L’origen històric del consum del tabac no és conegut amb exactitud, però la seva expansió va començar a partir de la cultura asteca, en la vall de Mèxic. El tabac formava part de la mitologia d’aquesta civilització, ja que hom el considerava la deessa muller de Tlaloc, déu de la pluja, que en fumar formava els núvols. Des d’aquesta perspectiva, el tabac era present en els costums i ritus socials dels asteques. Hom atribuïa efectes màgics al tabac, ja que el seu fum era considerat un element d’unió entre els homes i els déus, capaç de guarir malalties i de protegir els pobles.
Els primers colonitzadors d’Amèrica van restar sorpresos quan van veure fumar els indis. El pare De Las Casas relata en la seva ‘‘Història de les índies": "...espècie de tions en les mans formats per certes herbes seques ficades en una certa fulla seca també, a manera de mosquet fet de paper que és encès per un extrem mentre que per l’altre xuclen o absorbeixen aquell fum cap endins. A aquests mosquets ells els donen el nom de tabac...". Posteriorment, els mateixos colonitzadors s’atreviren a provar el tabac, el van consumir amb la intenció d’obtenir-ne els efectes màgics que els indis li atribuïen i el van difondre per Europa.
D’ençà que es va iniciar la seva expansió, el consum del tabac ha rebut diferents consideracions socials, des d’ésser vist com un costum propi de gent inculta i primitiva, fins a convertir-se en un signe de distinció. En les seves primeres èpoques, el tabac va arribar a estar prohibit en alguns països, com s’esdevingué a Anglaterra al segle XVI. Tanmateix, el potencial econòmic de la producció i comercialització del tabac va fer que s’imposés finalment la seva acceptació. Els mateixos poders estatals en van afavorir l’expansió i des de llavors fins als nostres dies n’han controlat la producció i el consum.
La difusió més gran del tabaquisme es produí a partir de mitjan segle passat. Fins llavors, el tabac era consumit només en determinats moments, en salons i llocs tancats, i era restringit als homes adults. Les revolucions liberals d’aquesta època van imposar com a reivindicació individual el lliure consum del tabac al carrer o a qualsevol altre lloc. Des d’aleshores, els diversos processos de progrés individual i social que s’han anat produint han donat lloc a l’extensió del consum de tabac en tots els grups socials. Així, per exemple, l’accés de les dones a una sèrie d’activitats i costums anteriorment restringits als homes ha comportat la ràpida difusió del tabac entre la població femenina. El mateix procés s’ha produït entre els joves quan han anat assolint cotes de llibertat cada cop més altes, i adquirint privilegis que abans eren reservats als adults, per bé que en aquest cas es tracti d’un privilegi dubtós. Actualment, quan per motius sanitaris hom està promocionant la restricció del tabaquisme, l’extensió d’aquest hàbit és relativament més accelerada precisament en aquests grups socials incorporats més recentment al consum del tabac.