Resultats de la cerca

Format al CB Sant Adrià, l’any 1956 s’incorporà al CB Orillo Verde de Sabadell, on jugà la Lliga fins a la desaparició del club 1961 Posteriorment i fins al 1969 jugà al Sant Josep de Badalona, on assolí l’ascens a la Lliga estatal la temporada 1967-68 El 1969 tornà a la disciplina del CB Sant Adrià, on es retirà el 1975 Fou una vegada internacio-nal amb la selecció espanyola absoluta

Establert des de petit a Pallejà, fou segon al Trial de Reis de Dosrius 1970 Guanyà la medalla d’argent dels 6 dies de Trial d’Escòcia 1972 i el Campionat d’Espanya de trial en categoria 350 cc 1972 El 1973 competí en proves del Campionat d’Europa L’any 1974 fitxà per Ossa per desenvolupar nous prototips i el 1975 passà a Montesa, equip amb què guanyà tres Campionats d’Espanya de motocròs un de 250 cc 1976 i dos de 500 cc 1976, 1978 El 1980 pilotà pels equips Gilera, amb el qual fou subcampió de 125 cc, i Maico, amb el qual quedà tercer en 250 cc L’any 1981 fou subcampió estatal de les dues…

L’any 1999 fitxà pels Barcelona Dragons, procedent del Saint Louis Rams de la National Football League NFL Amb els Dragons aconseguí el subcampionat de la World Bowl jugant com a corredor En total concretà 14 touchdowns i recorregué 1021 iardes Realitzà la cursa més llarga de la història de la NFL Europe, amb 72 iardes

Es formà com a periodista esportiu a Mundo Deportivo 1927 i posteriorment creà i dirigí la secció d’esports d’ El Correo Catalán 1931-70, en què ja treballava des del 1922 A partir del 1970, passà a ser redactor del diari i fou enviat especial en cites com els Jocs Olímpics de Munic 1972 Collaborà en multitud de mitjans escrits – Día Gráfico , La Noche , Hoja del Lunes , Pueblo , Marca , La Gaceta del Norte , El Correo Español , Ideal Gallego , Levante , Noticiero , Vida Deportiva del qual fou director o El automovilismo en España – i també radiofònics –Radio Nacional de España 1940-45 i…

Iniciat en el tennis en la Secció d’Esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, el 1928 fou un dels fundadors del Club Tennis Barcino, de la junta directiva del qual fou membre en diversos períodes Impulsà i collaborà econòmicament en la construcció de les installacions del club 1952

Des del 1960 era l’alcalde de la capital vallesana i quan el Centre d’Esports Sabadell descendí a tercera divisió de futbol la temporada 1962-63 es feu càrrec de la presidència del club 1963-65 per evitar-ne el desnonament La temporada 1964-65 ascendí a primera i llavors deixà el càrrec al vicepresident, Ricard Rosson

Mig esquerre, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà a la Penya Saprissa, el Fort Pienc i el Sant Andreu Després fou jugador del RCD Espanyol durant deu temporades 1939-50 Disputà 147 partits de Lliga i marcà un gol Fou campió de Copa 1940 i finalista en les edicions del 1941 i 1947 També guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1939-40 Al juny del 1951 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, destacà durant la dècada dels seixanta en guanyar diverses competicions en l’àmbit català i espanyol Formà part dels equips del RCMB que guanyaren competicions internacionals en outrigger de quatre amb timoner, com per exemple el Critèrium Internacional a l’Erau o la Regata Internacional de Seta, ambdues a França el 1961 També guanyà la Regata Internacional de Niça 1963 en iol de vuit

Vinculat al Club de Mar Barcelona, fou campió d’Espanya 1921 i participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en les proves de quatre i vuit amb timoner Fou president de la Federació Espanyola de Societats de Rem 1938-40 En la postguerra fou el primer president de la Federació Regional Catalana

Actuava de mig defensiu i de defensa central Després de destacar amb l’Hospitalet, la temporada 1962-63 fitxà pel RCD Espanyol, que era a segona divisió Pujà a primera aquella temporada i continuà una temporada més amb l’equip blanc-i-blau Seguidament, jugà al Llevant i al Deportivo de La Coruña, a primera divisió, al Valladolid, a l’Europa i al Girona, entre d’altres En retirar-se exercí d’entrenador i estigué al capdavant del Girona i l’Europa, a més d’altres equips