Resultats de la cerca
Es mostren 2406 resultats
entremès
Folklore
Figura o grup de figures animades o inanimades que hom exhibia o feia dansar amb motiu d’una festa cortesana.
Als Països Catalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibilla 1381, muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc, s’hi anaren incorporant més elements decoració roques, muralles, etc, música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements Des de la fi del segle XIV…
almanac

Almanac de la casa 'Henrich i Companyia', de Barcelona, el 1892
© Fototeca.cat
Literatura
Calendari acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i fires, així com, sovint, de treballs de creació en prosa i en vers.
També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses 1764-1833 a Alemanya,…
Juli Vallmitjana i Colomines

Juli Vallmitjana i Colomines
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Literatura
Escriptor, pintor i argenter.
Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…
, ,
Santa Maria del Roure (els Masos)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta primitiva parròquia del terme dels Masos ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església són al costat d’una pista que surt d’Avellanet en direcció sud-est Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 31’ 14” E Avellanet és a uns 3 km de Prada per la carretera D-24b JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme dels Masos Mantingué la parroquialitat fins al segle XVII, en què passà a la nova església de Santa Maria dels Masos construïda al nucli de Llonat L’esment més reculat d’aquesta església és de l’any 1180, en què consta…
Tombes dels Bassis (Rupit i Pruit)
Situació Aquestes tombes es troben en un vessant abrupte de la muntanya, ple de matolls i alzines, al lloc conegut pels Bassis, situat a 850 m d’altitud, sobre l’església de Sant Joan de Fàbregues, amb la qual no sembla pas que guardin cap relació Per anar-hi cal agafar una carretera de terra que surt a l’entrada del poble de Rupit, a mà dreta Cal seguir aquesta pista al llarg de poc més d’1 km Després d’haver passat una torrentera, per culpa de la qual la carretera fa un revolt marcat, cal agafar un corriol, que s’enfila a mà dreta i que, enmig d’un bosc d’avellaners, ens portarà, després de…
La Universitat de Cervera
Universitat de Cervera, 1718-89, F Montaigu i A de Retz Tot just entrades les tropes borbòniques a Barcelona al setembre del 1714 la Universitat fou suprimida Els cerverins, que ja des del 1713 havien demanat la creació d’una universitat, aconseguiren primer que la Real Junta Superior de Justícia y Gobierno decidís traslladar provisionalment els estudis de Filosofia, Cànons i Lleis de Barcelona a Cervera, i finalment la confirmació definitiva l’onze de maig de 1717 hom promulgava el decret de fundació de la Universitat de Cervera, única al Principat A Barcelona, però, es podien seguir els…
Pius Font i Quer

Pius Font i Quer
Botànica
Botànic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…
Rodolf Llorens i Jordana
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Política
Escriptor, periodista i productor cinematogràfic.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1930 Posteriorment fou professor a l’ Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’ Institut de Cultura de la Dona El 1932 obtingué una plaça de professor de lògica, psicologia i història de la literatura a l’institut d’Olot i el 1934 ingressà com a professor a la Institució Escolar Sibiuda de Barcelona Fundà l’avantguardista revista Hèlix 1929-30 i el periòdic La Terra , fou director del setmanari Abril 1941-34, d’ERC, i collaborà a Mirador 1933 i La Veu d’Olot Compromès políticament, fou militant d’ ERC i secretari…
, , ,
Albert Jané i Riera
Gramàtica
Literatura catalana
Gramàtic i escriptor.
Estudià peritatge mercantil i treballà a la banca Aprengué de manera autodidàctica gramàtica catalana i l’any 1958 començà a fer classes de català per a adults El 1961 collaborà en la gramàtica Signe L’any 1963 començà les collaboracions a la revista Cavall Fort , de la qual des d’aleshores fou redactor i corrector, i que dirigí del 1979 al 1997 Per a aquesta publicació traduí també sèries de còmics de gran difusió, com ara Els barrufets Ha dut a terme una important tasca de divulgació de temes lingüístics, especialment relacionats amb el català normatiu Publicà La llengua catalana 1966,…
,
Francesc Madrid i Alier
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Teatre
Escriptor, periodista i dramaturg.
Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche i L’Esquella de la Torratxa , i La Voz de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A El Bufón 1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina