Resultats de la cerca

Primerament rebé aquesta denominació la dieta del Sacre Imperi Romanogermànic més tard, l’assemblea legislativa del Segon Reich 1871-1918, de facultats limitades —aprovació de les lleis i del pressupost— i subordinada al govern, composta de 397 membres elegits per sufragi universal masculí la cambra legislativa —amb control sobre el poder executiu— de la República Alemanya 1919-33, i l’òrgan del Tercer Reich 1033-45, que tenia com a única missió ratificar la política hitleriana L’incendi de la seu berlinesa del Reichstag, la nit del 27 al 28 de febrer de 1933, atribuït per Hitler…

Coordina la defensa dels estats membres en estreta collaboració amb l’OTAN Els seus òrgans principals són el consell de ministres d’afers estrangers i de defensa i l’assemblea, formada per delegats dels parlaments dels estats membres Inicialment duia a terme activitats socials i culturals, que el 1960 transferí al Consell d’Europa Espanya i Portugal s’hi adheriren el 1988 i Grècia el 1992 En són membres associats Islàndia, Noruega i Turquia 1992, Bulgària, Estònia, Lituània, Romania, Eslovàquia 1994, Eslovènia 1996, la República Txeca, Hongria i Polònia 1999 Tenen l’estatut d’observador…

Johann Heirinch Tischbein el Vell Haina 1722 — Kassel 1789 fou pintor de la cort de Kassel amb Guillem VIII Destacà sobretot com a retratista els millors retrats són al palau de Wilhemstahl El seu nebot Johann Friedrich August Tischbein Maastrich 1750 — Heidelberg 1812 viatjà a París i Roma i coincidí amb JL David i AR Mengs conreà el retrat Princesa Frederica Sofia Guillemina de Prússia Rijksmuseum, Amsterdam El seu cosí Johann Heinrich Wilhelm Tischbein el Jove Haina 1751 — Eutin 1829, el més famós de tots, fou deixeble de Winckelmann a Itàlia, i fou nomenat…

La línia successòria es perfila amb Bermon de Taradell 1023-33 el seu hereu Ramon Bermon de Taradell 1058-80, casat amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar Balenyà Pere Ramon de Taradell 1090-1148 era a la vegada canonge de Vic i feudatari del bisbe Un fill seu, Guillem de Taradell , fou canonge i mestre de la canònica de Vic i morí 1194 amb fama de poeta El llinatge s’extingí amb Titburgueta de Taradell , filla de Berenguer de Taradell 1148-84, que es casà 1165 amb Pere de Vilademany Els seus successors, cognomenats…

Giovanni Solari ~1410 — ~1480 treballà a la cartoixa de Pavia Guiniforte Solari Milà 1429 — 1481, considerat fill seu, i collaborador a la cartoixa de Pavia, treballà a la catedral de Milà des del 1459 i, també a Milà, el 1465 substituí Il Filarete com a arquitecte de l’Hospedale Maggiore, i féu la part no bramantesca de Santa Maria delle Grazie Pietro Antonio Solari Milà segona meitat del s XV — Moscou 1493 substituí Guiniforte, probablement el seu pare, a la catedral de Milà 1476 i a l’Hospedale Maggiore 1481 Com a escultor féu l’estàtua sepulcral del bisbe Marco…

Sembla que el seu origen és italià És molt estesa als Països Catalans, sobretot al Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris, entre els quals els de Castell d’Aro, Peratallada i Castell d’Empordà, a l’Empordà, el d’Alcanar, al Montsià, i el d’Arenys de Munt, al Maresme N'hi ha també a les Balears Llubí i al País Valencià Alacant, Albaida Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l’advocació d’un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou o pont del Remei La majoria dels santuaris, però, tenen el seu origen al s…

En fou el cap Robert Aske Bé que aparentment amb un caràcter exclusivament religiós, aquest moviment tenia també un marcat contingut politicosocial contra la tendència de la monarquia a enfortir el poder reial sobre les terres al N del Humber, contra la preponderància de la gentry , contra l’expansió de la terra de pastura en perjudici de la terra de conreu, contra l' enclosure , etc Els revoltats demanaven també el càstig dels bisbes herètics i la restauració dels monestirs espoliats per la reforma Enric VIII i el seu ministre Cromwell prometeren el perdó als insurrectes si abandonaven les…

Abandonà els estudis a Oxford i amb Coleridge formà part dels pantisòcrates Residí dos anys a la península Ibèrica foren fruit d’aquesta estada les Letters Written in Spain and Portugal 1797 Defensor de les idees revolucionàries, desillusionat pel seu procés, esdevingué extremament conservador i collaborà a Quarterly Review La seva obra poètica és molt extensa, des de Poems 1794 fins a A Vision of Judgement 1831 Els quatre poemes èpics Thabala, the Distroyer 1810, Madoc 1805, The Curse of Kehama 1810 i Roderick, the Last of the Goths 1814, reflecteixen el seu…

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les biennals de Tòquio…

Considerat com un dels més importants realitzadors del seu país, inicià la seva tasca el 1912 dirigint obres tan remarcables com Terje Vigen 1917 Tösen från stormyrtorpet ‘La filla de la torbera’, 1917, Berg-Ejvind och hans Hustru ‘Els proscrits’, 1918, Mästerman ‘Mestre Samuel’, 1920, Körkarlen ‘La carreta fantasma’, 1921, etc, i a Hollywood, on fou cridat, The Scarlet Letter 1926 i sobretot The Wind 1928, entre altres Havent tornat al seu país 1930, es dedicà majorment a la tasca d’actor cinematogràfic i teatral, bé que dirigí encara algunes pellícules Influí d’una…