Resultats de la cerca
Es mostren 1434 resultats
assaig de Marsh
Química
Mètode per a la determinació de l’arsènic basat en la descomposició de l’arsina en arsènic gris i hidrogen.
És molt emprat en medicina forense, per a descobrir els emmetzinaments amb arsènic La substància que hom suposa que porta arsènic és tractada amb un àcid fort, mitjançant el qual es forma arsina 2As 3 - + 6H + →2AsH 3 ↑ Aquesta és tractada amb un dessecant Cl 2 Ca, i després és escalfada, per tal de descompondre-la els vapors produïts es dipositen en un lloc fred, on es forma una taca negra Per diferenciar l’arsènic de l’antimoni, que dóna la mateixa reacció, hom tracta de dissoldre la taca amb hipoclorit sòdic, que dissol l’arsènic però no pas l’antimoni
Castell de Secabecs (Torrelles de Foix)
Art romànic
Prop de les Llombardes, a la zona més septentrional del terme, hi ha unes ruïnes que és possible que corresponguin a l’anomenat castell de Secabecs L’honor de Secabecs s’esmenta l’any 1213 en una confrontació de termes El fogatjament de vers el 1370 consigna un foc de cavaller en aquest lloc L’indret, al segle XVII, era propietat del senyor del castell de Foix, Guerau de Peguera Posteriorment hi hagué una masia en aquest lloc coneguda per Ca l’Isaac El topònim es conserva en un mas que hi ha a la vora anomenat Can Soler de Secabecs
microlita
Mineralogia i petrografia
Tantalat hidratat de calci i sodi, (Na,Ca)2Ta2O6(O,OH,F).
Cristallitza en el sistema cúbic, i té un color que va del groc pàllid al bru, bé que algunes vegades és vermell Té duresa 5-5,5 i pes específic 4,2-6,4
actinota
actinota
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Amfíbol de calci, de fórmula Ca2Mg5Si8O22(OH)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics o aciculars, d’exfoliació perfecta, de color blanc, gris o de diferents tons de verd Té duresa 5-6 i pes específic 2,9-3,1
anapaïta

Anapaïta
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat de calci i ferro, Ca2Fe2+(PO4)2·4H2O.
Mineral de color groc a verd que cristallitza en el sistema triclínic, d’origen sedimentari, lluïssor vítria, transparent, que normalment forma geodes en roques lutítiques o margoses o dins de closques fossilitzades Es descobrí a Anapa Crimea, d’on prové el seu nom
desendurir
Química
Eliminar la duresa (de l’aigua) llevant-ne els ions Ca 2 + i Mg 2 + dissolts.
Cabrils

Cabrils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al vessant de marina de la Serralada Litoral, a l’W del turó d’en Cirers.
Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies…
Unión Democrática Aranesa
Partit polític
Partit fundat el 1982 a Viella, s’integrà a Unió Democràtica de Catalunya [UDC].
Es coalitzà amb Convergéncia Democràtica Aranesa sota el nom de Coalició Aranesa CA-CiU Aquesta aliança es trencà arran de la presentació el 1992 d’una moció de censura contra la Síndica General, Pilar Busquets Partit Democràtic Aranès , que fou substituïda per Amparo Serrano UDA El 1995 obtingué 811 vots 18,9% al Consell General d’Aran i l’alcaldia de Viella A l’abril de 1999 la UDA trenca la seva relació amb UDC per establir una entesa amb el Partido Popular la coalició Unión Popular Aranesa En les eleccions al Consell d’Aran de 1999 obtingué 473 vots 10,3% Els líders són…
Virgilio Mortari
Música
Compositor italià.
Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb CA Bossi i I Pizzetti El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència Fou professor als conservatoris de Venècia 1933-40 i de Roma 1940-73, director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana 1944-46 i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959 Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme Escriví el tractat La tecnica dell’…
plantatge

Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina