Resultats de la cerca
Es mostren 848 resultats
Obituari 2013
Relació de personatges que han traspassat l'any 2013 Algunes de les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Chinua Achebe Ogidi, Nigèria, 16 de novembre de 1930 – Bòston, Massachusetts, 21 de març de 2013 Novellista nigerià en llengua anglesa Francesca Adrover i Tirado Felanitx, Mallorca, 1955 – Palma, 13 de maig de 2013 Música, pedagoga i folklorista Harold M Agnew Denver, Colorado, 28 de març de 1921 – Solana Beach, Califòrnia, 29 de setembre de 2013 Físic nord-americà, impulsor del primer reactor i de la primera bomba nuclear Enric Aguadé…
Llorenç Saragossa
Art gòtic
L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…
El frontal del cardenal Margarit
Art gòtic
Part central brodada del frontal del Cardenal Margarit Encomanada per aquest prelat vers els anys 1474-77, probablement al brodador de Perpinyà resident a Girona, Antoni Guàrdia, mostra una interessant iconografia amb el comitent acompanyat de cinc àngels i agenollat davant la Mare de Déu i el Nen entronitzats BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El frontal d’altar dit del cardenal Margarit, conservat al Museu de la Catedral de Girona, és una obra brodada a Girona a la dècada de 1470 Joan Margarit i de Pau va néixer en aquesta ciutat el 1422 La seva família paterna estava…
Guillem Lantungard i la renovació de mitjan segle XIV
Art gòtic
Cap al 1280 arribà a París un exemplar del Lapidari d’Alfons X, llibre que conté una recepta del groc d’argent, probablement d’origen àrab, que sembla que serví de detonant per a les primeres aplicacions d’aquest color en les vidrieres entorn el 1300 L’extensió del seu ús va tenir lloc, des de la cort parisenca, en els primers decennis del segle XIV A Catalunya, la tècnica, que modificà substancialment l’aspecte de les vidrieres, va començar a aplicar-se a mitjan segle XIV Amb aquesta, i de la mà de Guillem Lantungard, van penetrar també les tendències europees del moment Els canvis produïts…
La influència septentrional: el flamenquisme i l’influx germànic
Art gòtic
Santa procedent del monumental sepulcre d’alabastre del bisbe Bernat de Pau † 1457, a la capella de Sant Pau de la catedral de Girona, ara conservada al Museu de la Catedral ©R Manent L’estil internacional, que havia arribat a Catalunya cap al final del segle XIV, aconseguí evolucionar amb èxit i adaptar-se a les peculiaritats locals Havia estat la tendència artística dominant fins ben entrada la dècada dels cinquanta, tot i que en el seu darrer període alguns dels escultors que consten actius a Catalunya ja havien començat a experimentar puntualment amb les noves modes flamenques, com és el…
Pero Ximénez de Urrea, arquebisbe de Tarragona (1446-1449)
El dia 6 d’agost de 1446 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pero Ximénez de Urrea Saragossa – Tarragona 1489, arquebisbe de Tarragona diputat militar Galceran Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, vescomte d’Illa i de Canet diputat reial Joan Desbosc, ciutadà honrat i síndic de Lleida oïdor eclesiàstic Agustí d’Illa, canonge i ardiaca major d’Urgell oïdor militar Joan Jofre Sarroca, donzell oïdor reial Bernat Aibrí, burgès de Perpinyà Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí era fill del noble Pero Ximénez de Urrea, senyor d’Èpila i vescomte de Rueda, gran camarlenc…
Felip d’Anglesola, sagristà de Tarragona (1380-1383)
El 17 de gener de 1380, la Cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats diputat eclesiàstic Felip d’Anglesola – 1380, sagristà de Tarragona diputat militar Guillem Sanoguera, cavaller diputat reial Guillem Ferrer, ciutadà de Barcelona No es nomenaren nous oïdors Sarraïns a taula, Retaule de Sant Nicolau, Santa Clara i Sant Antoni , mestres de Castellitx, del bisbe de Galiana i de Santa Margarida, segle XIV ECSA / JG En el moment de la seva elecció com a diputat del Braç Eclesiàstic, Felip d’Anglesola era sagristà de la seu de Tarragona, càrrec que ocupava almenys des del 1352 Era…
Castell de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest important castell, format per dos recintes i protegit per un fort espadat ECSA - J Todó El castell és situat al cim 363 m d’un contrafort avançat vers el nord de les muntanyes d’Ordal Domina la vall del Llobregat i la de l’Anoia, que hi conflueix sota la vigilància del Castellví Mapa 36-16420 Situació 31TDF098897 S’hi accedeix per la carretera de Gelida, on prop del km 3 hi ha un pont sobre la riera de les Deveses Cal travessar-lo i enfilar la pista de muntanya que allí comença, que en menys de 3 km acaba al mas de Sant Jaume, al peu del castell Història Al cim…
Castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Vista aèria del castell, bastit a l’extrem de llevant d’una llarga cresta calcària ECSA - F Tellosa El castell de Pèirapertusa és a l’extrem oriental d’una llarga cresta calcària, orientada E-W, al NW del poble de Dulhac El castell s’assenta sobre un promontori que fa una llargada de prop de 300 m i una amplada no superior a la seixantena de metres La porta d’entrada, a l’E, se situa a prop de 700 m d’altitud el punt més elevat de l’emplaçament és a 797 m, al Ròc de Sant Jordi El roquissar, amb un fort declivi, presenta cingles per tots costats, especialment als costats nord, sud i…
la Jonquera
Vista aèria de la Jonquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de la Jonquera, de 56,93 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, des del coll del Portell 694 m, a ponent, fins al Ras de la Menta 1067 m, a llevant, i en aquest sector de la carena pirinenca que separa l’Empordà del Vallespir, s’obren dos dels colls més baixos i accessibles de l’Albera, el coll de Panissars i el del Pertús L’extens territori forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serralada a ponent el que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà, que neix al pic de Llobregat 918 m i que comprèn la vila…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina