Resultats de la cerca
Es mostren 68258 resultats
tornassol
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies, de 10 a 50 cm d’alçada, tomentosa, grisenca, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades i llargament peciolades, de flors pentàmeres, unisexuals, les masculines en raïms espiciformes i les femenines solitàries a la base dels raïms, i de fruits en càpsula. Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània. És conreada per tal d’obtenir el colorant del mateix nom.
Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània És conreada per tal d’obtenir-ne el colorant del mateix nom 3
terratge
Dret
Dret català
Segons el dret del Camp de Tarragona, cessió d’un erm per a posar-lo en conreu, en canvi que en els primers anys el conreador obtindrà la totalitat de les collites i en els posteriors en pagarà la tercera o la quarta part, que anirà augmentant a poc a poc fins a donar-ne la meitat al propietari; es pacta pel nombre d’anys que convenen les parts.
pell
Tecnologia
Pell d’un animal separada del cos, especialment la no adobada d’animals petits, com ara els conills, les ovelles, les cabres, els rèptils, els porcs i els ocells, o d’animals grossos que no han arribat a la maduresa, com ara els vedells i els poltres, i l’adobada d’animals petits destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria.
Les altres pells són anomenades cuir Les indústries de la pell gaudeixen d’una sòlida tradició als Països Catalans, com a complement de les tèxtils El riu Anoia s’havia distingit des del s XIV en aquesta especialització, que apareix com a capdavantera del país almenys des de la segona meitat del XVIII La màxima expansió industrial de la blanqueria igualadina fou assolida el 1926 amb 250 empreses i 3 000 treballadors La manufactura més generalitzada era la sola de sabata, la qual regulava el mercat espanyol Al principi del s XX, però, l’empresa artesana havia restat greument compromesa per la…
tipus pícnic
Antropologia
Psicologia
Biotip segons la classificació d’Ernst Kretschmer caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal i perfil corbat, coll curt, cap enfonsat entre les espatlles, que són una mica aixecades i inclinades endavant, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes, musculatura poc pronunciada i de consistència flàccida, sistema pilós en general ben desenvolupat.
Psíquicament els pícnics són optimistes, expansius i poc emotius Els correspon el temperament ciclotímic i, en cas d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva
el Cint
Poble
Poble del municipi de l’Espunyola (Berguedà), al NW del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint; entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora l’església parroquial de Sant Sadurní (940 m alt.).
Pertangué al ducat de Cardona
balancí
©
Tecnologia
Nom donat a nombroses peces de màquines o mecanismes que posseeixen un moviment regular d’oscillació semblant al d’una palanca, tals com les que transmeten el moviment de la tija de cada taquet a la vàlvula corresponent en els motors endotèrmics i el de la tija del pistó a la biela en algunes màquines de vapor, i les barres que, proveïdes d’un contrapès, equilibren parts pesants d’un mecanisme.
teosofia
Filosofia
Cristianisme
Nom genèric donat a certes doctrines del Renaixement (filosofia natural de Paracels i mística de Böhme) i del Romanticisme (F.X.von Baader i el darrer Schelling), per tal com en aquestes el coneixement de Déu i de les forces espirituals que són ocultes al món és atès independentment de la revelació, la qual cosa comporta, alhora, un panteisme místico-naturalista o místico-racionalista que no sembla compatible amb la fe.
senyoria de Carist
Història
Jurisdicció feudal a l’illa d’Eubea (Negrepont) que pertangué a Bonifacio da Verona, que s’alià amb els catalans i el 1317 casà la seva filla Marulla (o Maria) amb Alfons Frederic d'Aragó i li donà en dot (en detriment del seu fill Tommaso da Verona) Kárystos i l’illa d’Egina, amb altres castells que havia rebut en feu del duc Guiu II d’Atenes.
Marulla la deixà al seu fill Bonifaci Frederic d'Aragó , que la vengué 1365-66 a Venècia en canvi que aquesta garantís, a ell i als seus ascendents, els drets i els privilegis dels ciutadans venecians
arquebisbat de Tarragona
Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…
Saldes
Vista del poble de Saldes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès als vessants meridionals del Cadí.
Situació i presentació Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre al S, amb Fígols Vell i Gósol i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén Alt Urgell El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més…