Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
So

Armes dels So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…
el Sis d’Octubre

Durant el Sis d’Octubre, membres d’Estat Català i del sometent són escorcollats per soldats
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…
Santapau

Quadre genealògic dels Santapau
© Fototeca.cat
Llinatge noble del comtat de Besalú, on posseí la castlania de Finestres i prengué el nom del castell del qual tingué la senyoria, i els seus membres n’esdevingueren barons.
La filiació segura arrenca de Pere I de Santapau mort després del 1196, castlà de Finestres, que potser seria fill del castlà Arnau I de Santapau , i aquest potser d’un altre castlà, Ponç I de Santapau , que es trobà a la batalla de Las Navas de Tolosa Pere I tingué dos fills, el castlà Hug I de Santapau , que morí al setge de Montesa contra els sarraïns el 1277, sense deixar fills sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres, i Ponç III de Santapau , que és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres Anà a l’expedició a Barbaria i a Sicília 1282, el 1300…
Romanov
Família que donà nom a una dinastia que regnà a Rússia des del 1613 fins a la Revolució del 1917.
El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila , un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia mort el 1341 El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška ‘el Gat’ i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies Un net de F’odor, Zakharija , fou avi d’un Roman Jurevič mort el 1543, els descendents del qual es cognomenaren Romanov La filla de Roman, Anastàsia Romanov morta el 1560, fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov mort el 1585, que fou el president del consell de regència del tsar Teodor…
Parti Communiste Français
Història
Associació política francesa nascuda el 1920 a partir de l’escissió produïda en el Congrés de Tours de la Section Française de l’International Ouvrière (SFIO).
La majoria hi decidí d’adherir-se a la Tercera Internacional i, l’any següent, prengué el nom actual Del 1934 al 1938 formà part del Front Popular bé que el 1936 no participà en el govern del socialista Léon Blum Durant l’ocupació nazi de França 1940-44, participà activament en la Resistència, després, però, que s’hagueren trencat les bones relacions entre Hitler i Stalin Posteriorment participà, bé que breument, en el govern A partir del 1947, però, restà novament aïllat Pel juny del 1972 signà un programa comú amb els socialistes, al qual s’adheriren posteriorment els radicals d’esquerres…
Pardo de la Casta

Armes dels Pardo de la Casta
Llinatge aragonès de cavallers i després nobles establert al Regne de València al segle XIV.
Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas El seu genearca fou Asnar Pardo , senyor de la Casta, que la tradició familiar fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó, que es trobà a Muret al costat de Pere II 1213 Foren descendents seus Pere Pardo de la Casta , que acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca, i Asnar Pardo de la Casta , que fou pare d' Asnar, Martí, Joan aquest casat amb Beatriu de Tous i Pere Pardo de la Casta i Roda Un Pere Asnar Pardo de la Casta , baró de la Casta, es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la…
Zenón de Somodevilla y Bengoechea
Història
Marquès de l’Ensenada.
De família noble, ingressà en la marina Després d’ocupar els càrrecs de comissari de marina de Cadis 1728 i Ferrol 1732, tingué un paper fonamental en la política italiana de Felip V i ajudà els fills d’aquest en llurs pretensions sobre Itàlia Per la seva collaboració en la conquesta de Nàpols Carles VII de Nàpols li donà 1736 el marquesat A la mort del ministre José del Campillo y Cossío 1743, Felip V li confià les secretaries d’hisenda, de guerra, de marina i d’Índies Continuà al davant de la política espanyola amb Ferran VI , des del 1746 En el terreny de la política internacional fou…
Manuel Serra i Moret

Manuel Serra i Moret
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a La Renaixença , El Pensament Català i Catalunya Artística , així com a altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n’anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina, on es casà amb la narradora i folklorista Sara Llorens i Carreres El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-…
Josep de Vega i de Sentmenat
Història
Política
Erudit i polític.
Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…
, ,
Santa Maria del Pedregal (Tàrrega)
Art romànic
Església L’antic monestir de Santa Maria del Pedregal estigué situat a l’indret on avui dia hi ha el santuari del mateix nom —construït a la fi del segle passat amb elements gòtics—, prop del Talladell, a mig camí entre aquest poble i la ciutat de Tàrrega Santa Maria del Pedregal fou fundat vers el 1176 per iniciativa de la família dels Anglesola, molt influent a les terres de l’Urgell Probablement cal considerar-la una fundació afiliada a la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallbona, la qual hi devia establir un petit grup de religioses procedents d’aquest monestir Tot i que…