Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
Antoni Díaz Méndez

Antoni Díaz Méndez
Museu Colet
Boxa
Boxejador conegut com Díaz II.
S’inicià com a púgil amateur el 1948 i debutà en el professionalisme el 1950 Competí representant la Federació Catalana en la categoria de pes mosca fins que el 1954 passà al pes gall Es proclamà campió d’Espanya 1956, títol que revalidà diverses vegades fins el 1960 També fou campió de Catalunya del pes mosca 1951 Fou considerat el tercer millor pes mosca d’Europa i el desè del món Va rebre guardons com el Guant d’Or i el Trofeu Baró d’Esponellà Afectat d’icterícia quan preparava el Campionat d’Europa, hagué de retirar-se de la pràctica esportiva
Club Tennis Taula Balaguer

Integrants de l'equip del Club Tennis Taula Balaguer, d'esquerra a dreta, Yanlan Li, Tingting Wang, Li Qi, Anna Biscarri, Loredana Dorca i Gemma Lladonosa
© Club Tennis Taula Balaguer
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Balaguer.
Fundat l’any 1990, nasqué amb un grup de jugadors dirigits per Santiago Eroles, que fou el president de l’entitat fins el 2001 Posteriorment ocupà el càrrec la jugadora Anna Biscarri La temporada 2004-05 creà l’equip femení, que aconseguí èxits remarcables La temporada 2008-09 ascendí a la superdivisió femenina, però per problemes econòmics hagué de renunciar-hi La temporada següent ascendí a la màxima categoria El 2016 es proclamà campió de la superdivisió femenina amb l'equip format per Anna Biscarri capitana, Wang Tingting i Li Yanlan L’any 2009 fou escollit com la millor entitat esportiva…
Jesús Pedret González
Futbol
Porter de futbol.
Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits
Modó
Localitat
Localitat del Peloponès, Grècia, situada a la costa SW de la Messènia, damunt d’un promontori que domina la mar Jònica.
Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen
Tiberíades
Ciutat
Ciutat de Galilea, Israel.
Situada a la riba occidental del llac de Tiberíades, és centre termal Fundada per Herodes Antipas ~26 en honor de Tiberi, fou capital de la Galilea fins el 61 Prohibida als jueus —era impura pel fet d’estar bastida sobre un cementiri—, no hi entraren fins després de la destrucció de Jerusalem 70 Hi hagué una important escola rabínica Conquerida pels àrabs 637 i pels croats 1099, fou teatre de nombroses batalles entre Balduí IV i Saladí Solimà la lliurà a Iosef Hannassi 1567, que en féu una important comunitat jueva La moderna ciutat jueva s’estén al nord
Torneig Internacional Catalunya-Iparralde
Altres esports de pilota o bola
Competició internacional de pilota disputada cada dos anys a Barcelona des del 1969.
S’inicià com a Torneig Biarritz-Barcelona i el 2009 canvià de denominació És el de més tradició i el més important de l’Estat A excepció de dos anys en què no es disputà, se celebra de manera alterna entre les poblacions de Biarritz i Barcelona Començà com una competició de cesta punta i s’anà obrint a altres disciplines El 2010 hi hagué diferents categories de mà, cesta punta, les especialitats d’eina i trinquet A Barcelona, els primers anys se celebrà al Principal Palace i al Frontó Colón i, després, al pavelló de la Vall d’Hebron
conveni de Bergara
Història
Nom amb el qual és conegut el pacte acordat per Espartero i Maroto, caps respectius de l’exèrcit cristí i carlí, a Oñati.
El conveni fou signat a Oñati i ratificat per ambdós caps a Bergara 31 d’agost de 1839 Implicava el reconeixement d’Isabel II com a reina legítima, la conservació dels furs bascs compatibles amb la Constitució del 1837, la promesa d’una amnistia i el respecte a la graduació dels militars carlins El pacte fou rubricat amb l’abraçada dels dos exrivals Abrazo de Vergara El conveni de Bergara no fou reconegut pel rei carlí Carles V ni pels carlins catalans, ja que Cabrera continuà la guerra 1840, bé que, perseguit per l’exèrcit liberal, hagué de retirar-se a França
Estances Vaticanes
Palau
Dependències del palau del Vaticà, al damunt dels apartaments dels Borja.
Foren decorades per encàrrec de Juli II amb murals de Rafael Sanzio, que hagué de destruir murals precedents de Sodoma, Lotto, Piero della Francesca, Signorelli i d’altres, i només mantingué la pintura de la volta de l’estança de l’ Incendi Les estances són tres la de la Signatura començada a decorar el 1508, on sobresurt el fresc de l' Escola d’Atenes , la d’Heliodor 1512-14, amb el pretenebrista Alliberament de Sant Pere , i la de l’Incendi acabada de pintar el 1517, possiblement executada per deixebles Les Estances es caracteritzen per un vigor inusitat en Rafael
Revolució del 1854
Història
Moviment revolucionari espanyol, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà el govern a una coalició liberal-progressista.
Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc, que, alhora, traduïa el d’una part de la burgesia però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid, Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció el 7 de juliol, el manifest de Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reforma electoral, restabliment de la milícia nacional, etc i l’estengué a tot el país Isabel II hagué de designar Espartero cap del govern i començà així el Bienni…
Rassemblement Démocratique Africain
Política
Partit polític africà fundat el 1946 per F.Houphouët-Boigny, amb Quezzin Coulibaly i Sekou Touré.
Organitzat en diverses seccions, amb l’objectiu d’aconseguir la independència dels territoris sota administració francesa del N del golf de Guinea i d’implantar el socialisme a la zona que comprenia la Costa d’Ivori, el Congo, el Camerun, la Guinea, Mali, el Txad, el Gabon i l’Alt Volta actual Burkina Faso Bé que hi hagué intents de fusionar les diverses branques en un sol partit, hom aconseguí només un programa de cooperació confederal el 1957 i posteriorment, el 1959, el Conseil de l'Entente Amb la independència de les colònies es dividí en diversos partits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina