Resultats de la cerca
Es mostren 68258 resultats
Navata

Navata
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès entre les ribes del Manol (afluent de la Muga), i el Fluvià.
Situació i presentació El terme municipal de Navata, al sector sud-occidental de l’Alt Empordà, té actualment una extensió total de 18,51 km 2 Comprenia el cap de municipi i el poble agregat de Canelles fins el 1969, any en què li fou annexat el veí municipi de Taravaus, de 4,7 km 2 El terme de Taravaus, que s’estén per la vall mitjana del Manol, s’annexà a Vilanant l’any 2001 Més de la meitat de la seva població és disseminada, i l’agrupada se centrà fins el 2001 al petit nucli de Taravaus els masos esparsos formen els petits veïnats de Corts i del Mas Safont El municipi de Navata s’estén…
Eritrea

Estat
Estat africà a la costa SW de la mar Roja, entre el cap Kasar, al N, i el cap Dumera, al S. Consta també de l’arxipèlag Dahlak. Limita al NE amb la mar Roja, al SE amb la República de Djibouti, al S amb Etiòpia i al NW amb el Sudan; la capital és Asmara.
La geografia física El país s’estén al llarg d’uns 950 kms en direcció NW-SE, parallelament a la Mar Roja, fins a l’inici de l’estret de Bab al Mandab, que comunica amb el golf d’Aden Les costes, baixes i uniformes, són interrompudes al centre pel golf de Zula i la península de Buri, i al S per la badia de Beylul L’interior és una prolongació de l’altiplà etiòpic, amb altituds que no solen superar els 2000 m, interrompudes per planes a l’E i a l’W El punt més baix és la porció N del Danakil, que inclou part de la depressió de Kobar, a uns 100 m sota el nivell del mar La plana nord-occidental…
Djibouti

Aspecte de la costa de Djibouti
© Ambassade de la Republique de Djibouti en Chine
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, a la costa del golf d’Aden, limitat al NW per Eritrea, al SW per Etiòpia i al SE per Somàlia; la capital és Djibouti.
La geografia La geografia física És un país que ocupa una àrea enfonsada sobre l’eix de fractures de l’Àfrica oriental El terreny ha estat afectat per un vulcanisme recent andesites, riolites i lava de blocs cobreixen grans extensions estepàries i desèrtiques El relleu, fragmentat per falles, és format per altiplans rocosos de forma tabular i per conques d’esfondrament, que arriben en algun cas per sota el nivell del mar llac Assal, -170 m Des del curs inferior de l’Awash i el llac Abbé s’estén una plana que cenyeix el golf de Tadjoura El territori limita al nord amb els contraforts basàltics…
Txecoslovàquia

La formació de Txecoslovàquia
Geografia històrica
Nom de l’estat vigent entre els anys 1918-39 i 1946-92, format pels pobles txec i eslovac, que comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia.
El projecte d’unir en un sol estat independent els pobles txec i eslovac, sorgit arran de la revolució del 1848 Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia i oblidat al cap de poc temps, es revifà a les acaballes del segle XIX, impulsat principalment per Tomáš Garrigue Masaryk la Primera Guerra Mundial donà l’ocasió de fer-lo realitat En esclatar el conflicte, Masaryk, amb l’ajut d’Edvard Beneš, organitzà a Londres un comitè txec 1915, origen del consell nacional txecoslovac format a París el 1916 després mobilitzà a favor dels aliats milers de combatents txecs i eslovacs, i el 1918 passà als EUA, on…
Bàscara

Bàscara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2 , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter els Terraprims occidentals Efectivament, les aigües del sector meridional la capçalera de la riera de Cinyana i altres van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els…
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a…
Anglesola

Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, situat a ponent de la ciutat de Tàrrega.
Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…
Gaza
Territori del SW de Palestina.
La capital és Gaza Situada en una petita franja planera al litoral mediterrani, de clima mediterrani, els musulmans hi són majoritaris La ciutat de Gaza fou un centre comercial i, sobretot, estratègic cananeu Constituïa el terme de la ruta militar que la lligava amb Egipte a través de Rafah i era la porta d’entrada a Palestina, raó per la qual els faraons la mantingueren sota llur domini des del segle XV aC fins al XIII aC Ocupada pels filisteus segle XII aC, esdevingué una ciutat de la pentàpolis filistea Fou conquerida per Tiglath-Pileser III, pel faraó Nekao 608 a 605 aC, per Cambises 529…
Eivissa
Eivissa Dalt Vila
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa.
És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’estenen els nous barris…
Lladurs

Lladurs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès que s’estén a la conca mitjana de la Ribera Salada, entre el Cardener i la serra de la Roca Llarga.
Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües entre el Cardener i el Segre…