Resultats de la cerca

Fou monja del monestir de San Salvador de Lleó, construït pel seu pare En sortí 966 per exercir la regència del seu nebot Ramir III, durant la qual els gallecs arribaren a una pràctica independència i Ferran González s’emancipà de Lleó

Fenomen literari conegut arreu és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües, és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta cançó de gesta que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius referents a episodis…

De molt jove anà a l’Argentina, a Buenos Aires, cridat per l’oncle Marull, apotecari en aquesta ciutat Estudià a la Universitat de Chuquisaca, on obtingué el batxillerat en dret canònic i es doctorà en teologia Tornà a Buenos Aires, on probablement exercí com a advocat Partidari dels interessos polítics anglesos a l’Argentina, aprofità l’avinentesa de les invasions britàniques 1806-07 en aquest país Més tard, perseguit, el 1808 fugí al Brasil Sota la protecció de l’almirall de l’esquadra britànica s’introduí en l’ambient de la cort imperial de Rio de Janeiro, i aviat fou nomenat…

Cereals i ovins Ferran González la conquerí el 960 i la fortificà Hi tingueren una gran repercussió les lluites del regnat d’Urraca, però deu la seva màxima esplendor als Trastàmara, dels quals era partidària Conserva restes de muralla medieval i diverses esglésies romàniques

Als s XIII-XIV fou centre comercial de l’imperi hàfsida, molt visitat per catalans, especialment de Mallorca Conquerida per Ferran II de Catalunya-Aragó 1510, fou adscrita a la corona catalanoaragonesa Es perdé el 1541, en fracassar l’expedició de Carles I a Alger

Collaborà amb Josep Bonaparte, però també amb Ferran VII d’Espanya Treballà sobretot al País Basc ajuntaments de Sant Sebastià, Bermeo, Motrico i Durango Teatre Principal de Vitòria, avui desaparegut, i antic Hospital d’Achuri Bilbao Es conserven també molts projectes seus de gran importància

Succeí Calomarde en aquest càrrec el 1832 Per inspiració seva, Ferran VII abandonà el govern a la seva muller Maria Cristina 6 d’octubre, i féu signar a la reina una amnistia a favor dels liberals Dimití aquell mateix any, per disconformitat amb Cea Bermúdez

Es declarà independent dels almohades i, havent-se emparat de Guadix, Jaén i Baza, es proclamà emir d’Al-Andalus i reconegué inicialment el califa de Bagdad Vassall de Ferran III de Castella, collaborà en la reconquesta de Sevilla Inicià la construcció de l’Alhambra

Fou concedit de nou el 1534, amb la prèvia confiscació als Sanseverino per rebels, a Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d’Oliveto Passà als seus descendents —cognomenats Fernández de Córdoba—, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Ruiz de Bruesta