Resultats de la cerca

A sis anys començà a tocar el piano i quan en tenia deu escriví les primeres composicions Fins el 1951 estudià a l’Escola Gnessin de Moscou, formació que completà posteriorment al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué Aleksandr Gauk entre els seus mestres Gauk l’influí poderosament, i feu possible que la seva carrera professional s’iniciés amb un càrrec important assistent de la Gran Orquestra Simfònica de la Ràdio de Moscou 1953-55 El mateix Gauk el recomanà després com a mestre d’assaig al Teatre Bol’šoj de Moscou, del qual arribà a ser director principal durant deu anys Fou també…

Fill de Joan Agustí i Pujol Olot, Garrotxa 1906 – 1965, que inicià l’empresa familiar amb la inauguració del cine Núria 1943-2001, a Olot, i l’emblemàtic teatre Ultònia 1945-2000 de Girona El 1964 Narcís Agustí inaugurà a Olot el Cine Grido, i posteriorment, els multicines Catalunya 1 i 2 1978-2000 i Catalunya 3 1982-2000 a Girona, pioners a la província, i més tard onze sales noves l’any 2000 No obstant això, la seva tasca empresarial se centrà fonamentalment a Tarragona, on obrí nombrosos cinemes, com els Òscar tres pantalles, 1985-2001 —amb la inauguració del qual aparegué per primer cop…

Començà tocant per l’àrea de Detroit amb diversos músics, incloent el seu germà Thad i Billy Mitchell El 1956 s’establí a Nova York, on tocà i gravà amb JJ Johnson i Sonny Rollins, entre d’altres El 1960 entrà en el nou quartet de John Coltrane, cosa que suposà l’inici d’una associació de cinc anys que esdevingué una de les més significatives de la història del jazz L’any 1966 feu una breu estada a l’orquestra de Duke Ellington, però de seguida continuà treballant amb grups propis, sempre amb músics excellents, que actuaren per tot el món durant les dècades següents El teixit polirítmic de l…

Jugà al Mallorca abans de la Guerra Civil Passà al Constància 1939-42 i fitxà per l’Atlético Aviación, posteriorment convertit en Atlético de Madrid 1942-51, on jugà com a defensa central en 152 partits de Lliga Guanyà dues Lligues 1950, 1951 Després jugà al Saragossa 1951-53, on es retirà Disputà 3 partits amb la selecció espanyola Posteriorment entrenà l’Osca, el Cacereño, el Màlaga, l’Hèrcules, el Tenerife, el Lleida i el Jerez, on feu tasques de gerent a partir de l’any 1973

Treballà a La Vanguardia com a redactor, redactor en cap i cap de l’arxiu gràfic fins a la seva jubilació El 1950 entrà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, del qual fou secretari general Fou cap de premsa de les competicions que organitzava el RACC, des dels grans premis de Fórmula 1 celebrats al circuit de Montjuïc fins al Ralli Catalunya, i fundà i dirigí la revista Club 1963-87 de la mateixa entitat També dirigí les revistes HP i Sólo Auto , entre altres El 1978 fundà l’Associació Catalana de Premsa de l’Automòbil, que presidí Publicà nombrosos articles sobre diferents aspectes del…

Soci del Club Billar Vic, disputà diverses edicions de la Lliga espanyola de tres bandes, però també jugà a les modalitats de lliure, quadre 47/2 i banda Posteriorment, passà a ocupar la presidència del seu club, des de la qual organitzà competicions com el Campionat d’Espanya de billar artístic i l’homenatge a Miquel Espona

Vinculat al Reial Club Nàutic de Barcelona, destacà en vela lleugera Guanyà el IX Campionat d’Espanya en la classe dragó amb el Fortuna , entre altres competicions Disputà la classe 55 amb el Possilipo III en els Jocs Olímpics de Roma 1960, juntament amb Eusebi Bertrand i Jordi Martí

Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols Guanyà una Copa d’Espanya 1910, una Copa Macaya 1902, una Copa Barcelona 1903, quatre Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1910, 1911 El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola Al principi del 1912 fou expulsat del Barcelona en…

Fou director gerent de l’empresa Pujol, Comabella i Companyia, promogué la construcció de l’aeròdrom de la Volateria i la fundació de l’Escola Catalana d’Aviació El 1916 contractà Salvador Hedilla per dirigir l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment, assumí càrrecs directius dins Tallers Hereter, que el 1917 havien absorbit Pujol, Comabella i Companyia Al final de la dècada del 1920 fou vicepresident de l’Aeroclub de Catalunya

Jugà a cesta punta en el Club Vascònia, que presidí 1956-60, i amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya de l’especialitat També dirigí la Federació Catalana de Patinatge 1956-60 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Pilota 1963-67 El 1968 fou nomenat seleccionador espanyol de cesta punta i, posteriorment, dirigí la federació espanyola 1970-76