Resultats de la cerca
Es mostren 1241 resultats
Hamid Karzai

Hamid Karzai (2004)
© NATO
Política
Polític afganès.
Fill del cap de la influent tribu paixtu Popalzai, el qual fou membre del parlament instaurat pel rei Mohammar Zahir Shah 1964-73 Estudià a Simla Índia, i en 1980-89 s’uní als mujaidins en la lluita contra els soviètics a l’Afganistan Fou adjunt del ministre d’afers estrangers 1992-94 El 1996 fugí al Pakistan, des d’on organitzà la guerrilla contra el règim talibà, que probablement féu assassinar el seu pare Amb l’enderrocament dels talibans novembre del 2001, tingué un paper destacat en les conferències de Bonn per a dissenyar el futur polític del país i en la conferència de Tòquio del 2002…
Joaquim Nin i Castellanos
Música
Pianista, compositor i musicòleg cubà d’ascendència catalana.
Vida De petit es traslladà a Barcelona, on estudià amb Climent Cuspinera i s’inicià com a pianista amb Consol Criado Carles G Vidiella el presentà en públic el 1891, al Teatre Líric Posteriorment anà a París, on prosseguí els estudis de piano amb M Moszkowski i s’inicià en la composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, centre del qual fou professor de piano a partir del 1906 Professor de literatura pianística a la Universitat Nova de Brusselles 1906-08, ben aviat el seu nom ocupà un lloc destacat en el panorama musical mundial El 1908 s’establí a Viena, però el 1910 retornà a l’Havana…
Manuel Danvila i Collado
Historiografia catalana
Erudit i polític.
Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid 1859 amb una tesi sobre el matrimoni Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació 1892 del govern de Cánovas del Castillo Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat 1895 És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica i documentada amb materials d’arxiu, encara que no sempre és objectiva ni…
José Luis Guarner Alonso
Cinematografia
Crític.
Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…
Myanmar 2016
Estat
El 2016 va ser testimoni dels primers passos de Myanmar en democràcia, i, a l’abril, les dues cambres del Parlament van ratificar la llei per a crear la figura del conseller d’estat, un càrrec dissenyat perquè Aung San Suu Kyi pogués esdevenir, de facto , la cap de govern, tot i que la presidència l’hagués assumit, al març, el també membre de la Lliga Nacional per la Democràcia LND i estret collaborador seu Htin Kyaw Poc després d’assumir les regnes del Govern, Aung San Suu Kyi va anunciar l’amnistia de cent presos polítics, un gest simbò lic que va marcar un canvi de rumb pel que fa als…
Marroc 2018
Estat
El Marroc es va veure sacsejat per l’èxit d’una campanya de boicot llançada des de les xarxes socials contra diverses marques, com les gasolineres Afriquia, l’aigua mineral Sidi Ali i els productes lactis de Danone Totes estan vinculades de manera més o menys directa amb l’entorn reial Per exemple, el propietari d’Afriquia és Aziz Akhannouch, ministre d’Agricultura, líder del partit centrista Rassemblement National des Indépendants, amic personal del rei i segona fortuna del país després de la del monarca L’èxit de la protesta va mostrar el malestar social que, tot i no anar…
Xina 2018
Estat
L’any 2018, la Xina va ser testimoni del lideratge cada cop més autocràtic i personalista de Xi Jinping, en el seu sisè any al poder Al març, l’Assemblea Nacional Popular va eliminar, de manera gairebé unànime, els límits temporals del mandat presidencial, obrint així la porta al fet que fos vitalici Immediatament després, Wang Qishan, el gran aliat polític del president, va ser nomenat vicepresident del país amb només un vot en contra En aquest marc, la Xina va obtenir resultats dispars en la seva política exterior D’una banda, el gegant asiàtic va continuar construint illes artificials i…
Japó 2010
Estat
Les dificultats dels 2 principals partits polítics del país per mantenir la seva unitat van protagonitzar la vida política del país durant l’any 2010 Pel que fa al Partit Democràtic del Japó, al Govern des del 2009, les divisions internes es van fer paleses des del principi d’any arran de la implicació del seu secretari general, Ichiro Ozawa, en un escàndol relacionat amb el finançament del partit Ozawa no va ser acusat formalment de cap delicte, però les exigències de dimissió per part de l’oposició van motivar que alguns dels seus companys es mostressin a favor de la seva renúncia al càrrec…
La nacionalitat catalana

Edició del 1910 de La Nacionalitat Catalana
Historiografia catalana
Política
Obra d’Enric Prat de la Riba, publicada a Barcelona pel maig del 1906.
És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un…
,
Organització dels Països Exportadors de Petroli
Política
Economia
Organisme creat per les Conferències de Bagdad (1960) i Caracas (1961) per unificar les polítiques petrolieres dels països membres (tots ells importants exportadors de petroli) i protegir llurs interessos.
Els membres fundadors foren l’Iran, l’Iraq, Kuwait, l’Aràbia Saudita —que té la clau de la majoria de les decisions, ja que disposa d’un terç de la producció total del càrtel— i Veneçuela Posteriorment, fins la dècada de 1970, s’hi afegiren Qatar 1961, Indonèsia 1962, Líbia 1962, els Emirats Àrabs Units 1967, Algèria 1969, Nigèria 1971 i l’Equador 1973 Té la seu a Viena Després de la conferència de Teheran del 1971 i la guerra araboisraeliana del 1973, els països de l’OPEP aprofitaren la forta dependència i vulnerabilitat energètica mundial respecte a llurs petrolis per a formar un càrtel de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina