Resultats de la cerca

Gaietà, el pastor, fa en la novella el paper de guia i protector de Mila, que l’acompanya pels racons de la realitat agressiva en què es troba, representada per les muntanyes, les quals coneix pam a pam Gaietà, que ha aconseguit guanyar-se la confiança de la seva protegida, opta per introduir-la en el paisatge —que per a ella és desconegut i hostil— a partir de les llegendes que expliquen els orígens mítics de cada indret Així aconsegueix, a partir del relat, apaivagar el neguit, en una concepció de l’art com a filtre de la realitat, ja que la fa comprensible i amable Les rondalles que…

La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics, amb petits…

És un petit edifici, ampliat al s XIX, esmentat des del 1604 al costat hi ha la casa dels ermitans i una font entre grans còdols Al peu del barranc hi ha la petita capella de Sant Joan Petit És lloc de molta devoció s’hi celebraven processons des de Cornudella

Santa Maria de Vallclara existia ja el 1166, i el 1285 era regida per un clergue És tradició molt vella 1640 que havia estat un monestir de monges benetes més versemblantment de donades L’administrà fins el 1480 el prior de Sant Pere de Casserres, i després passà al rector de Sant Andreu de Bancells La capella, renovada el 1510, té una imatge mariana d’alabastre del s XIV A la part alta, prop de l’antiga caseta de Vallclara , transformada en hostal, s’ha construït un modern hotel i s’ha creat una urbanització

L’església segle XI, de planta netament bizantina, amb nàrtex i gineceu, és tota decorada amb mosaics, que formen un dels millors conjunts d’art musiva bizantina L’iconòstasi té quatre icones del pintor cretenc Damaskinós segle XVI La cripta la primitiva església de Santa Barba, del segle X conté la tomba de sant Lluc i alguns frescs, en mal estat

Situació i presentació L’actual terme municipal de la Torre de Cabdella, de 165,27 km 2 , es creà el 1970 amb l’annexió dels municipis de Mont-ros 25,6 km 2 i de la Pobleta de Bellveí 25 km 2 al terme tradicional de la Torre de Cabdella És situat a l’extrem septentrional del Pallars Jussà i comprèn la totalitat de la Vall Fosca la capçalera del Flamisell Limita al N i a l’E amb els municipis del Pallars Sobirà d’Espot, Sort i Baix Pallars, al S amb el municipi de Senterada i a l’W amb l’enclavament de Larén Senterada, el municipi de Sarroca de Bellera i el terme de la Vall de Boí Alta…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…

Situació i presentació Es troba al límit SE del Pla d’Urgell i limita amb els municipis de Bellpuig W i NW, Vilagrassa NE, Verdú E i Sant Martí de Riucorb S i per un punt amb Belianes El canal d’Urgell travessa el terme pel sector septentrional L’únic nucli de població és el poble i cap de municipi de Preixana, unit a Bellpuig d’Urgell per una carretera local de 3 km que constitueix la principal via de comunicació i el deixa aïllat dels itineraris importants de la comarca Es comunica per pistes forestals amb Vilagrassa i Sant Martí de Riucorb El topònim ha estat considerat d’origen occità…

Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…