Resultats de la cerca
Es mostren 2123 resultats
Enric Gratacós i Carles
Cinematografia
Exhibidor.
Fill de Joan Gratacós i Comas, començà a treballar als cines de la família De jove i durant uns quants mesos també ho feu al Windsor Palace d’Alfredo Matas Heretà del seu pare les accions de quatre cines de Terrassa Rambla, Principal, Avenida i Arenas, que gestionà amb el seu soci Joan Mollet i que tancà el 1999, i tres de Granollers Principal, Majestic i Mundial, dels quals n’acabà essent propietari únic, i tancà el 2001 El 1995 creà l’empresa inversora Enjoy Films, de la qual en formen part també els seus fills Joan 1970 i Miquel Gratacós i Capella 1973 Amb aquesta societat ha…
Nam June Paik
Art
Música
Compositor i artista plàstic coreà.
Emigrà amb la seva família al Japó, on es graduà en arts i filosofia a Tòquio Estudià composició a Alemanya amb Wolfgang Fortner Sota la influència de J Cage i K Stockhausen, s’uní a l’avantguarda i collaborà a l’Studio für Elektronische Musik de Colònia 1958-63 Posteriorment s’installà als EUA De l’interès inicial per la música electrònica en deriva el seu interès per l’electrònica “Iluxus” en general i, a partir d’aquí, per la televisió i, després, pel vídeo, fins a esdevenir un dels principals conreadors del videoart Actuà sovint amb l’artista plàstic Joseph Beuys Realitzà performances i…
,
Partido Sindicalista
Partit polític
Partit fundat a l’abril de 1934 a Barcelona per Ángel Pestaña.
Sorgí des de la línia anarcosindicalista defensada pels trentistes i des dels Sindicats d’Oposició, però també s’hi incorporaren persones procedents del Partit Republicà Democràtic Federal PRDF , com ara Eduardo Medrano Pretenia “recollir en una organització adequada l’acció política derivada de l’acció sindical econòmica” i era partidari del federalisme Al juliol de 1935 signà una aliança amb el PRDF de Barriobero per dur a terme accions conjuntes En les eleccions de 1936 Pestaña fou escollit diputat per Cadis dins les llistes del Front Popular El 1937 celebrà a Barcelona el Congrés Regional…
La Seda de Barcelona
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial inicialment tèxtil i posteriorment química, constituïda l'any 1925 a Barcelona.
La seu, en un principi a la ciutat de Barcelona, es traslladà posteriorment al Prat de Llobregat Baix Llobregat Les seves accions cotitzaren en borsa Fundada per un grup holandès, començà fabricant raió i esdevingué el primer grup tèxtil productor de fibres artificials i sintètiques de l’Estat espanyol Fins a la darrera dècada del segle XX la multinacional dels Països Baixos Akzo en fou l’accionista majoritari La sortida d’Akzo de l’accionariat amb la venda de les participacions a alguns dels accionistes donà lloc a un conflicte en la direcció de l’empresa Malgrat les dificultats…
Les societats comanditàries i altres
Participació de Francesc Vilumara i Companyia, Socitat en comantita La majoria de les empreses catalanes, no individuals, que es creen al segle XIX tenen la naturalesa jurídica de societats comanditàries o en comandita En aquestes societats hi ha dues classes de socis els collectius i els comanditaris Els primers hi aporten fons, figuren en la denominació de la societat i són els responsables de la direcció, de manera que responen amb tot el seu patrimoni davant els creditors Els socis comanditaris també aporten fons, però no figuren en el nom de l’empresa ni poden participar en la gestió, i…
Banc Industrial de Catalunya (1965-1982)
La constitució Logo del banc El projecte del banc nasqué al voltant del Servei de Comerç Exterior de la Indústria Tèxtil Cotonera —SECEA— i de qui era el seu director, Manuel Ortínez, després director del Banco de Bilbao a Barcelona El sector tèxtil català encara tenia un pes important a l’economia catalana El projecte s’obrí a altres sectors industrials S’hi adheriren el Banc Comercial Transatlàntic, el Banc de Sabadell i Banca Catalana, tots disposats a donar-li suport, si bé amb diferent grau d’entusiasme i de convenciment Ho féu també Joan Sardà i Dexeus, economista de reconegut prestigi…
volt
Cadascuna de les vegades que és acomplerta una acció o una sèrie d’accions que forma part d’una rotació, d’un torn, etc.
educació de masses
Educació
Conjunt d’accions sistemàtiques dirigides a la totalitat de la població amb la finalitat que aprengui determinats comportaments o un cert nivell de coneixements.
És emprada especialment en països en vies de desenvolupament
electrodinàmica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les accions entre els corrents elèctrics, especialment les forces exercides entre conductors pels quals circula un corrent elèctric.
De fet, constitueix un capítol particular de l'electromagnetisme Experimentalment hom pot comprovar que corrents parallels i del mateix sentit s’atreuen, i que els de sentit contrari es repelleixen la força exercida entre ells és donada per les lleis de Laplace Així, entre dos fils conductors i parallels recorreguts per un mateix corrent I separats per una distància d , la força d’atracció o repulsió que un d’ells, considerat de longitud infinita, exerceix sobre un element l de l’altre és F = 2×10 - 7 I 2 l/d Aquesta expressió constitueix la base de la definició de l'ampere i de molts…
causatiu | causativa
Lingüística i sociolingüística
Dit dels verbs o de les expressions que indiquen la causa d’altres accions, les quals també poden ésser expressades intransitivament (en llatí movere).
Hom les expressa, encara, amb la derivació, com en turc, amb verbs auxiliars el farà sortir o amb el lèxic matar= fer morir
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina