Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 2003 com a resultat de la fusió de la Unió Esportiva Campoamor, el Centre Deportiu Espronceda, la Peña Los Merengues que havia jugat a preferent territorial i la Unió Deportiva Comerç Creu Juga al camp municipal de la Creu Té un equip B i equips de futbol de base

La Unió Esportiva Cerro jugà a primera territorial Durant una època es fusionà amb la Unió Deportiva Torrente Parera fins que aquest últim club se’n desvinculà El 2001 es fusionà amb la Penya Blaugrana Trinitat Vella S’entrena al camp municipal de Trinitat Vella i té un planter de futbol de base

L’any 1963 s’inscriví a la federació catalana A la meitat dels anys noranta assolí la primera territorial i durant la temporada de 2009-10 ascendí a preferent Amb la darrera reestructuració de categories passà a jugar a primera catalana Juga al camp municipal i té equips de futbol de base

Té un recorregut entre Port Ginesta i les Pitiüses En la primera edició, hi participaren trenta-sis embarcacions Des del 1991 hi ha la versió est de la regata, amb sortida des de Dénia És una de les regates d’altura amb més participació de les que se celebren a la Mediterrània

Fundada el 26 de març de 1961, té secció d’alpinisme, esquí de muntanya, escalada, bicicleta de muntanya i descens de barrancs Els seus membres han fet expedicions als Andes 1989 i Kenya 1990 Des del 1986 organitza la Setmana de Muntanyisme de Badalona El 2009 tenia al voltant de 130 associats

Les erisifals cendrades o oïdis Les erisifals són els productors dels oïdis o cendrades que afecten les parts aèries de les plantes superiors, les quals sovint queden recobertes per un miceli blanquinós El dibuix mostra diversos aspectes de la seva biologia A Multiplicació vegetativa cicle anamòríic en el gènere Erysiphe A 1 germinació d’un conidi, creixement superficial del miceli i formació d’haustoris i maduració progressiva dels artroconidis oidiòspores en Erisiphe polygoni A 2 haustori ramificat típic d’ Erysiphe graminis A 3 oidiòspores B Variació del nombre d’ases continguts en un…

Té 161 km de longitud i de 80 m a 150 m d’amplada, i és accessible a vaixells d’11,25 m de calat El traçat aprofita els llacs salats i no té rescloses Situat a la ruta marítima més curta entre Europa i Àsia, ha tingut un paper capital en l’economia mundial El trajecte, que abans durava 52 hores, s’ha reduït a 11, i es pot fer de nit, gràcies als treballs de condicionament de 1955-61 El 1980 fou inaugurat el primer túnel viari —del total de cinc túnels prevists— fet per sota el canal Situat uns 20 km al N de la ciutat de Suez, té una llargada de 1750 m i una amplada de 8 m, i enllaça el delta…

Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia 1712-1918, cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia 1750 90000 h 1853 500000 h 1926 1690065 h 1939 3191304 h La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l’energètica i la instrumental Té nombrosos…

La capital és Bregenz Limita al N amb Baviera i el llac de Constança, a l’W i al S amb Suïssa i Liechtenstein i a l’E amb el Tirol, a través de l’Arlberg Pass És travessat per l’Ill, afluent del Rin frontera occidental amb Suïssa, per l’Ach de Bregenz, tributari del llac de Constança, i pels cursos superiors del Lech i de l’Iller, afluents del Danubi El relleu és muntanyós al S, de roques esquistosocristallines al Rätikon i calcàries als Alps de Silvretta El clima és continental alpí, amb hiverns freds i precipitacions abundants Els recursos econòmics deriven en primer lloc dels serveis…

L’origen és incert, i té tradició en diversos països europeus A Catalunya apareix documentat al segle XIV amb relació a la processó de Corpus de Barcelona David i Goliat i Sant Cristòfol Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer Fins al segle XVI no aparegué la geganta com una dama abillada a la moda A més dels gegants de la ciutat , del municipi, hi havia a Barcelona els de les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar també València i Palma tenien parelles de gegants Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus festa…