Resultats de la cerca

Format a Llotja Germà del músic Antoni Laporta, amb qui anà a estudiar a Brusselles Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista

Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida Alliberat després d’un any llarg de…

Fou inspector forestal a les Filipines Publicà memòries sobre la producció de les zones forestals públiques filipines, així com Bosquejo geográfico e histórico-natural del archipiélago filipino 1885, Guía del viajero de Barcelona a Manila por el canal de Suez 1886 i La inmigración china en Filipinas 1888

Després de residir a l’Havana 1820-35, on fundà el Jardí Botànic, viatjà per diversos països europeus i n'estudià l’economia Exposà les seves idees socials influïdes per Pecqueur en Lecciones de economía social 1840 El seu pensament, reformista i utòpic, evolucionà cap a una religiositat de caire místic, sense relació amb el moviment obrer i socialista del seu temps A partir del Bienni Progressista 1854-56 es convertí a l’absolutisme Publicà Revista de los intereses materiales y morales 1844 i Aforismos sociales 1849

Havia format part de diverses cobles, entre elles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal Fundador de les cobles Unió Artística i Amoga, de Vidreres, havia estat collaborador de l’Orquestra Pau Casals Deixà escrites nombroses sardanes, algunes d’elles de lluïment de tenora

Fou contrabaix de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, des de la seva fundació 1847, i professor del conservatori del Liceu, càrrecs als quals es reincorporà el 1858 després de passar, vers el 1853, pel Théâtre des Italiens París i d’actuar a Londres i a Peterburg

Format a Sant Carles i a San Fernando Madrid, on després fou professor Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1915 i el 1917 El 1919 exposà a l’Havana El seu Crist de la mar obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1941 El seu estil sintetitza l’anecdotisme tipus Benlliure amb la voluptuositat modernista i l’arcaisme posterior, i s’aplica sobretot a monuments i imatgeria religiosa Té moltes obres a l’Amèrica del Sud

Estudià a Vic i a Roma Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló, que succeí el 1955 Fou el primer bisbe contemporani que escriví les pastorals en català i un dels primers que se sentí identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país Jubilat el 1983, residí a Vic i escriví diversos llibres El problema català Reflexions per al diàleg 1986, Hores de recolliment Diari íntim dels darrers…

Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…

Fundà i dirigí la publicació mensual Catalònia 1923, i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l’Argentina Fou director de teatre