Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Anton Busquets i Punset
Educació
Literatura catalana
Escriptor i mestre.
Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt…
,
Jacques Rivette
Cinematografia
Realitzador i crític cinematogràfic francès.
Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…
Miquel Ribot i Serra
Arquitectura
Filosofia
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte.
Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva…
Josep Ribelles i Comín
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliògraf i erudit.
Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular 1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…
,
Gonçalo de Reparaz Rodrigues
Geografia
Història
Política
Polític, escriptor i geògraf portuguès d’origen basc.
Fill del compositor Antonio de Reparaz, intervingué de molt jove en la fundació d’entitats excursionistes i de viatges i en el Primer Congrés de Geografia Colonial i Mercantil, a Porto Publicà articles en revistes i diaris portuguesos i polemitzà amb Teófilo Braga, en defensa de la prioritat dels trobadors catalans com a introductors de la influència provençal a la península Ibèrica Braga hi avantposava els gallecs i portuguesos Des del 1878 collaborà en la revista de Barcelona El Viajero Ilustrado posteriorment s’establí a Barcelona, on conegué africanistes, com el geògraf català R Beltran…
Joaquim Ferrer i Roca

Joaquim Ferrer i Roca
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Professor mercantil, al costat de Josep Pallach milità al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya , després PSC-Reagrupament, dins del qual s’integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya 1978 passà després a Convergència Democràtica de Catalunya , i fou sots-director general d’Acció Cívica de la Generalitat 1982-84 i diputat al Congrés dels Diputats 1982-85 En 1985-88 fou conseller de Cultura del govern català Des del 1988 fou membre del parlament català i senador i portaveu del grup de CiU al parlament…
Rafael Farga i Pellicer

Rafael Farga i Pellicer
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent obrer.
Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación 1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona…
Èsquil

Escultura-retrat d'Èsquil
© Fototeca.cat
Teatre
Autor dramàtic grec.
Lluità a Marató i Salamina Autor i actor, triomfà a Atenes amb Els perses 472 aC i la trilogia tebana 467 aC —de la qual resta Els set contra Tebes , que formava part de la trilogia amb Lai i Èdip —, i a la cort de Hieró, a Sicília, amb Les Ètnees 470 aC El 458 aC guanyà un concurs amb l' Orestíada , l’única trilogia completa que n'ha restat Èsquil fa de la justícia divina, a la qual l’home pietós ha d’adaptar-se, el nucli del seu pensament teològic En el seu teatre, la fe, justificada pels mites antics, és sempre racionalitzada Introduí en la representació dramàtica un segon actor i, seguint…
Fidel Bofill i Bosch
Pintura
Pintor, ceramista, escriptor i promotor cultural.
Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà l’estil dels pintors postmodernistes catalans Installat a Barcelona, on freqüentà el Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí sobretot en la seva obra de ceràmica Exposà regularment a l’estranger, i visqué durant una desena d’anys a Creta i en retornar 2008 s’establí a Vilanova de Sau Afectat d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions, continuà treballant Més enllà de la pintura, mantingué una gran activitat cultural,…
Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals
Dipòsit documental format pel conjunt d’arxius històrics i administratius del Rosselló i la Cerdanya reunits d’ençà de la Revolució Francesa i organitzats metòdicament el 1910.
Conté unes sèries històriques i administratives, alguns arxius municipals Vinçà, Cotlliure, Osseja, Vernet, Ceret, Prats de Molló, Tuïr, inclòs el de Perpinyà actualment en dipòsit, i els arxius hospitalaris Entre les sèries històriques figuren els fons procedents de la procuració reial de Mallorca, dita després de Rosselló i de Cerdanya 845-1660, del Consell Sobirà del Rosselló segle XVII i XVIII, de l’almirallat de Cotlliure 1691-1790 i de la intendència del Rosselló 1660-1790 i del País de Foix 1716-84 de la Universitat de Perpinyà 1350-1790 un fons notarial 1261-1850 els fons del bisbat d…