Resultats de la cerca
Es mostren 2417 resultats
Soriguerola
Detall d’una taula pintada amb una escena del judici final procedent de l’església de Sant Miquel de Soriguerola (s XIII)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), al NW del poble, a l’esquerra del riu d’Alp, prop de la seva confluència amb el Segre.
En depenia el mas de Soriguera A l’antiga església parroquial Sant Miquel, dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència francogòtica fi del s XIII, Museu d’Art de Catalunya que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques hom ha anomenat el seu autor Mestre de Soriguerola , i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses Ripollès i d’altres llocs del Ripollès
Aturada general per la repressió contra el referèndum de l’1 d’octubre
Amb un gran seguiment, té lloc l’"aturada de país" contra la violència policial de l’1 d’octubre A més de la vaga general, especialment evident en l’ensenyament i l’Administració, hi ha concentracions massives A Barcelona, unes 700000 persones es manifesten al passeig de Gràcia i la Via Laietana L’aturada va ser convocada el mateix dia 1 per la Taula per la Democràcia, que agrupa, entre d’altres, l’ANC i Òmnium Cultural, els dos sindicats majoritaris i les patronals PIMEC i CECOT L’aturada s’afegeix a la vaga general convocada el 21 de setembre pels sindicats CGT, CNT, COS, I-CSC…
roentgeni
Química
Element químic de nombre atòmic 111.
Inicialment rebé el nom d’ unununi Uuu, i des del 2004 el nom definitiu de roentgeni , en honor del científic alemany WC Röntgen És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya L’element s’aconsegueix per bombardeig d’àtoms de 209 Bi amb àtoms de 64 Ni, un procés dificultós que ha permès d’obtenir-ne només quantitats minúscules Per la seva situació a la taula periòdica, hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a temperatura ambient amb les propietats típiques dels…
canvi semàntic
Lingüística i sociolingüística
Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses (històriques, lingüístiques, socials, psicològiques), que pot consistir, d’una banda, en una mutació del referent o cosa anomenada; d’una altra, en una transferència del significant o bé del significat, i, en cada cas, es pot produir tant per semblança com per contigüitat dels significants o dels significats.
Rep el nom de contracció quan hi ha una transició d’un significat general a un d’específic Així, el mot pondre ous deriva del mot llatí ponere ‘posar’, ‘collocar’ en general Quan hi ha un trànsit d’un significat específic a un de general rep el nom d' expansió Així, el mot guanyar prové del d’origen germànic waidanjan ‘cercar els aliments, el menjar’ Rep el nom de translació quan els dos significats es veuen implicats per una relació de veïnatge entre els designats Així, pota , que té per referent la base sustentadora dels animals, passà a significar també la d’una taula És…
retaule dels Consellers

Retaule dels Consellers
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què és conegut el retaule que pintà Lluís Dalmau per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona.
Fou contractat, el 1443, pels consellers, i signat i datat el 1445 Se'n conserva la taula central, amb la Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda, asseguda en ric setial, entre finestres claraboiades a banda i banda, imatges de santa Eulàlia i sant Andreu, amb grups d’àngels cantors, i als peus, els consellers a la dreta, Joan Llull i Francesc Llobet a l’esquerra, Joan de Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta, agenollats, vestits de cerimònia i amb la semblança individual exigida en el contracte L’obra reflecteix les influències de la pintura flamenca tècnica a l’oli,…
refetor

Refetor del monestir de Poblet
Josep Puighermanal (CC BY-NC 2.0)
Arquitectura
Menjador comú dels membres d’una col·lectivitat estable, generalment de monestirs o convents.
En els monestirs orientals perdurà un esquema típic ambient rectangular molt allargat, usualment cobert amb volta de canó i en forma d’absis en un dels costats petits, que era el lloc per al superior Hi havia una única taula, que solia ésser de pedra, estreta i llarga, i tant les voltes com les parets eren decorades amb pintures El monaquisme occidental, més interessat en ambients arquitectònics collectius sala capitular, biblioteca, etc, portà ja des de l’alta edat mitjana a una tipologia de refetors més complexa i rica L’ambient, que solia donar al claustre pel costat oposat a…
Francesc Caballero i Muñoz
Literatura catalana
Escriptor.
Inicià la seva carrera literària al setmanari Foc i Flama És autor dels reculls Jardí espiritual 1915 i Camins de llum 1919, amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment Collaborà en diversos diaris valencians i en publicacions com El Poble Valencià , El Camí sovint amb el pseudònim Daniel Tossal i Pensat i Fet Incentivà la segona etapa de Pàtria Nova , i, a partir del 1927, s’incorporà a Taula de Lletres Valencianes , on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia…
,
Antoni Perearnau Paretó
Esport general
Dirigent esportiu.
Des del 1928 practicà atletisme, natació, ciclisme, tennis, tennis de taula i patinatge, esport en què s’inicià al principi dels anys trenta en pistes de Barcelona com les de Maricel, Turó i la Salut Entrà en el Futbol Club Barcelona 1940 com a responsable de la secció d’hoquei sobre herba i es posà al capdavant de la refundada secció d’hoquei sobre patins 1948-75, que ja havia existit la temporada 1942-43 Fou el responsable de l’hoquei sobre patins blaugrana durant vint-i-set anys, en els quals la secció anà creixent fins a convertir-se en la primera del club en guanyar una Copa…
Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals

La Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals organitzà, el 2011, el segon Trofeu Internacional de Boccia Roser Pecanins
Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals
Esport general
Organisme que regeix l’activitat esportiva per a les persones amb paràlisi cerebral a Catalunya.
Fou fundada l’any 1990 com a Agrupació Esportiva, constituïda el 1991 i reconeguda com a federació el 1996 Roser Pecerins Vallès en fou la primera presidenta Té com a finalitat el foment, la promoció i la gestió de l’activitat física i esportiva d’aquest collectiu Regula la pràctica d’una dotzena d’esports adaptats atletisme, boccia, ciclisme, eslàlom amb cadira de rodes, esquí, futbol, hípica, hoquei, natació, rem, tennis de taula i vela Promociona la participació en campionats estatals, que també organitza en nombroses ocasions També s’encarrega de la formació de tècnics,…
Aliança Popular d’Esquerra Socialista
Partit polític
Partit socialista constituït el 1963 a partir de la Nova Esquerra Popular, que tenia consciència d’expressar una “nova generació dels Països Catalans”.
Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’exiliar-se…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina