Resultats de la cerca
Es mostren 2392 resultats
Astarte
Mitologia
Nom hel·lenitzat d’Ištar, deessa semítica de Mesopotàmia i de Fenícia, una de les divinitats femenines més importants dels panteons respectius.
És representada nua, sovint amb les mans als pits, dreta o asseguda, i en són conegudes sobretot figuretes de terra cuita i de bronze Associada a la lluna i al planeta Venus, aquests n'esdevingueren la representació abstracta Deessa de la fecunditat i de l’amor, tot i els matisos segons les ciutats on fou adorada, mai no perdé, però, el sentit originari, possiblement d’arrel neolítica, i relacionat amb la prostitució sagrada en alguns dels seus temples Un dels més importants coneguts és el de Babilònia A través de l’expansió fenícia cap a la Mediterrània occidental, el culte s’…
Mateu Rifà i Planas
Música
Compositor català.
Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions musicals per al…
Pere Valls i Duran
Música
Contrabaixista i compositor català.
Estudià contrabaix amb Casimir Viñas i F Montfort Durant una temporada visqué a Buenos Aires, on continuà la seva formació amb J Xirau, mestre de capella de la catedral El 1892 tornà a Barcelona, ciutat on s’installà definitivament Tocà el contrabaix en moltes orquestres de la Barcelona de l’època i fou habitualment contrabaixista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu També exercí una activitat pedagògica important i arribà a escriure un mètode de contrabaix És autor de tres fantasies per a orquestra, l’obra orquestral Idilio campestre , dos concerts per a contrabaix i orquestra, Danza…
Josep Blanch i Reynalt
Música
Músic català.
Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor…
Concepció de Sánchez Parra Callao
Música
Contralt catalana.
Començà a estudiar música amb el seu pare i posteriorment ho feu a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat on debutà a setze anys Cantà a València, i més tard al Gran Teatre del Liceu, que la contractà amb assiduïtat Collaborà amb l’Orfeó Català, amb qui l’any 1921 cantà la Passió segons sant Mateu , de Bach En el terreny operístic es destacà especialment en els papers de Leonora La favorita i de Carmen Estrenà La Morisca , de J Pahissa 1919 i El giravolt de maig , d’E Toldrà 1928 El 1932 cantà sota la batuta de Falla en la memorable versió d' El amor brujo , al Palau…
postludi
Música
Obra o fragment musical que serveix de conclusió a una composició major.
El terme és aplicat especialment a la peça organística amb què s’acompanya la sortida de la congregació en acabar un servei religiós Sovint aquesta obra és improvisada, de vegades sobre temes gregorians o corals També s’utilitza en la música per a orquestra i el teatre líric Contraposat a preludi, el terme és sinònim de coda o epíleg Moltes vegades empra motius, temes o material musical exposats amb anterioritat en la resta de l En aquest sentit, P Hindemith, per exemple, conclogué el seu Ludus tonalis amb un postludi que consisteix en la represa i inversió del preludi inicial Molts fragments…
Pedro de Freitas Branco
Música
Director d’orquestra portuguès.
Estudià a la seva ciutat natal, i posteriorment amplià a Londres la seva formació musical El 1927, de retorn a Lisboa, hi fundà l’Òpera Portuguesa, i el 1928 creà els Concerts Simfònics de Lisboa, en els quals oferí la primera versió completa d' El amor brujo de M de Falla El 1931 estrenà a París el Concert en sol de Ravel, de qui fou amic Tres anys després formà l’Orquestra Simfònica Nacional de la Ràdio Portuguesa, amb la qual estrenà diverses obres d’autors contemporanis Especialitzat en el repertori del segle XX, possibilità l’estrena a Portugal d’obres d’autors com Alban…
Joan Martínez i Pla
Cinematografia
Actor i cantant.
Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis…
Francisco José Orellana
Literatura catalana
Escriptor.
Resident a Barcelona des de molt jove, assolí una certa notorietat com a autor de novelles de fulletó Luz del Alba, Los pecados capitales, La reina loca de amor , etc Posteriorment, sota la influència de Pascual Madoz, fundà a Madrid el periòdic progressista El Bien Público 1863 i, relacionat amb els ambients proteccionistes del Principat, a partir del 1879 fou secretari de l’Institut de Foment del Treball Nacional i director de la revista El Eco de la Producción , de Barcelona 1880-87 Havia dirigit la collecció de “Teatro selecto antiguo y moderno, nacional y extranjero” a…
Concepció Batallé i Mallarach
Literatura catalana
Escriptora.
Diplomada en belles arts i en magisteri, exercí la docència És una de les creadores de l’Escola d’Art de Ripoll, i ha fet crítiques d’art a la Revista de Girona En el camp de la literatura, ha conreat la poesia, el conte — Quatre contes per a infants 1981, premi Ciutat d’Olot— i l’assaig — Joan Prat i Forga 1897-1971 Apologia del meu mestre 1987— És autora del poemari Amor 1979, premi Ciutat d’Olot i de nombrosos poemes publicats a L’Olotí i La Comarca d’Olot , entre d’altres L’any 2002 presentà Versos i cançons Entre altres premis, ha estat guardonada amb la Gran Medalla dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina