Una de les orenetes més mal conegudes a casa nostra és la cua-rogenca, espècie cantonada a Andalusia i a l’Europa oriental, que posteriorment el 1950 començà a expansionar-se i el 1959 j a niava a Catalunya, mentre el 1965 ho feia per primer cop a la Catalunya Nord, en concret a Banyuls de la Marenda. S’estabilitzà ben aviat en el seu avenç, que en els casos de la Catalunya continental i la Catalunya Nord s’ha realitzat pel litoral, mentre que la situació a la regió de Castelló sembla que és diferent i penetra per les serralades més interiors. La situació actual arreu dels Països Catalans és la de migrador molt escàs i regular a la primavera i raríssim a la tardor (llevat d’Andorra, on és accidental), que, en el cas concret de les Illes, apareix principalment a Mallorca i a Menorca. Les observacions dels migradors sovint són d’individus solitaris barrejats, la major part dels cops, dins els grans estols d’orenetes vulgars. També és un reproductor molt localitzat: se n’ha vist una parella a la Marina Baixa; un nombre petit i en poques localitats de les comarques centrals i septentrionals del País Valencià; unes 50 parelles com a màxim a Catalunya, repartides en dos sectors: l’un entre Lloret i Sant Feliu de Guíxols i l’altre que agafa el cap de Creus i, seguint cap a l’W el N de l’Empordà, davalla en el límit amb la Garrotxa fins a Besalú; i finalment, unes poques parelles a les Corberes, les Alberes i l’extrem més occidental del Vallespir. És possible que en el futur s’expandeixi més, ja que s’han trobat nius construïts, sense que arribessin a treure novells, a prop de Mataró (1981 i 1979 o 1980) i Molins de Rei (1983 i 1984), mentre també s’observaren adults a l’època de la reproducció a Siurana (Priorat) el 1981 i a Sant Llorenç Savall (anteriorment al 1982).
El pas primaveral és poc conegut i passa molt desapercebut des del final de febrer (28.02.83, data extrema a Menorca) fins a la tercera desena de maig (21.05.80, data extrema), amb una notable concentració d’observacions la segona quinzena d’abril. El maig, la major part dels reproductors ja són instal·lats, per tal com la construcció dels nius es fa al final d’abril-començament de maig, encara que també pot ferse molt més tard. Així, la posta a les Alberes i a Catalunya transcorre preferentment la segona quinzena de maig, però també es coneixen dates de posta el juny i el juliol (del 25 al 28.07.77). La marxa dels reproductors cap a les zones d’hivernada africanes és molt poc coneguda, i en l’únic cas concret en què el seguiment dels adults fou relativament continu, a Banyuls, la partida tingué lloc entre el 6 i el 09.10.77, encara que a l’inici de setembre ja hi ha migració, com ho demostra la citació d’una oreneta cua-rogenca a Esterri d’Àneu el 07.09.66.
Ocupa paisatges mixtos amb àrees obertes (cultius, erms, brolles baixes, etc.) i boscos esclarissats, essencialment alzinars o suredes gairebé al nivell de la mar o a molt baixa altitud. Pot colonitzar els indrets plans, o bé vessants de muntanya pròxima a alguna riera o rierol. Els nius es basteixen quasi exclusivament sota ponts o desguassos, a molt poca altura del terra (normalment, menys de 2 m). A Catalunya també se n’han reportat a les cases, sota relleixos de cingles, a cavitats i també fins un túnel. A la Catalunya Nord, s’alimenta majoritàriament d’imagos alats de formigues (més del 90% de les preses) i, a més a més de l’activitat voladora, pot capturar preses al sòl, tal com alguns caràbids (Pterostichus) o cuques molles (Loboptera).