Resultats de la cerca

De família catòlica, estudià a Brugelette Bèlgica i Roma Ordenat de sacerdot a Lucca 1854, tornà a Anglaterra Fundà el collegi de missioners de Mill-Hill 1866 i, com a director de The Tablet , prengué partit per la causa de la infallibilitat Bisbe de Salford 1872, arquebisbe de Westminster 1892 i cardenal 1893, permeté la inscripció dels catòlics a les universitats d’Oxford i Cambridge, però es mostrà reticent davant el moviment d'Oxford i les converses entre el PPortal i lord Halifax Influí en la resolució negativa amb relació a la qüestió de les ordenacions anglicanes…

Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Collegi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en muger, y feto vivos València, 1753, en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n'era contrària

En 1591 i 1592 treballà amb els seus germans en un pòrtic d’ordre dòric del palau de la Generalitat, i de 1602 a 1604 en les obres del collegi del Patriarca, a València L’any 1607 s’establí a Toledo i, juntament amb Semeria, treballà en l’ornamentació amb marbres de la capella de la Mare de Déu del Sagrari, i de 1617 a 1618 en els sepulcres d’Enric IV de Castella i de la seva mare, en el presbiteri del monestir de Guadalupe Extremadura L’any 1620 passà a El Escorial, on treballà en les obres del panteó reial

Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell

Dominicà, fou mestre del Sacre Collegi sota Martí V Bisbe de Bossano Sardenya el 1424, d’Elna 1425-26, de Vic, si més no nominalment 1426-31, i de Girona 1431-36 Investit cardenal 1431, prengué una posició favorable al papa Eugeni IV en el conflicte entre aquest i el concili de Basilea Sembla confirmar-se l’atribució a ell de les obres De potestate papae et concilii , en dues versions, llarga i abreujada, un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus , pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria , a Eugeni IV les dues darreres obres, inèdites

Beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A ed 1979 Una poètica del barroc Girona, Collegi Universitari de Girona

El 1765, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l’amfiteatre del Collegi de Cirurgia de Barcelona Treballà per diverses comunitats religioses carmelitans, paüls, monestir de Montserrat És l’autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona 1763 El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona desaparegut Residí a Roma 1774-76, on féu algunes obres, com Els crucificats de Gàbaa , conservat a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre el 1782

Fou catedràtic de dret civil a les universitats de Sevilla 1904 i de Barcelona 1906-44, i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida 1923 i s’oposà a la política catalanista Fou degà 1926-30 del Collegi d’Advocats de Barcelona i ministre d’instrucció pública en el govern presidit per Lerroux maig del 1935 Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho 1932 i La propiedad civilísima…

Collaborà a la “Revista d’Olot” i dirigí les revistes “El Deber” i “Fulla Seràfica” Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament es publicà el volum Poesies de Josep Maria de…