Resultats de la cerca

Filla de pare català i mare madrilenya, es formà a la Institución Libre de Enseñanza Després de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Tolosa Es graduà en literatura comparada, i es doctorà en literatura occitana el 1976 Exercí la docència com a professora de castellà Durant la Segona Guerra Mundial fou agent de la resistència contra l’ocupació nazi Conegué Josep Pallach , que també participava en el moviment, amb el qual es casà l’any 1948 Dedicats ambdós a l’ensenyament en un institut d’ensenyament mitjà de París, començà a escriure, i el 1963 la seva primera novella, La charca en…

Fill d’un alcalde falangista, es llicencià en dret i administració d’empreses per la Universitat de Deusto i exercí com a advocat en 1972 - 1977 Representà aquest any una de les víctimes en el judici per la matança d’Atocha perpetrada per la ultradreta i fou també professor de dret a la universitat Complutense  Inicià l’activitat política el 1970 en el Partido Socialista Popular d’Enrique Tierno Galván Ingressà en el Partido Socialista Obrero Español quan aquesta formació s’hi fusionà el 1979, i a partir d’aleshores fou diputat al Congrés Dedicat a la política regional a partir del 1983, fou…

Filla de Xavier Regàs i Castells , després d’una llarga trajectòria a la seva pròpia editorial, La Gaya Ciència 1971-84, s’inicià com a escriptora en castellà el 1991 amb la novella Memoria de Almator i el 1994 guanyà el premi Nadal amb Azul 1994 En aquest gènere, posteriorment ha publicat  Luna, lunera 1999, premi Ciutat de Barcelona i  La canción de Dorotea 2001, premi Planeta A més, és autora dels volums de narracions Pobre corazón 1996,  Desde el mar 1996 i  Vent Armat 2006, i dels contes infantils Hi havia una vegada 2001 Ha publicat també llibres de viatges Ginebra , 1988 Viaje a la…

D’extracció obrera, fou tipògraf de professió i milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic Avenir  1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta llibreria de L’Avenç…

Llicenciat en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, fins el 1992 fou professor a l’ensenyament secundari, activitat que posteriorment canvià per dedicar-se professionalment al periodisme, la literatura i la creació de guions La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, amb una estructura complexa i una llengua viva És collaborador habitual en diferents mitjans de comunicació Avui , La Vanguardia , etc i el 1994 rebé el premi Avui pel conjunt dels articles publicats en aquest diari Ha publicat les novelles Figures de…

La seva sòlida experiència teatral li permeté entrar en el món del cinema a la fi de la dècada de 1960 amb els films The Lion in Winter A Harvey, 1968 i Hamlet T Richardson, 1969 Més tard protagonitzà Young Winston R Attenborough, 1972 i A Doll’s House J Losey, 1973, i reafirmà el seu talent d’actor de caràcter a The Elephant Man D Lynch, 1983, i en altres títols com The Silence of the Lambs J Demme, 1991, amb el qual guanyà l’Oscar al millor actor i un premi BAFTA  Howards End J Ivory, 1992  The Remains of the Day J Ivory, 1993  The Innocent J Schlesinger, 1993  Shadowlands R Attenborough,…

Graduat en història al College of William and Mary of Virginia 1965 i a la Universitat d’Indiana 1966, el 1974 es doctorà en història de Rússia i de l’URSS a la Universitat de Georgetown Durant la seva etapa d’estudiant 1966 s’incorporà a la Central Intelligence Agency CIA, on treballà com a analista durant més de vint-i-cinc anys i del qual fou sotsdirector de 1982 a 1986 El 1987 el president Ronald Reagan el proposà com a director de la institució, però arran d’una investigació del Congrés en l’afer Iran-Contra popularment conegut com a ‘Irangate’, retirà la candidatura El 1991 li fou…

Anarcocomunista rus De família aristocràtica, abandonà la carrera militar i estudià geografia, zoologia i antropologia A Suïssa 1872 prengué contacte amb els bakuninistes de la Primera Internacional Tornà a Rússia, on fou empresonat 1874, però aconseguí d’escapar 1876, i residí exiliat a la Gran Bretanya, a Suïssa i a França Es relacionà amb Brousse, Malatesta i Reclus i fundà les revistes Le Révolté , anarcocomunista, a Suïssa 1878, i Freedom , llibertària, a Anglaterra 1886 Escriví Paroles d’un révolté 1885, La conquête du pain 1892 i unes memòries 1902 Defensà la idea de la…

Autor i editor d’una collecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs miscellanis sobre la vall i la comarca de Sóller Ha conreat una narrativa d’investigació històrica Memòries secretes de Cristòfor Colom 1982, El xueta 1983, Contes del Call 1983, No passaran 1985 i El misteri del Cant Z-506 1985, premi de novella Ramon Llull, La guerra secreta de Ramon Mercader 1987, Crònica de Guinea 1988, premi Ciutat de Palma, La dama de Boston 1990, Alla Akbar El morisc 1990, premi ciutat d’Alzira,  La madona del mar i els pirates 1990, La dama de Boston 1990, Cap de turc 1993,  La primavera…

A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’Oscar i el…