Resultats de la cerca

Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El municipi de…

Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per…

Vida i obra Estudià dret Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum Portugal artístic 1905 i Portugal literari 1912 Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques 1913, i d’una de prosistes, Contistes portuguesos 1913 Poesia i prosa 1905, prologat per Maragall, conté textos…

Aprenent al taller de Fra Bartolomeo, s’inicià en la pintura, però l’atreia l’arquitectura A la recerca de treball, passà a Urbino —on segurament conegué Laurana— i més tard a Llombardia, on l’arquitectura quatrecentista s’anava esvaint en una espècie de barroquisme final A Milà 1474, i sota la influència de les grans figures que hi conegué, restà marcat el seu camí sagristia de San Satiro, Santa Maria delle Grazie, l’església d’Abbiategrasso, la catedral de Pavia En el claustre de Sant'Ambrogio apunta, ja, el Bramante genuí A Milà treballà també com a pintor El 1500, a Roma, a Tívoli i a…

Amb el llibre Ballady i Romanse ‘Balades i romanços’, 1822 inaugurà el període romàntic a Polònia, i esdevingué el cap d’un nou corrent literari al seu país Deportat a Rússia 1823-28, passà després 1829 a Alemanya, on escriví els poemes Do matki Polki ‘A la mare polonesa’, Śmierć pułkownika ‘La mort del coronel’ i Reduta Ordona ‘El reducte d’Ordon’ Coneixedor a Roma de la insurrecció del 1830, pretengué d’unir-se a les forces independentistes, però no ho aconseguí Installat a París 1832 i després a Lausana, el 1840 tornà a París, on ensenyà literatures eslaves A l’època revolucionària del…

Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener de 1934 i…

Situació Al planell que limitava amb l’estany, sota el vèrtex sud-oriental del puig de Sant Andreu, a l’altre costat del camí de l’Estany, que ressegueix el peu del seu vessant, hi ha unes sepultures vers l’angle sud-est dels Camps d’En Moma L’extens predi és anomenat també Sant Andreu, per tal com havia format part de la mateixa propietat de la muntanya Mapa 296M781 Situació 31TEG068506 Passa per aquesta necròpoli el camí de l’Estany que surt d’Ullastret La necròpoli es troba en uns camps de conreu que hi ha sota el camí i a mà dreta, al vessant sud-est del puig de Sant Andreu, on hi ha les…

El lloc de l’Aguilar es documenta a partir del 948 amb el nom de vila Agultare El 1008 el noble Sesmond d’Oló donà al seu fill Guillem, levita, el puig anomenat Aguilar amb terres, vinyes i cases, situat al terme de Tona El castell com a tal no apareix fins al 1024, quan l’anterior Guillem, levita, amb el nom de Guillem de Mediona, donà al bisbe de Vic, Oliba, i a la seva església, el castell de l’Aguilar en compensació dels castells que li havia cedit el bisbe Així el castell de l’Aguilar fou domini dels bisbes de Vic Els bisbes tingueren com a castlans la família Taradell, i quan s’uniren…

El castell de Muntayola no apareix documentat fins a l’any 1033, mentre que el vicari del castell ho és a partir del 1013 quan Guillem, vicari de Muntanyola i de Vacarisses, assistí a la consagració de l’església de Sant Feliu de Vacarisses A partir d’aquest personatge es pot seguir com la família Muntanyola es converteix en la dels Montcada, únicament per canvi de nom El castell restà en mans de la família Montcada, si bé repartit a parts Així el 1137 Ramon Renard de la Roca, nét de Guillem de Muntanyola o de Montcada, i la seva muller Solastendis donaren les dues terceres parts del castell…

Situada dins el terme del castell de Centelles Inicialment se la conegué amb el nom de Santa Coloma de Vinyoles o de Pujolric però quan els senyors de Centelles crearen una vila al seu redós el segle XV prengué el nom de Centelles Inicialment segle IX estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost, però va independitzar-se molt aviat i va prendre les funcions de parròquia que conserva encara Les primeres notícies de l’església es troben l’any 898, quan fou consagrada l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, a la qual hom vinculà el terme de…