Participació de Francesc Vilumara i Companyia, Socitat en comantita.
La majoria de les empreses catalanes, no individuals, que es creen al segle XIX tenen la naturalesa jurídica de societats comanditàries o en comandita. En aquestes societats hi ha dues classes de socis: els col·lectius i els comanditaris. Els primers hi aporten fons, figuren en la denominació de la societat i són els responsables de la direcció, de manera que responen amb tot el seu patrimoni davant els creditors. Els socis comanditaris també aporten fons, però no figuren en el nom de l’empresa ni poden participar en la gestió, i la seva responsabilitat es limita als fons aportats. El capital de les comanditàries es podia dividir en accions, uns títols nominatius.Mentre que la creació de les societats anònimes exigia una autorització expressa del govern, les comanditàries tenien una regulació molt àgil, ja que només calia l’escriptura notarial per a la seva constitució, modificació d’estatuts o dissolució. I Catalunya estava ben proveïda de notaris, amb una gran tradició al darrere d’assessors de la seva clientela.
A Catalunya hi haurà societats de crèdit —en minúscula— que tindran la naturalesa de societats comanditàries. En aquest cas, la seva força depenia de la confiança que podien inspirar els socis col·lectius, que eren els qui donaven la cara. Les comanditàries eren empreses amb noms i cognoms, mentre que les anònimes —en aquell temps— no eren tan sols anònimes pel que feia a la seva denominació social, de caràcter genèric, sinó també pel caràcter dels seus components.