Resultats de la cerca
Es mostren 17200 resultats
Santa Creu de la Plana
Façana principal de l’església romànica de la Santa Creu de la Plana (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C. - Moià
Església
Església romànica al NE de Sant Joan d’Oló (Santa Maria d’Oló, Bages), prop del mas la Plana.
Sant Serni del Grau
Sant Serni del Grau (Guixers)
© Xavier Varela
Església
Església romànica del municipi de Guixers (Solsonès), que centrava el terme de Vilamantells.
Esmentada també el 1064, el comte Ermengol d’Urgell i la seva muller Adalberta la donaren aquest any al cenobi de Sant Llorenç Màrtir, prop de la villa novezana Els últims anys del segle XX es realitzaren obres de restauració a l’església, es recuperà el cabal de la font i s’installaren taules rústiques
Pomar
Antiga església de Sant Pau, que concentrava el poblet de Pomar, a Ribera d’Ondara (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), establert en un tossal (589 m alt.), a la dreta del riu d’Ondara.
La seva església Sant Pau depenia de la parròquia de Montlleó Era de la senyoria del comte d’Erill
Borrassà
Vista general de Borrassà, on destaca el campanar de l’església de Sant Andreu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Borrassà, de 9,45 km 2 , s’estén a l’extrem occidental de la plana alluvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb…
secularització
Cristianisme
Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.
El mot, en aquest cas, ha servit per a formar diversos fronts politicoideològics enfront de les pretensions eclesiàstiques D’una banda, la història del poder polític indica una diferenciació com més va més acusada del poder civil enfront del poder eclesiàstic fins a arribar a la separació de l’església i l’estat Quant a la ciència, almenys en el marc de l’Església Catòlica, el procés d’autonomia iniciat arran de la condemna de Galileu encara no ha acabat i en ple s XX hom anatematitzà l'evolucionisme a partir del Gènesi , i Pius XII Humani generis , 1950 condemnà el…
Sant Mateu de Bages
El campanar de l’església parroquial de Sant Mateu de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al centre del sector ponentí de la comarca, limítrof de les d’Anoia i del Solsonès, i a la dreta del Cardener.
Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…
Sant Martí Sarroca
L’església parroquial de Santa Maria des de l’aire (Sant Martí Sarroca)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell Baix Penedès A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos Pel nucli urbà passa la carretera que des de…
Torregrossa
El carrer del mig de Torregrossa amb l’església parroquial de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, al límit amb les Garrigues.
Situació i presentació Es troba al sector més meridional del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell Fins a la seva inclusió com a municipi del Pla d’Urgell 1988, pertanyia a la comarca de les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Puigverd de Lleida SW, Artesa de Lleida W i els Alamús NW, i ja dins el Pla d’Urgell amb Bell-lloc d’Urgell, l’enclavament dels Alamús i Sidamon N, Fondarella i Mollerussa NE, Miralcamp E i al S amb els termes garriguencs de Juneda i el seu enclavament i Puiggròs Aquest municipi, que ocupa una plana coberta de sembrats i fruiters, té un paisatge…
monestir de Banyoles
El monestir de Sant Esteve de Banyoles. L’església actual (1702-40) conserva la porta gòtica de 1530
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Esteve de Banyoles), situat a la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany), a un extrem de la Vila Vella.
Fou fundat per l’abat Bonit pels volts del 812, sobre les ruïnes d’una església anterior Mort el fundador el 822, Mercoral en fou elegit abat, i el mateix any el comte Rampó de Girona i de Barcelona obtingué un precepte de Lluís el Piadós que posava el monestir sota la seva protecció i li concedia la immunitat Entre els anys 840 i 870, sota el govern dels abats Elies, Pere i Ansemon, el monestir continuà prosperant entre altres possessions adquirí les esglésies de Sant Pere de Rodes independitzat entre els anys 944 i 948, fet que motivà un llarg procés amb Sant Policarp de Rasès…
Sant Miquel de Gallifa
Vista de la façana de l’església de Sant Miquel de Gallifa
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Sant Boi de Lluçanès, al límit amb el de Sora, als vessants orientals de la muntanya dels Munts, que centra un petit veïnat, del terme de Sant Boi.
És documentada des del 1150 És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l’han restaurada recentment És una edificació romànica segle XI, amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard