Resultats de la cerca

Els seus estudis s’orientaren especialment a les llengües cèltiques, sobretot l’antic irlandès, del qual publicà manuals A historical Reader of Old Irish 1928, Altirische Grammatik 1925 i traduccions Altkeltische Dichtungen 1944 En collaboració amb Alois Walde publicà el Vergleichendes Wörterbuch der indogermanischen Sprache 1926-32 i més tard, individualment, l' Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch 1948-69, obres bàsiques en el camp de la indoeuropeística

Estudià a París amb AReicha Escriví un gran nombre d’òperes, entre les quals es destacaren Alessandro Stradella 1844 i, sobretot, Martha 1847 estrenada a Barcelona el 1860, que ha romàs al repertori internacional pel seu melodisme romàntic i italianitzant També escriví ballets, com ara Der Tanzkönig ‘El rei del ball’, 1861 Del 1855 al 1863 dirigí el teatre de la cort de Schwerin

El 1930, després de l’èxit de Der blaue Engel , anà a Hollywood, on J von Sternberg la convertí en un dels grans mites eròtics del star-system plegats treballaren en Morocco 1930, Shanghai Express 1932, The Devil is a Woman 1925 i altres films També intervingué en Angel 1937, Stage Fright 1950, Touch of Evil 1958, Judgement at Nuremberg 1961, entre d’altres

Professor des del 1942 a la Universitat d’Uppsala, fou seguidor de Wicksell i defensà la funció econòmica de l’estat en l’obra Gerechtigkeit der Besteuerung ‘Legitimitat de l’impost’, 1919 En la seva obra principal, Studes in the Theory of Money on Capital 1939, utilitzà l’anàlisi de seqüències per a analitzar les variacions de les magnituds econòmiques, parallelament al treball teòric efectuat per Keynes

Professor de la Universitat de Heidelberg, treballà sobre les llengües preromàniques d’Itàlia Die Vorgriechischen Sprachen Siziliens ‘La llengua pregrega de Sicília’, 1958 i I nomi di luogo paleoliguri 1962, i molt especialment sobre les de la península Ibèrica Die Sprachen der vorkeltischen Indogermanen Hispaniens und das Keltiberische ‘La llengua dels indogermànics precèltics d’Hispània i el celtibèric’, 1959 i Die südlusitanischen Inschriften ‘Les inscripcions sudlusitanes’, 1961

Filla del príncep Hermann de Wied, es casà 1869 amb Carles I de Romania Amb el pseudònim de Carmen Sylva , escriví en alemany, en francès i en romanès A les seves obres poètiques Safo 1880 i Unter der Blume ‘Sota la flor’, 1903, de caire romàntic, cal afegir novelles i narracions, el recull de llegendes Rumänische Dichtungen ‘Poesies romaneses’, 1881 i les Pensées d’une reine 1883

S’inspirà en l’ Arts and Crafts , bé que integrà el maquinisme Destacaren les exposicions a Colònia 1914 i a Stuttgart 1927, on totes les possibilitats de la nova arquitectura eren ja apuntades Entre els collaboradors cal esmentar Karl Schmidt, Theodor Fischer, Hans Poelzig, Joseph Hoffmann, Henry van de Velde, Mies van der Rohe i Peter Behrens Dissolt el 1934, fou refundat el 1947

Començà la seva activitat a la Volksbühne de Berlín, dirigí el Schlossparktheater de Berlín i fou director del Schiller-Theater en 1950-72, on realitzà muntatges memorables de Schiller Wilhelm Tell , 1951, Goethe Faust , 1954 i Lessing Nathan der Weise , ‘Nathan el savi’, 1962 Sovint atacat per una crítica precipitada, fou un dels primers a donar a conèixer SBeckett i EAlbee al públic alemany

Fou director de l’oficina d’estadística a Suïssa, i també es dedicà al periodisme Fundà el setmanari Arbeitgeber , i fou corresponsal de The Economist a Viena Publicà molts escrits, el més important dels quals és Geschichte der Handelskrisen ‘Història de la crisi comercial’, 1858 Fou un dels primers a intentar una classificació descriptiva de les crisis econòmiques, de les quals destacà els aspectes internacionals

Professor a Greifswald, fou un dels principals representants de l’anomenada filosofia de la immanència Centrat en el problema gnoseològic, desenvolupà més els seus aspectes idealistes i sensacionalistes que no pas les seves implicacions cientificoneutralistes És autor d' Erkenntnistheoretische Logik ‘Lògica gnoseològica’, 1878, Grundrisss der Erkenntnistheorie und Logik ‘Esbós de la teoria del coneixement i de la lògica’, 1894 i Die immanente Philosophie 1897