Resultats de la cerca

Actiu a València entre el 1404 i el 1436 Format en la línia internacional de Miquel Alcanyís, collaborà amb Andreu Marçal de Sax el 1404 Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia 1416 i es comprometé a pintar-ne un altre amb els set goigs de la Mare de Déu per a Maria Ferrandes 1417 El 1420 contractà un retaule de la vida de Crist per a Xèrica i, el 1419, el destinat a la capella de Sant Gregori de la seu de València, amb escenes de la vida del sant i les de sant Bernat d’Alzira Martiri de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes , del qual avui tan sols resta un…

Autodidacte Participà en les Bienales Hispanoamericanas de Arte, en la segona biennal d’Alexandria i en els Salons de Maig de Barcelona Formà part del grup Parpalló de València El City Art Museum de Saint Louis Missouri li adquirí obra Passà de la figuració a l’abstracció

Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida, Barcelona, València…

A sis anys es traslladà a Alacant des d’on, becat per la diputació provincial d’Alacant, ingressà a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid el 1941 Completà els seus estudis a Suïssa i França Fou director de l’Escola Professional de Belles Arts d’Alacant 1949-60 El 1960 se n'anà a Itàlia becat per la Fundació March De la seva producció destaquen els paisatges d’Oriola, Monòver i Altea

Deixeble d’Antoni Caba Freqüentà el Cercle Artístic i el de Sant Lluc Fou deixeble predilecte de William Bouguereau a París, on exposà i obtingué certa celebritat Lligat amistosament a famílies de l’alta burgesia barcelonina, conreà un pompierisme en la línia del seu mestre, tot i que també acusà la influència de Francesc Miralles Conreà especialment el retrat, el gènere anecdòtic, l’allegoria i la mitologia

Treballà a la Seu d’Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Oceja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l’altar major de l’església de Molig 1567 i féu les pintures del de la Concepció a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1584 Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del s XVI a Perpinyà

Es formà dins un estricte classicisme a l’Escola de Decoració que Torres-Garcia havia fundat 1913 a Sarrià El 1917 Esteve Monegal li dedicà a La Revista la composició poemàtica El que crec de Josep Obiols Illustrà el Sillabari Català i Cartipàs Català de Pau Romeva El 1918 feu la portada i les vinyetes de l’ Anuari de Catalunya de l’any anterior És autor del famós cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1919 El 1920 anà a Itàlia amb Carles Riba, on estigué fins el 1922, i restà molt impressionat pels muralistes del tres-cents i el quatre-cents Novament a Barcelona, conreà…

Establert a Barcelona entre els anys 1508 i 1513 Hom el considera com el continuador de Joan de Borgonya a l’escola pictòrica renaixentista de Barcelona com a tal acabà el retaule de Santa Maria del Pi i, el 1527, el de Sant Martí de Capella El seu estil es mou entre les formes manieristes de l’escola d’Anvers i les d’influència italiana, tot i que, de fet, hi ha poques obres en les quals treballà tot sol, puix que sovint hom el troba associat amb Nicolau de Credença 1517-24 i amb el seu compatriota Henrique Fernandes retaule de Sant Genís de Vilassar, 1534 retaule de l’hospital de Sant Sever…

Especialitzat en natures mortes, cal esmentar-ne les sèries realitzades al palau d’Aranjuez 1760-72 i per a la caseta del príncep a El Escorial El seu estil a la manera francesa destaca per la sobrietat dels elements emprats, com també pel tractament volumètric i realista Hom en destaca el seu Autoretrat 1746, conservat al Museo del Prado

Amb el perpinyanès Joan Moles pintà el retaule major de Calella 1550 A Barcelona, el 1577, feu les portes, d’un renaixentisme lleugerament amanerat, del retaule dels fusters a la catedral