Resultats de la cerca
Es mostren 13639 resultats
Castell de Llimiana
Art romànic
Llimiana s’aixeca a 789 m d’altitud dalt d’un cingle des d’on és domina l’embassament dels Terradets De l’antiga vila closa només resten alguns fragments de la muralla a l’angle de ponent El topònim “castell” identifica al sector nord de la vila, el lloc on és devia aixecar la fortalesa, des d’on parteix el carrer del Castell que va al fossar vell Enclavada a l’extrem sud-oriental de la conca de Tremp, Llimiana és debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà Ermengol I d’Urgell havia infeudat els castells de Llimiana i Montoliu a Ramon III de Pallars l’any 954 Un…
Castell de Garraf (Sitges)
Art romànic
Situació Fortificació o casa forta que s’alça en un turó a la petita vall de Garraf ECSA - J Bolòs Castell situat a la petita vall de Garraf, al cim d’un turó, que s’alça actualment al costat de l’autopista i d’unes pedreres Des del castell s’albirava la vall i la mar Mapa 36-17448 Situació 31TDF064673 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, en arribar al poble de Garraf, després del trencall de la pedrera, a mà dreta hi ha un carrer que mena a un conjunt de cases d’estiueig Al final del carrer comença una pista costeruda que passa per sota l’autopista i arriba fins al…
Castell de Pontons
Art romànic
Situació Vista de les escasses restes que assenyalen el seti d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’un castell situat al cim d’un turó, sobre el congost que separa la població de Pontons de la plana del Penedès S’alça a poca distància de l’església de Sant Joan de la Muntanya Mapa 35-16419 Situació 31TCF769853 Anant de Torrelles de Foix a Pontons, al quilòmetre 8,1 1 km abans d’arribar al poble de Pontons, surt a mà esquerra una pista que porta a una masia, des d’on, per darrere, s’agafa un corriol que, en uns 15 minuts, ens portarà a l’església Des de darrere de l’església surt…
Mare de Déu del Congost, abans Sant Pere de Girbeta (Viacamp)
Art romànic
Situació Edifici situat en un replà sota el castell de Girbeta que podria haver estat la primitiva parròquia del lloc ECSA - F Parra L’antiga església de Sant Pere, avui coneguda per la Mare de Déu del Congost, s’emplaça sota el tossal del castell de Girbeta i damunt mateix del penya-segat excavat per la Noguera Ribagorçana, aprofitant un petit bancal Mapa 32-12 289 Situació 31TCG095635 S’hi accedeix des del poble de Girbeta agafant el camí del Maset que segueix la riba dreta del riu fins a la capella també s’hi va des del castell, baixant la costa JBP Història Les dades que en tenim no…
Necròpoli de Santa Margarida de Navès
Art romànic
Situació Una de les sepultures de la necròpoli L Prat Es tracta d’un conjunt de sepultures excavades a la roca i amb el cap diferenciat, situades a la banda de ponent de l’església parroquial de Navès Algunes d’aquestes sepultures són situades dins la rectoria, i d’altres són a l’exterior d’aquest edifici, prop del camí que passa darrere l’església o bé sota seu Necròpoli Planta d’una de les tombes situades a l’interior de la rectoria La capsalera resta sota la paret de l’edifici modern J Bolós El conjunt de tombes que actualment són visibles s’estén pel costat de ponent d’on hi…
Sant Pau de Terrassola (Lladurs)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Pau de Terrassola des del costat sud-oriental L Prat Les ruïnes de l’església parroquial de Terrassola, i, a la seva vora, les del castell del mateix lloc, són al sector ponentí del municipi de Lladurs, a la riba esquerra de la ribera Salada Mapa 291M781 Situació 31TCG707583 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Bassella, fins al trencall que hi ha poc abans de Querol, a mà esquerra de la carretera 13 km Cal seguir aquest camí 6 km, bo i tenint sempre a mà esquerra la ribera Salada Fets aquests 6 km, hom arriba al peu d’un…
Sant Serni de Vilamantells o del Grau o Santa Maria del Grau (Guixers)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom pot veure clarament com l’edifici fou sobrealçat al sector de l’absis fins atènyer l’altura de la coberta de la nau L Prat Sant Serni de Vilamantells o Sant Serni del Grau, o també Santa Maria del Grau, és una ermita situada a la banda de ponent del terme, sota del coll de Jou, tocant la rasa de les Valls i Roca Foradada a migjorn, amb Port de Comte al cantó nord-occidental Mapa 292M781 Situació 31TCG822658 A 1500 m de la carretera que va de Sant Llorenç a Solsona surt una pista a mà esquerra —camí del santuari de Lord—, la qual…
Castell de Sant Romà (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Torre de planta quadrangular, força malmesa, al costat del camí de la Cerdanya al Berguedà ECSA - J Bolòs Torre d’un castell situada a la part alta de la vall de Ridolaina, sobre una penya al costat del camí que, passant pel Pas dels Gosolans, permet de comunicar la Cerdanya amb el Berguedà Mapa 35-11 254 Situació 31TCG953866 Poc abans d’arribar a Montellà, cal agafar la pista de terra que passa pel costat de l’església de Sant Genís i porta cap al Cadí Al primer trencall s’ha d’anar cap a la dreta i al segon, a l’esquerra Aquesta pista passa per damunt de…
Líquid cèfalo-raquidi, meninges i ventricles
Anatomia humana
El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra…
Olesa

Armes dels Olesa
Llinatge de ciutadans honrats i després cavallers mallorquins originari, segons la tradició familiar, de la vila d’Olesa.
Té per genearca conegut Jaume d’Olesa , procurador del rei Jaume I, el qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d’Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa A Mallorca tots reberen béns en el Repartiment que el rei hi feu Jaume d’Olesa i Cerdà s’establí a l’illa, on fou procurador del rei Jaume II fou pare de Bernat d’Olesa i Martí , doctor en lleis, que sembla que passà a Barcelona, on radicà, i de Jaume d’Olesa i Martí , que anà de capità 1330 en una expedició contra els genovesos Aquest fou pare de Bernat d’Olesa i Torrebadal…