Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca
Conjunt d’instal·lacions de tractament de residus inaugurat el 2003, situat als voltants de la carretera de Sóller i gestionat per l’empresa pública TIRME, fundada el 1992, depenent de la conselleria de medi ambient i natura del Consell Insular de Mallorca.
Té com a objectiu general la implantació d’actuacions per a reduir els residus i eliminar-los de manera respectuosa amb el medi ambient La seva activitat s’articula en quatre grans seccions disseny, construcció, gestió i tractament de residus S'ocupa també de la neteja del parc verd, de les plantes de compostatge de llots de les estacions depuradores d’aigües residuals i de les estacions de transferència de residus urbans Des del 2001 patrocina els premis de Medi Ambient del Consell de Mallorca
citocrom
Bioquímica
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox
mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.
Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèllula Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis llur concentració en les cèllules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP
Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia
Història
Obra d’Antoni Josep Cabanilles, publicada a Madrid en dos volums (1795-97), primera i única de les ordenades per Carles IV (1791) per a estudiar els vegetals als seus regnes.
Té 588 pàgines, illustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per TLEnguídanos Producte d’un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Illustració, d’un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l’obra ha estat reeditada el 1958, a cura de JMCasas i Torres, i, en facsímil, el 1972
Emili Tarré i Tarré
Ornitologia
Ornitòleg.
Aplegà una important collecció d’ocells, la millor de Catalunya, cedida després al Museu de Zoologia de Barcelona, que serví de base per a la secció d’ocells d’aquesta institució Fou president 1908 de la Institució Catalana d’Història Natural, de la Societat Protectora d’Animals i Plantes i de la Comissió Protectora d’Ocells És autor del llibre de divulgació Els aucells més útils a l’agricultura de Catalunya 1902 i de la sèrie d’opuscles Nostres Bèsties Escriví també diversos llibres de poesia
Lleó Conill
Botànica
Educació
Botànic i mestre.
Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes
botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…
El funcionament ecològic de les estepes i les praderies
El triomf de les poàcies La primera sensació que tenen els qui arriben per primera vegada a l’estepa, la praderia o la pampa, és l’angúnia per la manca de recers arboris L’absència de boscos, i fins d’arbres aïllats, sembla un error de la natura que els humans han intentat esmenar amb reiterades plantacions Aquest esforç de ‘millora ecològica’ fou especialment important durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, i tingué lloc gairebé simultàniament a Euràsia i a l’Amèrica del Sud i del Nord Des d’aleshores, tant a les estepes com a les praderies i les pampes s’han plantat…
Pius Font i Quer

Pius Font i Quer
Botànica
Botànic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…
El morrut negre o morrut de l’atzavara
El morrut negre té el tòrax cobert per punts i fileres de punts i estries longitudinals als èlitres Víctor Sarto El morrut negre o morrut de l’atzavara Scyphophorus acupunctatus és un escarabat de la família dels curculiònids que perfora amb el bec les parts centrals toves de les atzavares i altres plantes per alimentar-se dels teixits interns Completa el cicle vital en 50-90 dies, de tal manera que en un any poden succeir-se fins a cinc generacions La còpula i la posta es realitzen a l’interior de les atzavares Els ous són ovalats d’1,2-1,5 mm i de color blanc perla, i a mesura que l’…
Skikda
Ciutat
Capital de la wilāya de Skikda, Algèria.
Situada a la costa del golf homònim, a l’W del cap Fer, el seu port és terminal d’un oleoducte provinent de Mesdar i d’un gasoducte provinent de Hassi R'Mel, i posseeix plantes de refinació de petroli natural i de liqüefacció de gas natural Indústries químiques etilè i amoni i tèxtils Fundada pels romans amb el nom de Rusicade 45 aC, fou antic bisbat catòlic i temporalment donatista Colònia francesa 1838, fou coneguda primer com a Port-de-France i fins el 1962 amb el nom de Philippeville
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina