Resultats de la cerca
Es mostren 15338 resultats
Josep de Togores i Sanglada
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra Germà del poeta Marià Antoni Togores , fou novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta Estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona El 1780 començà la carrera militar el 1810 hi assolí el grau de brigadier Intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra contra França 1793-95, i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de preparar la…
,
Elizabeth Taylor
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana d’origen britànic, també coneguda per Liz Taylor.
Filla de pares americans, a set anys anà als EUA amb la seva família en esclatar la Segona Guerra Mundial Iniciada des de ben jove en el cinema 1942, des del 1943 interpretà papers protagonistes infantils i juvenils de gran èxit Lassie Come Home 1943, de Fred M Wilcox National Velvet , 1944, de Clarence Brown L’any 1947 Michael Curtiz la dirigí en Life with Father i als anys cinquanta la seva filmografia fou especialment prolífica A Place in the Sun , 1951, de George Stevens The Last Time I Saw Paris, 1954, de Richard Brooks Elephant Walk , 1954, de William Dieterle Giant , 1956, de George…
Castell del Vilet (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
El poble del Vilet és situat a 408 m d’altitud a la riba esquerra del Riu Corb, entre Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Maldà El topònim del lloc apareix esmentat en la documentació medieval des de l’any 1078 com a Vilamanyanor, Vilamanyor i d’altres variants, fins a derivar en el nom actual del Vilet L’any 1084, el vescomte Ramon Folc de Cardona féu donació a Guillem Miró de Boixadors d’una quadra dins el terme del Vilet A mitjan segle XII, el 1157, Bernat de Boixadors donà el castell del Vilet amb tots els seus drets a Bernat de Santmartí tanmateix sembla probable que només…
Castell de Puigverd d’Agramunt
Art romànic
La primera notícia històrica sobre aquest castell és de l’any 1061, en fer testament Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd Pere Miró determinà que, un cop morta la seva muller Sicarda, aquest castell passés a llur fill Arnau, juntament amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola En el cas que Arnau morís sense fills legítims aquests castells passarien al seu altre fill Bernat Si tant Bernat com Arnau morien sense fills legítims, després de la mort de la seva dona Sicarda, els castells es repartirien de la manera següent el seu germà Ramon es quedaria els castells de Ponts…
Torre de Ferragut (Estaràs)
Art romànic
Situació Restes d’una torre de planta circular, la part més ben conservada d’aquesta antiga fortalesa ECSA-J Bolòs Fortificació situada a l’extrem del Pla de Claret, damunt d’una vall lateral del Sió, davant dels pobles de Gàver i d’Estaràs Sota seu hi ha les restes abandonades del poble, que fou habitat fins a una època moderna Mapa 34-14 361 Situació 31TCG653163 Si seguim la carretera que va d’Estaràs a Gàver, a mig camí d’aquestes dues poblacions, on hi ha una gran bassa d’un molí, surt una pista a mà dreta que travessa el Sió i, després de deixar un camí carreter a mà esquerra, s’enfila…
Pont de l’Aglí (Espirà de l’Aglí)
Art romànic
Situació Aquest pont és situat a l’extrem de ponent del terme d’Espirà, sobre l’Aglí Mapa IGN- 2548 Situació Lat 42° 27’ 30,6” N - Long 2° 48’ 0” E L’única arcada que es conserva d’aquest pont, amb el basament aparellat de marbre seguint una disposició semblant al de la canònica de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí ECSA - J Bolòs Cal seguir la carretera que va d’Espirà a les Cases de Pena Immediatament després d’una estació de benzina i d’un restaurant surt a mà dreta un camí asfaltat que porta fins a unes cases passada la darrera, a mà esquerra hi ha un rengle de xiprers parallel al camí del…
Santa Maria de Fares (Sant Ferriol)
Art romànic
L’indret de Fares apareix documentat per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, l’any 966, quan aquest deixà al seu germà Miró, futur comte de Besalú i bisbe de Girona, “ ipsum meum alodem de Faras vel de Roseto ” Tanmateix, només tres anys després, el 969, queda constatada l’existència de l’església de Santa Maria de Fares mitjançant la venda feta per Gaurí i els seus fills, Franclmir i Oriol, a Miró Bonfill, ja comte de Besalú, d’un “ alodium in comitatu Bisuldunense, et in parrochia Sancte Marie de Faris in locum quem vocatum Roseto ” L’any 975…
El que cal saber de la interrupció voluntària de l’embaràs
La interrupció voluntària de l’embaràs, avortament induït o provocat, consisteix en l’aplicació de diversos mètodes per a evitar el desenvolupament complet d’un embaràs i el conseqüent naixement d’un fill després que s’ha produït la fecundació i la implantació de la cèllula ou La legislació espanyola vigent permet de practicar l’avortament induït en tres circumstàncies quan calgui per a evitar un perill greu per a la vida o la salut física o psíquica de la dona embarassada, segons criteri mèdic quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació prèviament denunciada o quan se suposi que el…
música d’Amsterdam
Música
Música desenvolupada a Amsterdam (Països Baixos).
De l’Alta Edat Mitjana, en resten algunes mostres de música religiosa, sobretot misses i motets de compositors pràcticament desconeguts que treballaven a les esglésies de la ciutat La prosperitat basada en el comerç que, des de la Baixa Edat Mitjana, experimentà la ciutat és a la base de la seva transformació en centre cultural, cosa que repercutí també favorablement en la seva vida musical Al segle XVI, durant les guerres de religió, Amsterdam esdevingué un dels centres més importants del calvinisme, confessió que imposà canvis radicals en la litúrgia i la música religiosa El llatí fou…
fonamental
Música
Nota principal d’un acord i que li dona el nom.
Fonamental © Fototecacat/ Jesús Alises Segons les teories que basen l’estructura de l’acord en la superposició de 3es, la fonamental és la nota greu resultant de la reorganització d’un acord donat per exemple do-fa-re-la en una sèrie de 3es superposades re-fa-la-do Altres teories defineixen la fonamental com la generadora de les altres notes de l’acord fent una analogia amb la sèrie dels harmònics en la qual el primer harmònic, també anomenat so fonamental, és el generador de la resta de sons de la sèrie Aquesta analogia és molt útil per a explicar moltes qüestions referides a la fonamental i…
