Resultats de la cerca

Era fill del cap de la branca dels comtes de Lovaina sortida del casal dels comtes d’Hainaut La línia primogènita s’extingí el 1406, i la successió passà als Borgonya

Aquesta parròquia ja existia l’any 1136, quan Guerau de Rupià donà un alou de “Sancti Georgii de Vallibus” a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem L’any 1319 Dalmau de Palau prestà homenatge al bisbe de Girona Pere de Rocabertí per raó del terç del delme d’aquesta parròquia Aquesta església havia pertangut a l’ardiaconat de l’Empordà i després passà a l’arxiprestat de Girona En aquesta parròquia tenien alguns drets els Palol als segles XIII i XIV L’any 1424 el rei Alfons el Magnànim es vengué el mer i mixt imperi de la parròquia a Andreu de Biure En temps de la guerra contra Joan II és…

Aquesta església, que fou parròquia fins l’any 1929, és situada a la part més alta de la vila de Lledó i a l’exterior nord-est d’aquesta La primera notícia documental que tenim de Sant Feliu data de l’any 1017, bé que aquesta església ja devia fer molt de temps que existia L’any 1109 consta que fou donada pel bisbe al priorat de Santa Maria de la mateixa vila L’edifici actual fou fet construir pel prior Tomàs Verdaguer al segle XVIII No hi ha restes de cap edifici anterior En una sepultura de la sagrera de Sant Feliu, prop del mur oriental de l’església…

Ela bacteris amb aquesta propietat presenten formes molt variades allargades, irregulars, rodones i aplanades, però que sempre són diferents de l’aspecte clàssic, sia coc o bacil Aquesta mena de desenvolupament és degut a la incapacitat per part del bacteri de sintetitzar el mucopolisacàrid de la paret cellular, la qual cosa fa que aquesta tingui poca rigidesa i adopti formes totalment anormals

Aquesta capella és documentada l’any 969, en què l’abat Sal la del monestir de Sant Pere de Vellanega es queixà als comtes de Pallars contra Duran, que havia robat unes vaques, motiu pel qual, en concepte d’indemnització, aquest fou obligat a donar al monestir l’església de Sant Fructuós, situada dins del terme del castell de Mur Aquesta notícia permet establir un origen privat per a aquesta església En el document de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, de l’any 1069, s’esmenten diferents terres situades prop d’altres terres de Sant Fructuós En…

Aquesta casa forta ha estat esmentada com a mas de la Guardiola, mas d’en Mitjans de la Guardiola i casa Mitjans de la Torre Segons S Cardús en origen correspondria a una guardiola o torre de guaita dels segles VIII-IX Amb tot, a l’entrada de l’actual masia es pot contemplar un escut on a la part alta apareix la data de 1117 Les dades documentals que fan referència a aquesta fortificació són molt escasses Surt documentat el 1302 un Guillem de Çaguardiola de la parròquia de Santa Maria de Taudell Hom ha suposat que aquest Çaguardiola i els que apareixen documentats…

L’ermita de Santa Eugènia és situada a la banda meridional de la població de les Piles de Gaià, damunt un petit tossal D’aquesta capella no s’han localitzat referències documentals Tot i que en l’actualitat la fàbrica no correspongui a un edifici romànic, es pot suposar que fou erigida a l’edat mitjana, si s’ha de jutjar per la seva advocació, car aquesta santa té un origen devocional força antic Per aquesta raó no es pot desestimar la hipòtesi que l’edifici primitiu hagués estat bastit dins l’estil romànic i que posteriorment hagués estat refet del tot…

Aquesta capella es troba dins el conjunt monacal de Santes Creus, a la plaça del primer recinte exterior Segurament el primitiu edifici es construí al segle XIII l’actual es bastí de nou sobre una església anterior o es reformà profundament el 1741 L’any 1425 Pere, cardenal de Foix, legat del papa Martí V, concedia Santes Creus el dret que un monjo pogués exercir la cura d’ànimes a la capella de Santa Llúcia D’aquesta manera, la capella de Santa Llúcia es convertí en la parròquia que donava servei als veïns i als servidors laics del monestir Aquesta…

La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les aigües d’aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera El 1962 el desbordament d’aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí