Resultats de la cerca
Es mostren 1485 resultats
Peníscola
Peníscola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la costa.
Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’Irta De N a S hi ha una…
castell de Palafolls

Vista del castell de Palafolls
© Alberto González Rovira
Castell
Antic castell del municipi de Palafolls (Maresme), al cim d’una petita serra, a la riba dreta de la Tordera
Les restes El conjunt del castell, tal com es conserva avui, és el resultat d’una sèrie de reformes i ampliacions al voltant d’una construcció primitiva dutes a terme des del final del segle X o l’inici de l’XI fins ben entrat el segle XIV La planta del castell, força complexa, es divideix en dos recintes clarament diferenciats el sobirà i el jussà El recinte superior, o recinte sobirà, de forma poligonal i irregular, es troba una mica descentrat respecte a la totalitat del conjunt Interiorment, aquest recinte es dividia en dos àmbits El primer, que trobem només entrar, comprèn naus separades…
Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Espai expositiu Capella Macba, a l’antic convent dels Àngels
© Macba / Tony Coll
Museu
Museu de Barcelona inaugurat el 1995.
És dedicat especialment a l’art produït a partir de la segona meitat del segle XX, amb una especial atenció a les aportacions catalanes i a les tendències que han incidit més en l’art català Té els seus precedents més llunyans en un efímer museu del mateix nom creat el 1960 a iniciativa, entre d’altres, d’ Alexandre Cirici i Pellicer Posteriorment, el 1987 fou constituïda la Fundació Museu d’Art Contemporani, la qual, juntament amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, integrà el 1988 el consorci gestor del museu En aquesta primera etapa prèvia foren directors de la…
Sant Hilari Sacalm
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Hilari Sacalm es troba al centre de la vila antiga, de la qual presidia la primitiva sagrera i més endavant la pobla o població, amb privilegis i exempcions concedits pels senyors de Solterra Mapa L38-13333 Situació 31TDG594366 APF Història De l’església parroquial de Sant Hilari Sacalm, dedicada al bisbe de Poitiers, hom té constància a partir de l’any 922, juntament amb les veïnes esglesioles de Santa Margarida de Vallors, Sant Mateu de Joanet i Santa Maria de Mansolí, sota la jurisdicció del castell de Solterra L’origen de l’església, però, sembla…
La Llotja de València
La Llotja de València, PComte, 1482-1506, JIvarra, 1482-98, JCorbera, 1506-48 i DUrteaga, 1533-48 Coneguda com “el gran temple del comerç”, és probablement l’edifici més reeixit de l’arquitectura valenciana de tots els temps, i un dels més elegants de tota l’Europa mediterrània medieval D’això, ja n’eren conscients els jurats del consell de València, car el 23 de juny de 1469 van exposar ben clarament que aquesta havia de ser “molt bella e magnífica e sumptuosa”, sens dubte pensant que hauria de superar la que Guillem Sagrera havia construït anys enrere a Mallorca La Llotja de València s’…
art paleocristià
Art
Art propi dels primers segles del cristianisme.
Participa en l’art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa basílica o tombes i la ideologia iconografia fins a constituir un món ben definit Es manifesta en diversos camps en la pintura i l’escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l’arquitectura, que sorgeix després de l’edicte de Milà 313, i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d’edificis cultuals Hom considera acabat el període paleocristià amb les invasions germàniques A la part oriental de l’imperi Romà, aquest art enllaça amb l’art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne…
Castellnou de Bages

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep el tribut d’un dels…
Alger
La ciutat d’Alger
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital d’Algèria i de la wilāya d’Alger, a les vores d’una badia semicircular, a la Mediterrània.
La geografia S’estén sobre la plana litoral compresa entre la Mediterrània i el massís de Bouzréa i els turons del Sahel, que han dificultat la seva expansió El vell Alger turc s’aixeca sobre una acròpolis dominada per la Casbah o ciutat vella, de carrerons estrets i sinuosos que baixen fins al port Les cases, de coberta plana i forma cúbica, són gairebé totes de construcció anterior a l’any 1870 i la densitat de població assoleix aquí xifres elevadíssimes Els barris nous de tipus europeu sorgiren a un i altre costat d’aquest nucli central, seguint el litoral Al sud de la Casbah es troba el…
Bronzes de les necròpolis de Tàrraco
Les necròpolis tardanes de Tàrraco ofereixen poques peces de bronze en els aixovars, només algunes fíbules senzilles com la de l’enterrament núm 40 del Parc de la Ciutat, alguns anells i braçalets, agulles per als cabells o per a la mortalla i unes quantes sivelles també molt senzilles Moltes vegades aquests materials no es trobaven dins la tomba pròpiament dita, sinó entre les terres remogudes per altres inhumacions posteriors Per altra banda, com que la majoria dels enterraments estaven a la vora o en els terrenys d’antigues villes destruïdes o abandonades, tampoc no és rar que hi hagi dins…
La catedral de Tarragona (segles XII i XIV)
Art gòtic
Zona de la capçalera de la catedral, amb el claustre d’ordre compost, l’absis major, la capella de Santa Maria dels Sastres, el campanar i el cimbori i el braç nord del creuer AT - GS Els canonges de Tarragona s’establiren al capdamunt de la ciutat, entre les ruïnes de l’antiga Tàrraco, on van construir la catedral A mitjan segle XII, el 1154, l’arquebisbe Bernat Tort, el primer que va establir la seva residència permanent a la ciutat, dictà les seves ordinacions per a la vida en comú dels components del capítol, d’acord amb la norma o regla canonical de sant Agustí Havia arribat de l’abadia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina