Resultats de la cerca
Es mostren 4293 resultats
Nicolas François Guillard
Música
Llibretista francès.
El 1771 s’installà a París, on entrà en contacte amb els cercles literaris Retrospectivament, ha estat reconegut com el millor llibretista francès del seu temps, bé que llavors no fou ni el més sollicitat ni el més valorat El seu text més reeixit és Iphigénie en Tauride , que, musicat per Christoph W Gluck 1779, constitueix un dels cims del gènere operístic Guillard escriví també per a Antonio Sacchini gdipe à Colonne , 1786 Chimène, ou Le Cid , segons l’obra de Corneille, 1783, per a Antonio Salieri Les Horaces , també segons Corneille, 1786, per a Jean-Baptiste Lemoyne…
Eduardo Mata
Música
Director d’orquestra mexicà.
Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Chávez i R Halffter 1954-56 Posteriorment, amplià la seva formació amb E Leinsdorf a Tanglewood En 1963-64 fou director dels Ballets Mexicans i després ho fou de l’Orquestra Simfònica de Guadalajara -fins el 1966-, abans d’establir-se com a director musical de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat Autònoma de Mèxic 1966-72 Als Estats Units dirigí les orquestres simfòniques de Phoenix 1972-77 i Dallas des del 1977 El 1976 fou nomenat director artístic i musical del Festival Pau Casals de Mèxic Gran divulgador dels compositors…
Karl Münchinger
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Leonhardt en la disciplina de direcció orquestral i estudià composició Alumne de CH Krauss, W Furtwängler i H Abendroth, en 1941-43 dirigí l’Orquestra Simfònica de Hannover Després de la Segona Guerra Mundial creà l’Orquestra de Cambra de Stuttgart, formació amb la qual s’especialitzà en l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i que dirigí fins el 1987 El 1966 fundà l’orquestra Klassische Philharmonic Stuttgart amb l’objectiu de donar a conèixer obres del Classicisme alemany Ha realitzat…
Arthur James Bramwell Hutchings
Música
Musicòleg i compositor anglès.
Estudià violí i piano, i posteriorment musicologia a la Universitat de Londres, on es doctorà el 1947 Fou professor a les universitats de Durham 1947-68 i d’Exeter 1968-71 Un cop abandonat aquest darrer càrrec, es consagrà a la composició El seu llibre The Invention and Composition of Music , dedicat a l’aprenentatge de la composició, destaca per l’estil exuberant i la llibertat davant les directrius acadèmiques Aportà els primers estudis substancials sobre el concerto barroc i la biografia de WA Mozart dins l’àmbit de la llengua anglesa Entre les seves composicions hi ha opéras-comiques ,…
tetraedrita

Tetraedrita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema cúbic, en cristalls normalment tetraèdrics, bé que també de vegades ho fa en masses granulars.
Presenta una fractura concoidal o irregular Té una densitat de 4,6-5,1 i un color gris fosc o negre En una fractura fresca, l’esclat és metàllic, però a les cares dels cristalls és mat La tetraedrita és un mineral econòmicament important, i moltes vegades constitueix una mena de coure de gran interès Aquest mineral té una gran importància al districte miner de l’W dels EUA, i també a la Colúmbia Britànica i a Tsumeb Àfrica A la península Ibèrica, n'hi ha als Pirineus i a Astúries Propietats físiques i hàbit de la tetraedrita © Fototecacat Ambient de formació de la tetraedrita ©…
saladar
Geomorfologia
En zona àrida, fons d’una depressió tancada mancat de vegetació.
Inundable durant l’estació plujosa, presenta afloraments salnitrosos durant l’estació seca La vegetació pobra dels sectors perifèrics és aprofitada per la ramaderia bous i cabres, en general Al S del País Valencià, entre el Baix Vinalopó i el Baix Segura, hi ha un sector important de saladars, de 60 o 70 km 2 , limitat al nord pel con deltaic del Vinalopó, a l’E per l’albufera d’Elx esdevinguda salines, al S per la serra del Molar i a l’W pel Fondo sector més profund i aigualós, aprofitat actualment com a pantà regulador del Segura A partir d’aquí, els carritxars són zona de…
Carnegie Hall
Música
Auditori de Nova York, situat a la confluència del Carrer 57 i la 7a Avinguda, centre important de la vida musical nord-americana.
Disposa de tres sales la principal, amb capacitat per a 2800 espectadors la de recitals, per a 1200, i la de cambra, per a 250 Fundada pel mecenes Andrew Carnegie, s’inaugurà el 1891 amb la interpretació de la Marxa solemne , de PI Cajkovskij, dirigida per W Damrosch Hi han passat totes les grans figures i orquestres del segle XX i s’hi han estrenat obres dels millors compositors europeus i americans També s’hi han fet concerts de jazz i de música popular, dansa, conferències i mítings polítics i ideològics Entre els artistes catalans que hi han actuat destaquen Pau Casals,…
jig
Música
Nom amb què són conegudes diferents danses populars a Escòcia, Irlanda i Anglaterra a partir del segle XVI.
De caràcter mogut i vigorós, el seu nom sembla derivar del francès giguer saltar, jugar giga Entre els diferents tipus de jig es troben danses per a un sol ballarí, formes populars de dansa saltada estretament lligades a la hornpipe o formes aristocràtiques sobretot a la cort d’Elisabet I Una forma de jig especialment interessant, desenvolupada al final del segle XVI, és l’anomenada farse-jig jigg A l’inici del segle XVII, en colleccions angleses de música instrumental apareixen jigs com a peces independents en forma binària, com a temes amb variacions o bé formant part de la suite Entre…
heterojunció
Electrònica i informàtica
Junció constituïda per dos materials semiconductors de característiques diferents.
Quan ambdós semiconductors tenen el mateix tipus de conductivitat, p o n , hom l’anomena heterojunció isotipus quan la conductivitat és diferent, és una heterojunció anisotipus D’ençà del 1951, en què W Schockley proposà l’ús de l’heterojunció abrupta en un transistor bipolar, les heterojuncions han estat estudiades extensivament i hom les ha utilitzades en importants aplicacions com és ara el díode làser d’injecció, el díode emissor de llum LED, fotodetectors, cèllules solars, etc També, hom pot formar capes alternades d’heterojuncions, amb gruixos de capa de l’ordre de 10 - 6…
raigs catòdics
Electrònica i informàtica
Física
Feix d’electrons emesos pel càtode d’un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric.
Foren descoberts per Johan W Hittorf l’any 1869 i estudiats el 1897 per Sir William Crookes, que observà que eren desviats pels camps magnètics o elèctrics, i posteriorment per Joseph John Thomson, que, el 1879, mesurà aquestes desviacions i demostrà que eren formats per partícules de càrrega negativa que identificà com a electrons El 1898 Lenard descobrí que poden penetrar en certes substàncies alumini, or, etc Els raigs catòdics tenen actualment diverses aplicacions, com els tubs de raigs X on, en incidir sobre l’anticàtode, provoquen l’emissió de raigs X, el microscopi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina