Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
Berenguer Ramon II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1076-97), fill de Ramon Berenguer I i d’Almodis de la Marca, i germà, probablement bessó, del comte Ramon Berenguer II dit Cap d’Estopes.
Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076 Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II El 1078 aquest signà garanties al seu germà sobre la base de les paries de Lleida i de la persona del seu reietó Yūsuf al-Muzaffar, en lluita contra el seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa Aquesta situació permeté l’expandiment del comtat de Barcelona pel pla d’…
meitadat | meitadada
Heràldica
Dit d’un camper, un drap, etc, que té una meitat d’un color, una qualitat, etc, i l’altra meitat d’un altre color, una altra qualitat, etc.
abiòtic | abiòtica
Biologia
Dit de certs agents físics, com els raigs ultraviolats o els raigs X, que tenen la propietat de produir la mort de les cèl·lules per transformacions protoplasmàtiques o nuclears.
oscat | oscada

Escut oscat
Heràldica
Dit de l’escut que porta una osca a l’angle superior destre, que servia per a passar-hi la llança en els moments de descans en els torneigs.
ortocromàtic | ortocromàtica
Fotografia
Dit del material fotogràfic (emulsions, plaques, pel·lícules, etc) sensible a tots els colors de l’espectre compresos entre el groc i el violat, i insensible, per tant, al vermell.
Produeix unes imatges de qualitat discreta, però té l’avantatge que pot ésser revelat en recintes illuminats amb llum vermella
estenopeic | estenopeica
Física
Dit d’un instrument òptic en què un petit forat fa les funcions d’una lent convergent, com és ara el cas d’una càmera obscura primitiva (càmera estenopeica).
induït | induïda
Matemàtiques
Donat un subconjunt B d’un conjunt A, dit de les operacions, relacions, particions, etc, que hom pot definir en B com a conseqüència de les definides en A.
imperdible

Imperdibles
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Indumentària
Dit de l’agulla en forma de U allargada, la punta de la qual, després de clavada, es fica dins una cavitat que hi ha a l’altre extrem.
binormal
Matemàtiques
Dit del vector perpendicular al vector tangent i al vector normal a una corba en un punt, donat pel producte vectorial del vector tangent unitari pel vector normal principal.