvolupament industrial. Els canvis socials que es produïren durant aquest període afectaren de forma especialment intensa la pagesia i es van traduir en una forta reducció de la població agrària activa, la qual cosa va fer que alguns declaressin la fi històrica del camperolat.
Al llarg d’aquest període, es va donar un canvi profund en el que havien estat les reivindicacions pageses des de final del segle passat fins a la fi de la Guerra Civil, que es podien resumir en seguretat sobre l’explotació de la terra, amb millors condicions i una durada més llarga dels contractes de conreu i l’accés a la propietat de la terra. El desenvolupament econòmic i els canvis socials al camp, van substituir l’enfrontament entre pagesos i propietaris de la terra per l’enfrontament entre la producció i el mercat. Aquest mercat el configuraven les empreses, sovint monopolistes, que facilitaven llavors, adobs, maquinària i eines al pagès a qui finalment compraven els productes, tot influint en la fixació dels preus. Això va col·locar en una posició de dependència respecte del mercat, tant els pagesos arrendataris o petits conreadors com els propietaris. Així doncs, les reivindicacions dels moviments organitzats pels productors agraris van substituir la reivindicació tradicional d’“accedir a la terra” per la demanda de “viure de la terra”.
A partir de la darreria dels anys seixanta, el sindicalisme agrari va tornar a recompondre’s al camp català. El primer intent de reorganització el representaren les Comissions Pageses (CP), constituïdes a partir del 1968, adoptant el nom del moviment de les Comissions Obreres (CCOO) i, en part, al caliu de l’expansió entre els treballadors industrials i de serveis. Durant aquest anys van esclatar lluites de caràcter sectorial i territorial al camp català. A la Terra Ferma, el 1966 es desenvolupà un moviment contra l’expulsió dels colons de Montagut de les 3 338 h de terra pertanyents a l’Església (Unió Laical de Beneficiats de Lleida), o contra el baix preu del préssec, el 1968. A les comarques gironines es produïren protestes i negatives per part dels pagesos a pagar les quotes —que consideraven injustes— a la Seguretat Social Agrària. I a la plana de Vic es va impulsar un moviment de masovers per defensar les seves condicions contractuals.
Aquest sindicalisme agrari tenia un caràcter unitari. Comptà amb la participació de diferents forces polítiques antifranquistes, entre les quals el Moviment Socialista de Catalunya (MSC), i amb un notable protagonisme del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Les CP van néixer amb la voluntat d’aplegar tots els treballadors del camp: petits propietaris, arrendataris, parcers i jornalers. L’orientació sindical d’aquestes comissions era la mateixa que la de les CCOO, manifestant la voluntat de lligar les reivindicacions econòmiques amb la necessitat de recuperar les llibertats democràtiques. Expressaven la seva solidaritat amb la lluita de la resta de treballadors amb el lema “Comissions Obreres i Comissions Pageses: una mateixa lluita”.
Les transformacions agràries, però, van fer que de la confluència de les Comissions Pageses, els Comitès Populars de Pagesos i de molts dirigents naturals dels pobles, amb càrrecs de responsabilitat a les cooperatives o el sindicalisme vertical, naixés la Unió de Pagesos (UP). Una organització de caràcter unitari decidida a aplegar tots els sectors socials del camp català, pagesos i ramaders, arrendataris i parcers, masovers, jornalers i propietaris, que treballessin directament la terra o les granges, sense cap mena de discriminació de tipus ideològic, religiós o polític. Al novembre del 1974, adreçà un manifest als pagesos i els ramaders de Catalunya, considerat com el seu manifest fundacional, en el qual s’explicità la necessitat d’organitzar-se per tal de fer front a la indefensió davant la política del govern i de les empreses capitalistes que els explotaven, defensar els seus interessos econòmics i donar-los força, i també les seves aspiracions socials.
1r Congrés de la Unió de Pagesos, l’Espluga de Francolí, novembre del 1976.
ANC-Fons PSUC
En la II Assemblea, celebrada l’any següent, es decidí adherir-se formalment a l’Assemblea de Catalunya i al Congrés de Cultura Catalana. També s’aprovaren els contactes establerts entre les organitzacions pageses de la resta de l’estat i les passes realitzades vers la constitució d’una coordinadora general. D’aquestes trobades de comissions camperoles, va néixer, el mes de novembre del 1976, la “Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos”(COAG). La UP subratllà la conveniència d’establir lligams de manera especial amb les organitzacions pageses de les Illes i el País Valencià.
La UP promogué grans mobilitzacions, al maig del 1976, a Tarragona i Lleida amb el lema “Volem viure de la terra” i celebrà el 1r Congrés aquell mateix any a la Conca de Barberà. Un any després impulsà una gran mobilització de 18 000 tractors, coneguda com la “tractorada”, a la primavera del 1977, amb una plataforma reivindicativa que es podria resumir en tres punts: llibertat sindical, seguretat social equiparada i revisió de preus.