Sant Vicenç de Falgons (Sant Miquel de Campmajor)

Situació

Interior de l’església, amb la volta sensiblement apuntada, que conserva per dintre l’harmonia romànica que les modificacions han alterat totalment per fora.

F. Tur

L’església de Sant Vicenç és dreçada al poble de Falgons, al sud de Sant Miquel de Campmajor i al turó del mateix nom.

Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG721621.

Per anar a aquesta església, cal agafar la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau; a uns 9 km, a l’esquerra, es troba el desviament senyalitzat, que mitjançant una carretera asfaltada porta en uns 4,5 km a l’església de Sant Vicenç. (JMC-JRM)

Història

Les primeres notícies del lloc es troben en un document del 947, en el qual Gondofred cedeix una vinya de Villa Fulgosa a l’església de Santa Maria de Finestres, el dia de la seva dedicació. La referència a l’església de Sant Vicenç de Felegoso apareix en les butlles d’Urbà II (1096) i Alexandre III (1175). Sabem, també, que Guillem Ademar de Porqueres disposava a l’església de Falgús de diversos drets senyorials, els quals foren traspassats al bisbe de Girona, Berenguer de Llers, el 1157.

En els fogatges de l’any 1358 i el 1359 la parròquia és esmentada juntament amb el castell de Falgons, i en el Llibre Verd de la seu de Girona (1362) apareix amb l’expressió “parròquia de Sant Vicenç de Fulgonitus”.

Cal dir que en aquesta església hi ha sepultats alguns membres de la família Cartellà, i que abans de la Guerra Civil del 1936 s’hi veneraven unes relíquies de sant Ferriol, portades d’Itàlia per Galceran de Cartellà, virrei de Sicília. (ASA)

Església

Planta de l’església, modificada amb un campanar i capelles laterals al segle XVIII.

J. Moner i J. Riera

L’església de Sant Vicenç de Falgons és un edifici d’una nau amb absis semicircular a la banda de llevant, i una porta lateral a migdia. La planta actual deu la seva configuració a les capelles afegides a banda i banda de la nau. La coberta ha estat sobrealçada, i sobre una capella lateral s’afegí, al segle XVIII, un campanar.

La volta, construïda amb plec de llibre, és apuntada, la qual cosa permeté obrir un ull de bou entre aquesta i la coberta de l’absis, format per un quart d’esfera bastit amb carreus de pedra ben tallada.

En conjunt, la construcció és realitzada amb carreu de pedra sorrenca, d’uns 20 × 30 cm, i el parament vertical és coronat per una imposta en cavet de concavitat molt lleugera, que a l’absis és més alta que a la nau, tant a l’exterior com a l’interior. L’època en què fou construïda se situa al primer terç del segle XII. (JMC-JRM)

Pica

Pica baptismal amb elements decoratius formats per relleus de caràcter arquitectònic i motius geomètrics i vegetals.

F. Tur

La pica baptismal de Sant Vicenç de Falgons, de forma cilíndrica i damunt un peu de dimensions considerables, presenta una decoració esculpida en elements de caràcter arquitectònic que en recorren la superfície. És una peça molt senzilla, a base d’incisions, i dibuixa una sèrie d’elements geomètrics a les bandes verticals, com també palmetes a sota, mentre que un soguejat marca la separació entre el cos cilíndric i el peu. La tosquedat del treball i l’escassa claredat d’alguns dels motius fan molt difícil establir una datació per a aquesta pica, de caràcter marcadament popular, tot i que el soguejat pot fer pensar en una època romànica. (JSCo)

Bibliografia

  • Constans, 1985, pàgs. 32 i 97; Monsalvatje, XVIII, 1910, pàgs. 66-68.