Resultats de la cerca
Es mostren 14834 resultats
progèria
Patologia humana
Nanisme, que es presenta després del primer any de vida, en el qual l’aspecte general de l’individu fa pensar en un vell, ja decrèpit.
És anomenada també síndrome d’envelliment precoç
xarampió
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que deixa immunitat duradora, és a dir, que només es pateix una vegada a la vida.
És causada per un mixovirus, i es caracteritza per un període d’incubació de 10 dies, un període prodròmic de 4 a 6 dies amb febre, conjuntivitis, rinitis i laringotraqueïtis, un període exantemàtic i un període de descamació Durant el període prodròmic és patognòmica la presència de les taques de Koplic taques blanquinoses punctiformes en la mucosa de la cara interna dels llavis i de les galtes L’exantema xarampionós, de 4 a 6 dies de durada, és de tipus maculopapular, no confluent, de color vermell violat s’inicia a la cara i s’estén progressivament pel tronc i les extremitats, respectant…
evolucionisme
Biologia
Filosofia
Doctrina que, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu.
Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de molècules complexes,…
aplec
Educació
Nom que rebia el grup de nenes de 8 a 11 anys corresponent a la primera etapa pedagògica i que vivia en conjunt la vida escolta.
laura
Cristianisme
A l’Orient, institució monàstica consistent en un grup de cel·les monàstiques, a l’entorn d’una església comuna, pròpia d’una vida eremítica no isolada.
Aquest conjunt de celles fou després tancat per un mur, amb la qual cosa la laura no es distingeix d’un altre monestir Són cèlebres les laures de Sant Saba, a Jerusalem, la Gran Laura del mont Athos, etc La cartoixa, a l’Occident, també és un tipus de laura
carència afectiva
Psicologia
Absència o insuficiència d’afecte envers el nen petit —especialment abans del quart any de vida— de part de la mare o d’un substitut maternal.
La carència afectiva prolongada es manifesta en l’infant de primer en una disminució de l’interès i, posteriorment, en apatia, anorèxia, retard psicomotor i diversos trastorns de caràcter
professió
Sociologia
Activitat permanent, que requereix un títol i que serveix com un mitjà de vida i que a més determina l’ingrés en un grup professional determinat.
Les atribucions i els deures que deriven de l’exercici d’una professió estan definits legalment els collegis professionals i altres corporacions professionals vetllen pel compliment d’aquests deures i per la defensa dels interessos dels seus membres, fins a l’extrem que les professions defineixen estaments dins la societat així, per exemple, hom parla de la classe mèdica, dels advocats, dels enginyers, etc
sedentarisme
Etnologia
Sociologia
Sistema de vida de molts grups humans que, en oposició als nòmades, fixen llur residència en un lloc, si no per sempre, almenys durant llargues temporades.
S'inicià amb el descobriment del conreu de la terra El pas del nomadisme al sedentarisme caracteritza el principi d’un desenvolupament cultural
ahimsā
Hinduisme
Virtut fonamental de la doctrina moral hindú (‘no dany’), basada en la no-violència i en el respecte extrem a tota forma de vida, considerada sagrada.
En sentit rigorós, obliga a no fer cap dany físic, mental, emocional o moral a cap ésser sensible A la pràctica significa l’abstenció de qualsevol activitat que comporti donar la mort o vessar sang, i també l’abstinència de menjar carn La doctrina ahimsā fou portada per Gandhi des del món de la religió al món de la política
Wandervögel
Història
Moviment de joves alemanys, fundat per Karl Fischer el 1896, que tenia per finalitat cercar una renovació de la vida mitjançant l’aproximació a la natura.
Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946