Resultats de la cerca
Es mostren 10007 resultats
Ramon Laporta i Astort
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Germà del músic Antoni Laporta, amb qui anà a estudiar a Brusselles Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista
Guillem Ramon de Josa
Història
Cavaller, senyor d’Altés, Ogern i la Salsa (Alt Urgell) i fill de Pere de Josa.
Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida Alliberat després d’un any llarg de…
Ramon Jordana i Morera
Indústries forestals
Enginyer forestal, germà de Josep.
Fou inspector forestal a les Filipines Publicà memòries sobre la producció de les zones forestals públiques filipines, així com Bosquejo geográfico e histórico-natural del archipiélago filipino 1885, Guía del viajero de Barcelona a Manila por el canal de Suez 1886 i La inmigración china en Filipinas 1888
Ramón de la Sagra
Economia
Naturalista i economista gallec.
Després de residir a l’Havana 1820-35, on fundà el Jardí Botànic, viatjà per diversos països europeus i n'estudià l’economia Exposà les seves idees socials influïdes per Pecqueur en Lecciones de economía social 1840 El seu pensament, reformista i utòpic, evolucionà cap a una religiositat de caire místic, sense relació amb el moviment obrer i socialista del seu temps A partir del Bienni Progressista 1854-56 es convertí a l’absolutisme Publicà Revista de los intereses materiales y morales 1844 i Aforismos sociales 1849
Ramon Rosell i Mestres
Música
Instrumentista de tenora.
Havia format part de diverses cobles, entre elles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal Fundador de les cobles Unió Artística i Amoga, de Vidreres, havia estat collaborador de l’Orquestra Pau Casals Deixà escrites nombroses sardanes, algunes d’elles de lluïment de tenora
Ramon Maynés i Calvet
Música
Músic.
Fou contrabaix de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, des de la seva fundació 1847, i professor del conservatori del Liceu, càrrecs als quals es reincorporà el 1858 després de passar, vers el 1853, pel Théâtre des Italiens París i d’actuar a Londres i a Peterburg
Ramon Mateu i Montesinos
Escultura
Escultor.
Format a Sant Carles i a San Fernando Madrid, on després fou professor Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1915 i el 1917 El 1919 exposà a l’Havana El seu Crist de la mar obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1941 El seu estil sintetitza l’anecdotisme tipus Benlliure amb la voluptuositat modernista i l’arcaisme posterior, i s’aplica sobretot a monuments i imatgeria religiosa Té moltes obres a l’Amèrica del Sud
Ramon Masnou i Boixeda
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Estudià a Vic i a Roma Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló, que succeí el 1955 Fou el primer bisbe contemporani que escriví les pastorals en català i un dels primers que se sentí identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país Jubilat el 1983, residí a Vic i escriví diversos llibres El problema català Reflexions per al diàleg 1986, Hores de recolliment Diari íntim dels darrers…
Ramon Masifern i Marcó
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor.
Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…
,
Ramon Mas i Ferratges
Història
Dirigent del Casal Català i del Comitè Llibertat de Buenos Aires.
Fundà i dirigí la publicació mensual Catalònia 1923, i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l’Argentina Fou director de teatre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina