Resultats de la cerca
Es mostren 1668 resultats
lligat

Tres tipus de lligat simples
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…
plec

Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…
brúixola

Brúixola
© Lluís Prats
Física
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants i emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals, a partir de la direcció aproximada nord-sud.
Consisteix en una agulla imantada allotjada en una caixa rodona i sostinguda damunt un piu o per mitjà d’un fil sense torsió, per tal que pugui girar lliurement en un pla horitzontal En aquestes condicions, i per efecte del camp magnètic terrestre, l’agulla s’orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc En el fons de la caixa hi ha una rosa dels vents que pot ésser fixa o solidària de l’agulla una palanca accionada des de l’exterior permet d’immobilitzar aquesta posició determinada, amb la qual cosa hom aconsegueix que, en moure la brúixola, l’agulla, que en aquest cas és solidària a…
i
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Novena lletra de l’alfabet català, anomenada i.
La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I allargada per sota…
Tità

Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…
La conca del Racó d’Ademús
La falla de la Val de la Sabina Racó d’Ademús, d’orientació N-S, posa en contacte les calcàries vallesianes aixecades a l’esquerra, en la fotografia i els materials detrítics vermells del bloc enfonsat a la dreta, que hom considera del Vallesià superior o Turolià Pere Anadón La conca del Racó d’Ademús, la part S de la depressió de Terol, és d’orientació NNE-SSW, condicionada per una falla normal d’aquesta orientació la falla de Torre Baja, que s’estén entre Libros Aragó i Casas Altas, amb una extensió de 14 km i un salt vertical de pocs centenars de metres D’aquí que sigui una…
Els centrolòfids: trotllos
El trotllo negre Centrolophus niger , un peix que pot arribar a fer 1 m de longitud, és d’hàbits mesopelàgics quan és adult Com el trotllo ovalat Schedophilus ovalis , s’associa quan és jove amb organismes o objectes flotants Domènec Lloris La família dels centrolòfids és integrada per peixos de cos allargat, més o menys oblong i lleugerament comprimit, però amb el peduncle caudal ben diferenciat Les escates, generalment de tipus cicloide, revesteixen tot el cos llevat del cap, que és nu i cobert de petits porus La línia lateral és una mica arquejada a la regió anterior però prossegueix…
Santa Margarida de la Vilella (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Santa Margarida de la Vilella des del costat nord-est L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, a frec amb la comarca del Berguedà, al vessant occidental de la serra de Travil hi ha l’esglesiola de Santa Margarida, envoltada de nord-oest a nord-est pels tossals de les Monges i de Casòliba i les serretes de cal Bertran i les Bassetes, i a migjorn per les fraus de Vilella vers el sud-est, l’horitzó s’eixampla i es pot veure una bona part de la serra dels Batets i de la serra i pla de Busa Mapa 292M781 Situació 31TCG932576 Gairebé…
Resclosa i camí volat de Sant Pere de Graudescales (Navès)
Art romànic
Situació Un aspecte de l'indret en el qual hi ha els vestigis del que en època romànica fou una resclosa J Bolòs A un centenar de metres vers tramuntana del monestir de Sant Pere, a l’entrada del congost de Valielles, hi ha restes de diversos encaixos que fan suposar que hi havia hagut una resclosa de fusta Així mateix, una doble sèrie de forats fets a la paret de la roca que hi ha al costat dret de l’aigua d’Ora, més amunt de la resclosa, fa pensar en la possibilitat que hi hagués hagut un camí penjat o volat fet amb fustes Mapa 292M781 Situació 31TCG916623 El camí per a arribar-hi, doncs,…
Sant Martí de Cellers (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Interior de l’església A desgrat dels recobriments que han sofert els seus murs, hi és perfectament visible la seva estructura romànica L Prat Sant Martí de Cellers s’aixeca al cim del turó on, al seu vessant meridional, descansa el petit poble de Cellers, al cantó de tramuntana del barranc que rep el mateix nom que el poblet i a migjorn del municipi de Llanera, a frec de la comarca de la Segarra, a la vall de Forest Mapa 361M781 Situació 31TCG736303 Per anar-hi cal partir del poble de Torà de Riubregós, a la comarca de la Segarra, a 27 km de Solsona Una vegada allí cal situar-se…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina