Resultats de la cerca
Es mostren 2456 resultats
Poblat del Bovalar (Seròs)
Planta d’aquest important assentament, amb indicació dels indrets on es van localitzar sepultures, sitges, monedes i objectes de bronze P de Palol Aquest poblat és situat a Seròs Segrià, a 23 km de Lleida, sobre el marge dret del Segre, a 120 m sobre el nivell del riu, poc abans que hi desemboqui el Cinca És un poblat de temps visigòtics tardans, dels segles VII i VIII, construït al costat d’un temple de planta basilical, de 26 per 12 m, envoltat d’una necròpoli El que es conserva del conjunt fa 60 m N-S per 40 m E-W L’indret del Bovalar fou cap de pont durant la Guerra Civil…
Les prasinofícies
Cloròfits continentals de les classes de les prasinofícies 1-6 i clorofícies 7-39 1 Pedinomonas minutissima x 1200 2 Scourfieldia complanata a visió frontal b visió lateral x 1200 3 Pyramimonas octociliata x 1200 4 Nephroselmis olivacea x 600 5 Tetraselmis mediterranea x 1000 6 Prasinocladus marinus a cèllula lliure b fase de cèllula fixa c cèllula en divisió x 1200 7 Collodyction triciliatum x 1200 8 Spermatozopsis exultans x 1200 9 Dunaliella salina x 1200 10 Chlamydomonas gloeophila x 1200 11 Chlamydomonas vernalis x 1200 12 Chlamydomonas tremulans x 1200 13 Brachiomonas submarina x 1000…
Estudis sobre els líquens i els fongs liquenícoles
Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…
Nules
Municipi
Municipi litoral de la Plana Baixa.
El terme és ocupat gairebé totalment per la plana litoral quaternària La costa presenta un predomini de còdols i sorrals escassos, seguits d’una línia d’aiguamolls i antigues albuferes, avui pràcticament dessecats L’interior assoleix els primers turons de la serra d’Espadà coll del Tossal, puntal de Cabres, la Murta De NW a SE és drenat pels barrancs i les rambles de la Fontfreda, del Tossal, del Torrent, de Serratella, de la Ratlla i de Betxí El terme envolta el petit municipi de Vilavella L’agricultura és de vella tradició hortícola, bé que hi havia hagut també un secà força important de…
Britània
Geografia històrica
Nom que els romans donaven a la Gran Bretanya.
Abans de la conquesta romana fou ocupada per pobles celtes Juli Cèsar començà les expedicions per a sotmetre-la 55 i 54 aC, però fins al regnat de Claudi no fou conquerida Amb el general de Domicià, Agrícola 70-85 dC, la biografia del qual, de gran importància per a la història de Britània, ha estat recollida per Tàcit, l’ocupació romana arribà a la seva màxima extensió Adrià edificà un mur de fortificació 122-124 des del golf de Solway fins a la desembocadura del Tyne, el qual mur fou destruït pels meatins i refet per Antoní Pius més al nord, i separa la Britània romana de la…
Donbàs
Explotació minera
Conca hullera situada entre Ucraïna i Rússia, a la conca del Doneck Septentrional.
Comprèn una gran part de les oblasti de Lugansk i Donec’k, a l’extrem oriental d’Ucraïna, i la part est de l’ oblast’ de Dnipropetrovs’k una part força menor pertany a l’ oblast’ de Rostov Rússia A més dels grans jaciments de carbó, en té de sal i de mercuri i hom n’ha trobat de petroli i de gas Això dona lloc a una poderosa indústria siderometallúrgica, química i mecànica, amb grans centrals termoelèctriques Els centres principals són Lugansk, Donec’k, Kommunarsk i Makejevka El carbó del Donbàs fou descobert vers el 1721 i començà a ésser explotat al començament del segle XIX La guerra de…
Claravalls
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a l’E del tossal de l’Espígol, a 337 m alt., al sector NW del municipi.
Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna El castell és documentat des de l’any 1172 Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada al culte el…
bismut
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup 5B de la taula periòdica, de color blanc brillant (quan és pur) tirant a rosat, de molt poca conductivitat tèrmica (la més baixa de tots els metalls, llevat del mercuri).
Propietats i utilització del bismut És el metall més diamagnètic, el que presenta un major efecte de Hall, el de coeficient de dilatació tèrmica més negatiu i el que presenta més augment de volum en solidificar-se Fins a la segona meitat del segle XV era confós amb l’estany, i no fou aïllat fins el 1737 per Hillot, bé que Johann Heinrich Pott 1692-1777 i Torbern Olof Bergman 1735- 84 en són considerats els descobridors científics El bismut natural és constituït exclusivament pel núclid 208, però hom ha aconseguit de preparar-ne molts d’altres núclids radioactius Constitueix el 3x10 -6% de l’…
australià | australiana
Etnologia
Individu d’un poble establert a Austràlia pertanyent a la raça austràlida.
Els australians probablement arribaren a l’illa provinents de l’Àsia meridional el 40 000 aC Hom estima que en el moment de l’arribada dels europeus el seu nombre oscillava entre els 300 000 i 1 000 000 d’individus Actualment només una minoria manté les formes de vida tradicional d’una manera més o menys intacta Habitaven sobretot a la zona costanera de l’illa i comprenien un gran nombre de grups lingüístics i territorials, però amb límits molt fluids entre un i altre L’habitatge consistia generalment en cabanes de contrucció senzilla fetes amb branques o escorça No coneixien ni l’agricultura…
glaciació
Geologia
Conjunt de fenòmens de glacialisme que s’han presentat, des del Precambrià, en diversos períodes geològics de la història de la Terra, anomenats també glaciacions, durant els quals el glaç polar envaí periòdicament la superfície dels continents.
Les primeres glaciacions que hom demostrà científicament foren les del període Plistocè Entre el 1821 i el 1835 Venetz i Charpentier provaren que trossos pertanyents a roques exclusives dels Alps Centrals es trobaven àmpliament disseminats per les planes suïsses, i en deduïren, correctament, que devien haver estat transportats per ampliacions anteriors de les actuals glaceres alpines Aquesta teoria fou, però, rebutjada Posteriorment, JLR Agassiz demostrà l’associació entre els blocs transportats i el poliment existent en el llit rocallós, pel qual l’antiga glacera havia lliscat, i demostrà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina