Resultats de la cerca

Amb la seva família el 1906 emigrà a Milwaukee S'uní aviat al partit laborista sionista, i el 1921 emigrà a Palestina i, juntament amb Ben Gurion, Levi Eskhol i Ben Zvi, fou un dels fundadors del Mapai i del Histadrut Posteriorment fou cap polític de l’Agència Jueva de Palestina 1946-48 Aconseguida la independència de l’estat d’Israel, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i polítics, fins que arribà a ministre de relacions exteriors 1956-66 El 1969 fou elegida cap de govern Hagué de dimitir 1974 a conseqüència de la guerra araboisraeliana del 1973 Publicà una autobiografia 1975

Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima

El 1877 propagà les seves idees per l’Escala, l’Estartit i Figueres, on el 1881 consagrà una església El 1883 fundà la primera església baptista de Barcelona Inicià la revista El Evangelista 1884-1935, però més tard, malalt, hagué de traspassar-la al missioner dels germans de Plymouth Henry Payne Fundà la revista El Eco de la Verdad 1893, on publicà sovint treballs i poesies en català, que després han esdevingut himnes També fundà, a València, per a la formació dels seus ministres, la Revista Homilética , molt preada per l’evangelisme peninsular El 1900 fou destinat a les Filipines

Fill gran del tinent coronel Domènec de Llinars i de Carreres, ciutadà honrat de Barcelona El 1821 adreçà al batlle de Barcelona, Josep Marià de Cabanes, una Contestación ingenua , en la qual li preguntava quines mesures havia pres contra l’epidèmia barcelonina de febre groga El 1841 fou elegit membre de la Diputació de Barcelona, i presidí la Junta Suprema de Vigilància , que s’oposà a Espartero Davant l’arribada de les forces del general Van Halen, hagué d’exiliar-se a Marsella Era tinent coronel d’artilleria Fou diputat a corts per Barcelona el 1842

Fill de Basili I i d’Eudòxia, fou educat pel patriarca Foci, el qual, anys després, deposà Defensà els confins orientals contra els àrabs, però fou derrotat a Sicília i també sortí perdedor contra els búlgars, als quals hagué de cedir els territoris de Macedònia i d’Albània Home de vasta cultura i mecenes important, escriví pregàries, homilies, poesies i, sobretot, una seixantena de llibres Les basíliques que constitueixen una sistematització completa del dret grecoromà i un retorn a l’esperit de Justinià, en oposició a la legislació bizantina del segle VIII i, en particular, la de Lleó III

Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec

Filla del príncep Heinrich von Battenberg i de la princesa Beatriu d’Anglaterra, filla petita de la reina Victòria I, el seu nom de fonts era Ena, i la seva padrina fou l’emperadriu de França Eugènia Es casà el 1906 amb el rei Alfons XIII d’Espanya Maldà per no immiscir-se en política, i hagué d’exiliar-se el 1931, quan tingué lloc la proclamació de la Segona República Tornà a Espanya, uns quants dies, el 1968, per a ésser padrina del seu besnet l’infant Felip El 1985 les seves despulles foren dipositades al monestir d’El Escorial

Noble napolità, l’any 1561 fou nomenat per Felip II conestable i almirall de Sicília Prengué part en diverses accions a la Mediterrània contra turcs i barbarescs, i entre el 1566 i el 1568 fou virrei de Sicília Posteriorment actuà com a ambaixador prop de l’emperador, i el març del 1581 fou nomenat lloctinent de Catalunya Durant la seva lloctinència 1581-1582 hagué d’afrontar les pressions dels hugonots francesos al Conflent i les escomeses de la pirateria turca En deixar el càrrec de Catalunya fou nomenat governador de Milà 1583-92 Felip II li atorgà el Toisó d’Or

De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat 1903 Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari Metralla activament antisolidari, fou processat per rebellió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica , i s’hagué d’exiliar a França El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo 1907, Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después 1911, i…

Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec